Catalanisme i infraestructures

2· Com afrontar el futur energètic

Per Ricard Font i Xavier Flores

EL PERIÓDICO, de la mà de diversos experts, fa balanç dels principals eixos sobre els quals s'ha construït el catalanisme i planteja propostes per refer els consensos amb vista al nou cicle polític. Després d'analitzar els reptes en mobilitat, Ricard Font i Xavier Flores reflexionen en aquest capítol sobre les polítiques energètiques.

El consum energètic no ha parat de créixer en els darrers 50 anys. Les polítiques d'estalvi o contenció de la demanda han començat a tenir els seus fruits en els darrers anys. Catalunya ha tingut i té una alta dependència dels combustibles fòssils, derivats del petroli pel transport i la indústria i del gas natural per una part del mix per la generació d'energia. Això comporta una important dependència exterior, per sobre del 90% quan parlem de consum d'energia primària. La contribució de les energies renovables ha estat molt limitada i encara avui la seva expansió i desenvolupament presenta molts dubtes i no està exempta de polèmica quan passen de les bones paraules a les realitats.

Esta incapacidad de desarrollar una política de implantación de renovables encuentra sus motivos en una alta conflictividad territorial con diversos ejemplos y en una alta burocracia institucional que complica su instalación al ritmo que necesita el país para la transición energética y de descarbonización.

Aquesta incapacitat de desenvolupar una política d'implantació de renovables troba els seus motius en una alta conflictivitat territorial amb exemples diversos i en una alta burocràcia institucional que complica la seva instal·lació al ritme que necessita el país per la transició energètica i de descarbonització.

El clàssic mix diversificat de producció energètica amb aigua, carbó, gas, nuclear, renovable i importació ha viscut una evolució en la qual el carbó pràcticament ha desaparegut del mix, guanyant pes el gas i molt lentament la renovable.

L'actual model energètic, amb un horitzó de finalització de la participació de la nuclear, presenta dubtes raonables de com assolir la imprescindible producció en termes d'autosuficiència de recursos per evitar la dependència externa i la necessària connexió en termes de seguretat davant situacions excepcionals. L'objectiu hauria de ser un progressiu augment de les renovables per garantir l'abastament. Cal tenir en compte que la nuclear representa entorn del 50% de la producció energètica del país i que la seva substitució en la següent dècada no és un tema gens menor. És el gran repte a tenir molt present.

Perspectives

El model energètic fins avui de Catalunya és un model ineficient econòmicament i ambientalment. Podem dir que és un model massa dependent de la nuclear, generant residus nuclears i emissions de gasos d'efecte hivernacle. No hem desenvolupat un model sostenible, i a més és un model molt centralitzat, de manera que hi ha pocs centres de producció i es troben allunyats de les àrees de consum. Les infraestructures existents i previstes dificulten un canvi cap a un model de generació distribuïda, on les renovables tindrien un paper determinant.

El continuado debate sobre la interconexión de redes, las infraestructuras energéticas, los efectos sobre el paisaje y la incapacidad de ser un país puntero en la transición energética han frustrado una transición necesaria para garantizar las necesidades y una generación descarbonizada.

El debat continuat sobre la interconnexió de xarxes, les infraestructures energètiques, els efectes sobre el paisatge i la incapacitat de ser un país punter en la transició energètica han frustrat una transició necessària per garantir les necessitats i una generació descarbonitzada.

Finalment, cal tenir en compte que el tancament de les centrals nuclears a partir de la dècada vinent, hauria de preveure la seva substitució per la generació de renovables.

Segons les dades de l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya, la demanda elèctrica catalana ha estat coberta la darrera dècada, principalment, per l'energia nuclear al voltant del 50%. Per fer-nos una idea, cal tenir en compte que aquesta xifra significa que els reactors han aportat gairebé set vegades el que ha aportat la hidràulica, gairebé nou vegades més electricitat que els parcs eòlics i més de seixanta cops l'aportació de la solar fotovoltaica. A la nuclear l'han seguit les importacions al voltant del 10%, els cicles combinats amb un altre 10%, i la cogeneració amb també un 10%.

Pel que fa a les fonts renovables, la hidràulica aporta un 8% de la demanda; l'eòlica un 5%; la solar fotovoltaica un 1% i la resta de tecnologies renovables, l'altre 1%. La bioenergia i la biomassa estan creixent amb força al nostre país i ja s'han convertit en les més instal·lades, ja que la crisi energètica dels combustibles fòssils està accelerant aquests projectes.

