La directora d’UNICEF ha alertat al Fòrum Polític d’Alt Nivell de Nacions Unides: "Els nens i nenes d’avui s’enfronten a una nova sèrie de desafiaments que eren inimaginables fa tot just una generació. El nostre clima està canviant més enllà de tot el que es pot reconèixer; la desigualtat s’està accentuant; la tecnologia està transformant la manera com percebem el món; i estan migrant més famílies que mai abans. La infància està canviant, i nosaltres i l’educació també ho hem de fer". El canvi que reclama recorda l’advertència de Rosa Sensat fa un segle: "L’escola s’ha estacionat i encasellat en el seu dogmatisme i s’ha fet anormal pel seu divorci absolut entre entre ella i les necessitats socials, i ella i la ciència del noi en constant progrés".

Les necessitats socials d’avui ens han de dur a revisar què han d’aprendre els infants i adolescents a l’escola per a garantir la seva formació integral i capacitat de conviure. Les noves condicions socials –crisi climàtica, transformació tecnològica exponencial i impacte de la IA, desigualtats derivades, societats cada cop més diverses, retrocés en drets i creixement dels populismes– requereixen una acció creativa, perquè la complexitat de la situació supera els processos tradicionals de resolució de problemes, i no pas voler tornar a un passat idealitzat i a una escola rígida que deixava fora un 40% de l’alumnat. Les persones han d’aprendre a comprendre el món complex en el que viuen, i han de poder col·laborar, parlar i actuar per un canvi positiu. Emprendre el camí del desenvolupament sostenible exigeix una transformació profunda de la nostra manera de pensar i actuar.

En particular, l’acceleració del coneixement científic i la transformació tecnològica exponencial amb totes les seves derivades –d’internet amb les xarxes socials i la intel·ligència artificial a la segona revolució quàntica– està tenint i encara més tindrà impactes sense precedents en la informació i el coneixement, en la creativitat, en l’autoimatge, en la salut mental, en la capacitat de concentració, en la convivència, en la privacitat, en el mercat de treball o en la formació d’opinió i la presa de decisions de les persones que avui són a l’escola i les que hi seran. El ChatGPT que millora cada dia és només una primera mostra del que estem veient créixer ràpidament a temps real. Les capacitats que caldrà tenir per viure en aquest context amb màquines intel·ligents són ben diferents de les que ens van caler als qui anàvem a escola abans de la LOGSE.

El més de desembre passat, al Fòrum Internacional sobre els Futurs de l’Educació que es va celebrar fet a Suwon, el Govern de Corea anunció una gran acció anomenada Classroom Revolution led by Teachers with AI, que "redefinirà el rol dels docents a través d’una divisió del treball amb la intel·ligència artificial", introduint ja aquesta primavera nous recursos d’aprenentatge amb IA i una intensa formació docent que començarà a més d’un miler d’escoles.

Els currículums competencials, els que han aprovat els nostres governs, els que tots els organismes europeus i internacionals apunten com a necessaris, els que mesura PISA, només es poden desenvolupar des d’un projecte educatiu de centre consistent, amb el que tots els docents estiguin compromesos. Aquesta és la raó per la que la Generalitat, a banda de promoure acords a nivell estatal per generar una reforma profunda, ha d’establir mecanismes perquè equips directius ben formats i seleccionats puguin liderar els centres educatius públics de forma efectiva i participativa; reforçar l’autonomia de centre en la selecció dels docents, amb participació i garanties procedimentals; i incrementar tant el temps destinat al treball en equip docent com l’estabilitat dels claustres, més encara als centres d’alta complexitat, redefinint els criteris de repartiment de recursos als centres tenint en compte les necessitats de l’alumnat que atenen. Com apunta el Global Education Monitoring Report 2024 de la UNESCO.

El canvi de model que proclamen els currículums competencials demana la personalització de l’aprenentatge, una eina fonamental per superar la dinàmica selectiva en aules cada cop més heterogènies i garantir l’èxit educatiu de tots. La personalització de l’aprenentatge requereix adaptar metodologies educatives a les necessitats, característiques i circumstàncies específiques de cada individu, enlloc d'aplicar una solució estàndard per a tothom, de manera similar a com el sistema sanitari evoluciona amb la medicina personalitzada. Per això, les estratègies d’aprenentatge s’han d’enfocar a què tots els diversos perfils d’alumne que hi ha a l’escola puguin aprendre i treure el màxim de les seves capacitats.

Proclamar als currículums un canvi en l’aprenentatge sense aportar criteri ni prendre les decisions –recursos i formació incloses– que el facin possible, té conseqüències molt negatives, més enllà de generar frustració i desmotivació. D’una banda, alimenta les teories conspiratives que, des de postures tant progressistes com conservadores, asseguren que hi ha pitjors resultats educatius degut a què els continguts i l’exigència s’han reduït, sense aportar ni evidències ni causalitat, i que fa que rebutgin els coneixements sobre com aprenem les persones per les seves experiències personals –el que Eladi Homs anomenava "curanderisme pedagògic": pensar que el que cal és ensenyar igual com un va aprendre com a alumne. D’una altra, l’absència de criteri alimenta el consum d’accions de canvi poc fonamentades, com ho ha estat imaginar que substituir quaderns per tablets era el canvi que calia, enlloc de formar rigorosament docents i alumnes sobre l’impacte i ús responsable de la tecnologia –incloses xarxes i IA–, perquè no els faci mal ni a ells ni als altres.

Donat que la qualitat de l’educació depèn de la dels docents, els sistemes educatius de qualitat són aquells capaços d’atraure i retenir els millors professionals. Per això, la Comissió Europea proposa invertir en programes sòlids de formació del professorat, establir cultures laborals de suport i adoptar mètodes de contractació específics. Igualment, segueix sent prioritari impulsar polítiques destinades a incrementar el nombre de professionals altament competents que vulguin dedicar-se a ser mestres i professors, actualitzant el sistema d’accés a la docència; a elevar el nivell competencial de les persones que volen accedir a la formació inicial que habilita per ser docent; a millorar la formació del professorat novell que accedeix a la professió docent; i a implementar un sistema d’avaluació professional continuada i de formació per a la millora de la pràctica docent.

Un repte a banda és el rol de l’educació obligatòria com a únic o principal espai de socialització en llengua catalana de gran part dels alumnes, més encara donat el canvi poblacional del darrer quart de segle. Això requerirà formació sòlida dels docents, recursos econòmics, didàctics i organitzatius, i avaluacions reals.