El Govern pacta amb ERC una injecció de 1.300 milions i consolida la seva estabilitat

Així doncs, el Consell Executiu aprovarà avui el segon suplement de crèdit d’aquest any després d’assumir la impossibilitat d’aprovar nous comptes. El primer, fa poc més d’un mes, va ser de 2.100 milions per a despeses de funcionament ordinari i de personal que encara està pendent de ser convalidat en el ple de la setmana que ve al Parlament. Això sí, per apuntalar aquest segon paquet falta encara per lligar l’entesa amb els Comuns, que fa dies que insisteixen que, malgrat que ERC ha optat per pactar de forma fragmentada els diners addicionals dels quals pot disposar la Generalitat, defensen un "acord global" per donar el seu sí.

La destinació dels diners

Els 1.300 milions d’aquest segon suplement tenen dos grans objectius: una mica més de 900 es dedicaran a sostenir l’augment del sou dels funcionaris de la Generalitat. És l’augment del 2% aprovat l’any passat i també, a futur, del 0,5% addicional promès pel Govern de Pedro Sánchez. La resta de recursos del suplement, 388 milions, es dedicarà a fer front a la crisi comercial desencadenada pel president dels Estats Units, Donald Trump. El que ha pactat ERC és crear un grup de treball amb la Generalitat que decidirà a quins sectors es dediquen els diners. L’únic que se sap és que seran, fonamentalment, per al sector agroalimentari i l’industrial i que les empreses que el rebin no podran acomiadar treballadors. Finalment, d’aquests 388 milions, 30 es dedicaran als agricultors catalans afectats per les últimes calamarsades. Una part amb ajudes directes per pal·liar les pèrdues i una altra per fer inversions per prevenir els efectes adversos del canvi climàtic.

L’encarregat de defensar l’acord amb el Govern va ser el vicesecretari de Comunicació d’ERC, Isaac Albert. El seu argument va ser que són uns recursos "al servei de Catalunya" que serviran per millorar "la situació del país". També va admetre que confirma l’aposta d’ERC per fer una oposició constructiva que "tendeix la mà" al Govern. La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, per la seva banda, va assegurar que l’acord ha sigut possible gràcies a l’"espai de relació estable i fluid" que s’ha teixit amb els republicans.

Pactats el primer i el segon suplement de crèdit –de 2.100 i de 1.300 milions, respectivament–, el Govern d’Illa aspira a reforçar encara més les seves finances amb un tercer suplement de 470 milions més. En aquest cas el Govern haurà de tornar a arremangar-se en la negociació amb els republicans. ERC contempla de nou recolzar aquesta partida, però primer vol saber a què es destinaran els diners. Ahir no va donar pistes de quines són les seves prioritats.

Aquests 470 milions, malgrat ser una quantitat més petita que les altres dues, són crucials perquè en depèn el marge de l’Executiu d’Illa per destinar recursos a noves mesures més enllà de despeses corrents o de partides ja compromeses. En aquesta segona ampliació, els Comuns van demanar que es destinin 20 milions a l’energètica pública per a nous parcs solars i estacions de càrrega per a vehicles elèctrics, reclamació que va ser acceptada.

Notícies relacionades

Junts votarà en contra de reduir la jornada si no s’adapta a les pimes

La jutge processa el germà de Sánchez per tràfic d’influències

Però la llista de peticions dels Comuns és més àmplia perquè miren de condicionar la destinació de la partida que està encara en l’aire. Les seves reivindicacions van des de la creació de l’oficina antidesnonaments al centenar d’inspectors per aplicar el règim sancionador de la llei de vivenda, així com 13 milions per desplegar el dentista públic o que es garanteixin 850 milions d’euros en recursos propis de la Generalitat a vivenda. La coordinadora del partit, Candela López, va insistir que l’objectiu que persegueixen és que aquesta sigui la partida anual "més abundant" que hagi destinat la Generalitat en vivenda pública, ja que als 850 milions de recursos propis s’hi sumarien 600 milions més via crèdit. La previsió inicial era que l’acord amb el Govern s’anunciés ahir a la tarda, però finalment la compareixença va quedar anul·lada a causa de la urgència per gestionar l’apagada.

Més allà d’aquests assumptes, recollits en l’acord d’investidura amb el PSC, el Govern també necessita aquests diners per fer realitat de les seves promeses, com l’impuls a la llei de barris o les ajudes promeses pel president Illa per al vehicle elèctric o per complir amb les inversions del pla Catalunya Lidera.