Interior reforçarà la seguretat de serveis vitals per a Espanya

La lliçó apresa a Ucraïna, i amb els últims desastres naturals, s’imposa i impregna les iniciatives de reforç de la seguretat a Europa des del 2022. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va presentar ahir una nova llei en fase d’avantprojecte, que mira cap a la "protecció i resiliència d’entitats crítiques".

El text, que l’Executiu inclou en el procediment d’urgència, ha de passar encara el tràmit parlamentari, per la qual cosa no és fàcil aventurar una data d’entrada en vigor. Arriba ara el capítol d’emissió d’informes pels ministeris implicats, i pel Consell d’Estat, abans que d’avantprojecte passi a projecte de llei. L’objectiu, diu l’exposició del nou text legal, són les entitats que "resulten indispensables per mantenir les funcions socials o les activitats econòmiques vitals", tenint en compte que el marc de referència, Europa, és sobretot una economia "cada vegada més interdependent", i algunes fallades locals poden tenir afectacions globals en un "panorama dinàmic d’amenaces", va encunyar el ministre.

Cada entitat que s’assenyali com a crítica ha de fer una avaluació de tots els riscos que puguin interrompre el seu servei. Aquestes entitats estan mandatades per preparar un Pla de Resiliència.

En aquest pla hauran d’especificar les mesures de prevenció adoptades, i les previstes per respondre a un incident i recuperar el servei. El pla també ha d’incloure la formació del personal per a la gestió d’una crisi, així com l’actuació de l’entitat amb la seva cadena de subministrament.

"Personal sensible"

Notícies relacionades

La princesa Elionor esgota els seus últims dies a bord de l’Elcano

El Consell Fiscal empara unànimement Grinda després dels àudios de Leire Díez

En l’esperit de l’avantprojecte està una orientació cap a la proactivitat en aquesta vigilància d’infraestructures i serveis clau, "atesa l’existència d’un panorama dinàmic d’amenaces": abans que la mitigació, la prevenció. En aquest sentit, una de les principals novetats en la proactivitat del sistema de seguretat i resiliència de l’Estat és l’obligació per a les entitats crítiques de comprovar els antecedents del "personal sensible". Els que no hagin passat els filtres i acreditacions de seguretat pertinents no podran accedir a instal·lacions, maquinària, conduccions o sistemes crítics.

En aquesta llei no només es contempla l’amenaça clàssica d’actors hostils estrangers o de l’interior que perpetrin sabotatges o desencadenin ofensives híbrides i no atribuïbles des de llocs desconeguts o inaccessibles per a la defensa. L’alerta s’amplia als fenòmens naturals, dels quals Europa està prenent bona nota al seu propi territori amb una endèmica incidència d’inundacions, contaminació i incendis. Entren àmbits nous en la cobertura de la llei. Es consideren sectors crítics, per exemple, els sistemes de calefacció i refrigeració, els de gestió de residus urbans o els implicats en l’emmagatzematge i generació de l’hidrogen. El projecte del Govern evoluciona des dels temps de la mera vigilància estàtica d’infraestructures, al segle passat, cap a la creació de xarxes de responsabilitat i acció, en les quals els operadors de serveis essencials s’ocupen de la seguretat de les seves pròpies obligacions.