L’ANC, a debat: la desunió allunya la independència
Quatre presidents de l’Assemblea Nacional Catalana dialoguen sobre el paper de l'entitat 10 anys després del seu naixement
Textos: Júlia Regué
Vídeos: Carlos de Diego / Daniel Valdivia (Videolab)
Fotos: Jordi Cotrina
L’ANC compleix una dècada i, segons els seus compromisos fundacionals, s’havia d'haver dissolt aquest 2022. No ha passat perquè no ha complert amb l'objectiu que va motivar el seu naixement: la independència de Catalunya. El motor de mobilització sobiranista, que ha liderat les principals fites del procés des del carrer, ha actuat com a lobby de pressió a la línia institucional per avançar cap a la desconnexió. Però la falta d'un full de ruta conjunt després de la tardor del 2017, el seu ancoratge en la via unilateral i el seu impuls a artefactes electorals alternatius en forma de llista cívica han fet implosionar un conflicte que fa anys que es cou amb els partits sobiranistes -especialment amb ERC- i que finalment ha provocat la plantada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la manifestació de la Diada d'aquest any.
EL PERIÓDICO ha obert les portes de la seva redacció a quatre presidents de l’ANC per debatre sobre els èxits i els fracassos de l'entitat, per analitzar l'evolució dels seus posicionaments al llarg del procés i per abordar els reptes de futur.
Carme Forcadell
- Va liderar l'entitat del 22 d'abril del 2012 al 16 de maig del 2015.
- Durant el seu mandat, va organitzar la primera gran manifestació independentista el 2012 i va pressionar perquè se celebrés la consulta del 9-N. L'octubre del 2015 va ser elegida presidenta del Parlament després de concórrer a les eleccions en la llista de Junts pel Sí.
Jordi Sànchez
- Va exercir com a dirigent de l’ANC del 16 de maig del 2015 al 16 de novembre del 2017.
- Durant el seu mandat, va organitzar el referèndum de l‘1-O i va ser empresonat preventivament. Ja a la presó, va deixar el càrrec a l'entitat per concórrer a les eleccions catalanes al costat de Carles Puigdemont.
Elisenda Paluzie
- Va desenvolupar el seu paper al capdavant de l’ANC del 24 de març del 2018 al 21 de maig del 2022.
- Durant el seu mandat, es va dur a terme el judici del procés, es van concedir els indults i va donar suport a l'impuls de la candidatura municipalista Primàries.
Dolors Feliu
- Exerceix com a presidenta de l’ANC des del 21 de maig del 2022.
- Ha estrenat el seu mandat amb la proposta de llançar una llista cívica a les eleccions catalanes i ha bregat amb el rebuig d’Aragonès a assistir a la manifestació de la Diada.
El motor de la mobilització independentista i la plantada d’Aragonès
L'activitat de l'entitat s'ha centrat a mobilitzar els carrers per empènyer la línia política institucional cap a la desconnexió. En l'última manifestació de la Diada, Paluzie va parafrasejar Forcadell i va passar del "president, posi les urnes" del 2014 al "president, faci la independència" del 2021. Entre una declaració i l’altra van passar dues consultes sobre la independència, una declaració unilateral fallida, un judici a la cúpula del procés i la concessió dels indults, sense oblidar la pandèmia de la covid-19.
Aragonès no escoltarà el missatge d'aquest any envoltat de la marea que vagi a la marxa perquè considera que es convoca en contra dels partits independentistes i de les institucions catalanes, i no contra l'Estat. ¿Quin impacte té aquesta decisió dins del sobiranisme?
Dolors Feliu
Opina que el rebuig del cap del Govern a participar en la convocatòria suposa la constatació del pols al carrer que exerceix l’ANC.
Jordi Sànchez
Recorda que l'assistència o no de les principals autoritats a la marxa sempre ha generat controvèrsia, però demana a Aragonès que rectifiqui i se sumi a la protesta.
Carme Forcadell
Confirma la seva assistència a la marxa, però entén que pot haver-hi gent que s'hagi sentit "exclosa" pel to de la cita.
Elisenda Paluzie
Emplaça directament els militants d'ERC a no faltar-hi i defensa que "mai" s'està d'acord amb la totalitat dels manifestos.
Vídeo resum del primer bloc: El motor de la mobilització independentista i la plantada d’Aragonès
Tornar a l'índex
Els terminis, l’1-O i un altre "embat"
Segons els fulls de ruta aprovats per l’ANC, Catalunya hauria d'haver estat independent el Sant Jordi del 2015, al llarg del 2016 -si no hi havia pacte després de les eleccions del 27-S-, després de l’1-O i del 3 d’octubre del 2017 i al superar el 50% de vots independentistes, com va passar el 14 de febrer del 2021.
És evident que no s'ha efectuat. ¿Ha sigut un error posar terminis a la independència o ha servit com a palanca de pressió? La presidenta de l’ANC va situar en el calendari el 2025. ¿Quines garanties hi ha que es complirà aquesta vegada?
