Illa aposta per una nova sala d'emergències i reafirma el seu suport a les renovables després de l'apagada

El Govern es posa en marxa per respondre davant una altra possible apagada. Després que Espanya i Portugal detectés un zero elèctric el dilluns de la setmana passada, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat, com va avançar EL PERIÓDICO, que està redissenyant la xarxa de telecomunicacions per garantir una autonomia de 48 hores a les infraestructures clau -com ho són els hospitals, escoles, comissaries, hospitals i edificis governamentals-, que estudia com estendre la xarxa Rescat a tots els alts comandaments de Catalunya per lligar les comunicacions en cas de crisi, i la creació d'una nova sala que reordeni el sistema d'emergències per integrar tots els cossos que intervenen en situacions d'excepcionalitat.

"No hi ha precedents d'un fet com aquest [apagada]", ha arrencat el president en la seva compareixença al Parlament, abans d'assegurar que no es coneix encara amb certesa el que va passar, però indicant que hi va haver tres interrupcions detectades a la zona d'Extremadura, que les dues primeres es van poder restablir, però que l'última va provocar que França propiciés la desconnexió del sistema elèctric amb la consegüent caiguda de la llum a tota Espanya.

Les quatre prioritats

El cap del Govern ha exposat el minut a minut de la seva gestió de la crisi elèctrica per defensar-se de les crítiques de l'oposició, que li retreu no haver comparegut fins a vuit hores després del tall que es va registrar a les 12.33 hores. Illa ha dit que va guiar l'actuació de l'Executiu seguint quatre prioritats: protegir les persones, ajudar a recuperar el servei, col·laborar amb totes les administracions i informar de forma veraç a la ciutadania.

El comitè de crisi es va muntar orquestrat pel mateix Illa juntament amb els consellers, alts càrrecs i representants de Red Eléctrica i Endesa a Catalunya, celebrant fins a sis reunions en menys de 24 hores. En la primera, el Govern ja tenia redactat un decret per requisar combustible a les 14.30 hores, ja que el pronòstic de Red Eléctrica era que l'apagada podia allargar-se fins a 10 hores, i tenia assegurat el protocol de seguretat en les infraestructures crítiques.

Els serveis d'atenció bàsica estaven garantits pels generadors -van reforçar l'atenció enviant ambulàncies davant dels centres d'atenció primària- i els telèfons d'emergència estaven actius a causa de la xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya (Rescat), que és la que dona cobertura als cossos implicats en la seguretat i les emergències.

Però ara, després de veure les conseqüències d'aquesta apagada, el Govern vol estendre aquesta xarxa a tots els membres del Govern, als alts càrrecs i als presidents dels grups parlamentaris per garantir que se'ls pugui informar al minut, malgrat estar sense subministrament elèctric, i de poder emprendre una acció coordinada. També s'explora la creació d'un gabinet específic de crisi centrat en la comunicació (CECOM), que pugui ser diligent en l'atenció als periodistes.

Centralitzar les emergències

Sobre la creació d'un nou edifici per centralitzar les emergències, Illa ha aclarit que persegueix muntar, "a mitjà termini", una mena de sala que integri a tots els cossos d'emergències Bombers, Agents Rurals, Sistema d'Emergències Mèdiques i Mossos d'Esquadra), juntament amb diferents agents com l'Agència de Ciberseguretat, el CTTI i emergències socials. El Govern estudiarà si inclou també en aquest òrgan a operadors com Rodalies, l'Agència Catalana de l'Aigua i agents energètics.

El president ha detallat que el 112 va rebre fins a 14.000 trucades (habitualment rep 7.000 diàriament), i ha repassat els trens que es van veure interromputs i els passatgers dels quals van haver de ser rescatats. Rodalies va recuperar el servei l'endemà, mentre que el servei de metro i tramvia es va recuperar de forma progressiva. Els centres escolars van mantenir l'activitat de forma ordinària, igual que els hospitals, i van obrir l'endemà. La vocació del president ha estat projectar que es va actuar amb la màxima diligència possible per restablir la normalitat en tots els fronts.

Sense intervenció de l'Estat

El cap del Govern ha agraït el treball dels servidors públics i ha volgut contrastar la seva gestió, centrada en l'actuació a Catalunya, amb la de les comunitats autònomes governades pel PP que van sol·licitar el nivell 3 d'emergència nacional perquè el Govern es fes càrrec de la situació: "És un fet sense precedents", ha furga Illa, enumerant a Andalusia, Extremadura, La Rioja, la Comunitat de Madrid, Múrcia, Castella-la Manxa, Galícia i la Comunitat Valenciana. Al seu judici, aquesta petició va ser "desproporcionada" a la realitat, motiu pel qual ha deixat caure: "Respecto la decisió d'aquests responsables autonòmics, però no les comparteixo".

Ha presumit, en aquest sentit, de la capacitat que va tenir Catalunya de gestionar la situació sense recórrer a un comandament superior. "La millor forma d'exercir l'autogovern és que, quan hi ha problemes, se'ls fa front. Aquest Govern, en emergències i en tots els àmbits competencials que calgui, vol el màxim autogovern. I la millor forma de reivindicar-lo és exercint-lo amb responsabilitat, no queixar-se i passar-lo a una altra administració", ha asseverat.

En defensa de les renovables

Davant el debat que ha suscitat l'apagada, que per a alguns sectors evidencia que no s'han de tancar les nuclears, Illa ha deixat clar que no farà un pas enrere i que defensa els avenços en energies renovables. "Seria un error greu i sense fonament tècnic assenyalar-les. Tot al contrari, són la solució", ha postil·lat. De fet, ha advertit que no acceptarà "tuteles de ningú" ni en matèria energètica ni en altres com l'habitatge, un dard enverinat cap a Foment.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

El president ha argumentat que si els operadors dels nuclears volen allargar la vida de les centrals poden "sol·licitar-ho directament" sense recórrer a intermediaris. Això sí, ha advertit que, si això passa, el Govern defensarà que els costos de la generació de residus els assumeixin les pròpies nuclears i que no surti del pressupost comú. "No cal aprofitar la situació per defensar interessos particulars que són legítims, però privats", ha sentenciat.

La dependència energètica, ha avisat, "és una vulnerabilitat major", però "dependre de recursos propis" generats a Catalunya "ens fa menys vulnerables". "La nostra competitivitat econòmica i industrial passa per augmentar les energies renovables", ha subratllat, i ha promès "treballar per implementar 12.000 megawatts de nova potència, 5.000 megawatts eòlics i 7.000 megawatts fotovoltaics, per assolir el 50% de generació elèctrica amb renovables el 2030". En aquesta línia, Illa ha sentenciat que el Govern seguirà "avançant per adquirir la sobirania energètica", sense posar "en risc" la garantia del subministrament energètic i en favor d'una "reindustrialització verda" a Catalunya.