Una dada negativa és la tendència de Catalunya a augmentar la seva dependència de recursos externs per a cobrir la demanda d'electricitat fins a més del 80%. És a dir, només generem un 15% d'electricitat amb recursos propis.

Las propuestas a desarrollar en un horizonte 2030-2050 deberían consolidar un sistema que promueva un ahorro en la demanda, elimine los recursos fósiles, del uranio o de cogeneración como fuente de generación de energía, favorezca la autosuficiencia energética reduciendo cualquier dependencia exterior, facilitando la transición hacia un mix 100% de energías renovables, con una producción cercana a donde se produce la demanda, y una interconexión con otros sistemas de generación de energía por seguridad.

Les propostes a desenvolupar en un horitzó 2030-2050 haurien de consolidar un sistema que promogui un estalvi en la demanda, elimini els recursos fòssils, de l'urani o de cogeneració com a font de generació d'energia, afavoreixi l'autosuficiència energètica reduint qualsevol dependència exterior, i afavoreixi la transició cap a un mix 100% d'energies renovables, amb una producció propera on es produeix la demanda, i una interconnexió amb altres sistemes de generació d'energia per seguretat.

Aquests objectius es podrien assolir amb el desenvolupament d'un mix energètic amb energies 100% renovables configurat per centrals hidroelèctriques, generació solar, geotèrmia i eòlica. Alhora cal intensificar la recerca en centrals de bombeig o reversibles, i convertir les centrals de cicle combinat amb gas per centrals de cicle combinat amb hidrogen verd com a repte d'innovació.

Un altre element fonamental de la transició energètica que permet maximitzar l'ús de la generació renovable, és l'emmagatzemament d'energia. Avui dia, la major part d'energia emmagatzemada es troba als embassaments hidràulics en forma d'aigua, però la major penetració renovable i el caràcter no gestionable de l’energia primària (el vent i el sol) faran imprescindible dotar el sistema elèctric de mecanismes que permetin traslladar part del consum en moments diferents de la generació, com les bateries.

Els objectius d'emmagatzematge augmenten, però ho fan a un ritme molt menor que el creixement de la potència renovable, i Catalunya hauria d'estar intensificant la recerca en la central de bombeig i emmagatzematge d'energia. Algunes de les recerques apunten que aquestes centrals 100% renovables podrien substituir i superar la generació de les centrals nuclears catalanes.

Disposar d'un sector elèctric 100% renovable, no és suficient per assolir la neutralitat climàtica en l'àmbit energètic si no s'actua també de forma decidida sobre la demanda energètica. També caldrà implantar sistemes d'emmagatzematge per desplaçar els excedents d'energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries elèctriques, sistemes de bombament o la gestió de les centrals hidroelèctriques amb embassaments.

En una perspectiva a llarg termini serà important tenir present l'aprofitament de la biomassa, el biogàs o els subproductes d'origen renovable, ja que són energies que es poden utilitzar per substituir energies fòssils per a usos tèrmics o bé per a la generació d'electricitat gestionable. També caldrà tenir en compte el desenvolupament de l'hidrogen renovable i la transformació del sector de les refineries i plantes d'olefines, que passaran a basar-se en la bio economia i la utilització de residus i subproductes renovables.

Conclusió

En els anys vinents l'estratègia passa per la reducció del consum d'energia, la descarbonització del sector primari i la indústria, i la implantació d'una mobilitat neta, segura i connectada. Cal avançar cap a una edificació de consum gairebé de zero emissions i rehabilitar el parc d'edificis existents. Apostar pel desenvolupament i la innovació en energia, desplegant energies renovables a gran escala, donant un paper rellevant a l'emmagatzemament d'electricitat, i apostar per l'autoconsum, la generació de proximitat, la utilització de la biomassa per a usos tèrmics i com a matèria primera, l'establiment de mecanismes de finançament adequats per a la transició energètica, l'ús selectiu de l'hidrogen renovable, i l'impuls a l'economia circular i a la bio economia per no esdevenir una illa energètica amb interconnexions.

Un reportatge d'EL PERIÓDICO

Text:
Ricard Font i Xavier Flores
Disseny:
David Jiménez
Infografies:
Alex R. Fischer
Coordinació:
Rafa Julve i Jose Rico