Carme Forcadell
Aposta per buscar un altre moment "idoni" amb el qual tornar a xocar amb l'Estat, però adverteix que, per fer-ho, el Parlament, el Govern i la societat civil han d'anar a l’una: "Hi haurà un altre octubre del 2017", diu.
Elisenda Paluzie
Valora que cal "desestabilitzar" l'Estat introduint més conflictivitat, en lloc de "normalitzar" les relacions entre governs a través de la taula de diàleg.
Dolors Feliu
Llança la idea que el 2025, com a molt tard, s’ha de donar aquest nou "embat", que pot prendre diferents formes, però que s’ha de basar en l’1-O.
Jordi Sànchez
Constata que ara per ara no hi ha les condicions per 'tornar-ho a fer' i afirma que després del 9-N també hi va haver tensions i que es van superar impulsant el referéndum de 2017.
El 52% i la taula de diàleg
Aquest any es compleixen cinc anys de l’1-O i el lema de la manifestació de l’ANC és ‘Tornem-hi per vèncer: Independència’ en una clara referència al referèndum. Es va parlar molt del "mandat de l’1-O", però alguns partits han acabat admetent que li faltava legitimitat i s'ha colat en l'argot un altre concepte: el de fer un “nou embat”. L'entitat contemplava entre els seus plans que, al superar-se el 50% de vot independentista, havia de dur-se a terme un nou xoc de trens.
¿És una manera de girar full de l’1-O, una constatació que emular el que va passar el 2017 és inviable actualment? ¿Com s'hauria de materialitzar aquest eteri concepte que tots usen i que pocs saben concretar? ¿S'ha 'malgastat' el 52% del 14-F? ¿Com afecta la taula de diàleg a això de 'tornar-ho a fer'?
Carme Forcadell
Reconeix que no té "cap confiança" en la taula de diàleg, però defensa aquest espai perquè l'independentisme sostingui la bandera de l'entesa.
Dolors Feliu
Assegura que s'ha perdut temps en la 'recuperació' de l'independentisme després del 155 i la presó d'alguns dirigents, i critica que els polítics no se sentin pressionats.
Elisenda Paluzie
Rebutja la invenció de noves paraules i culpa la taula de diàleg de la falta d'unitat independentista.
Jordi Sànchez
Assegura que l'absència d'una conjunció entre partits i entitats s'explica pel fet que ningú sap com aconseguir la independència.
La llista cívica de l'ANC
L'organització, per estatuts, no es pot convertir en un partit polític. Però sí que pot (i preveu) impulsar una llista cívica -independent dels partits- per a les pròximes eleccions catalanes, previstes per al 2025. No és la primera vegada que l’ANC aposta per una operació electoral. El projecte de Primàries per a les municipals, que va finançar en bona part l’ANC, no va obtenir representació a Barcelona i es va haver de conformar amb 26 edils en només 14 dels 40 ajuntaments als quals va concórrer.
Aquest precedent, i la possibilitat que l’ANC pugui tractar d'ocupar un quart espai independentista amb repressió institucional, aprofundeix encara més en la fricció amb la resta de formacions polítiques. ¿L'entitat té prou força per llançar-se a la carrera electoral? ¿Com impactaria aquesta llista en el tauler polític català?
Dolors Feliu
Sosté que la llista cívica suposa un "toc d'atenció" als partits que defensen, però no executen, la desconnexió.
Jordi Sànchez
Recorda que aquest debat ha existit en diverses ocasions, però que el problema no resideix en el qui, sinó en el com fer la independència.
Carme Forcadell
Posa en valor els "consensos majoritaris", citant l'amnistia i el referèndum, i confia que la gent "hi serà" quan existeixin les condicions per tornar a votar en una consulta sobiranista.
Elisenda Paluzie
Adverteix que el fracàs de les negociacions per aconseguir un espai de coordinació independentista eleva la possibilitat que neixi una llista cívica amb l’ANC o sense.
Conclusió i vídeo íntegre
Forcadell, Sànchez, Paluzie i Feliu permeten traçar a la perfecció quatre etapes del procés independentista: la consulta del 9-N, el referèndum de l’1-O, les condemnes i indults, i els estralls de la divisió estratègica. Les seves opinions difereixen, salten espurnes quan s'esmenta la taula de diàleg, però tots arriben a la conclusió que la desunió allunya els seus plans per a la independència. No preveuen aconseguir-la a curt termini, però insisteixen que les tensions entre partits després del 9-N es van solucionar apostant per l’1-O. Una consulta, per un referèndum. Les esperances les tenen a Europa. Confien que una eventual condemna a Espanya pels processos judicials contra l'independentisme esbrossi el camí per 'tornar-ho a fer'. El com continua sent una incògnita.
Un reportatge d'EL PERIÓDICO
Entrevistes i textos:
Júlia Regué
Vídeos:
Carlos de Diego i Daniel Valdivia (Videolab)
Fotografies:
Jordi Cotrina / Ferran Nadeu / Ferran Sendra / Jordi Bedmar / Lluís Gené (AFP) / Quique García (EFE)
Coordinació multimèdia i disseny:
Rafa Julve i David Jiménez
Built with Shorthand