Pablo Iglesias ha desvelat aquest dimecres, per sorpresa, una rellevant carta que podria jugar en la negociació amb la resta de partits després del 20-D. El referèndum vinculant a Catalunya serà un requisit irrenunciable perquè Podem recolzi la investidura de qualsevol altra força política a presidir l'Executiu, en el cas que no aconsegueixi guanyar les eleccions però sigui clau per governar.

El compromís l'ha formulat, a tall de resposta, en el col·loqui Primera Plana d'EL PERIÓDICO, i ha sorprès fins i tot els seus perquè fins aquest moment Iglesias s'havia mostrat esquiu davant les hipòtesis de pactes postelectorals i es limitava a repetir el mantra que Podem “surt a guanyar” de manera que parlar d'acords abans del dia 21 de desembre era fer volar coloms.

“Per descomptat que sí. El referèndum seria condició”, ha admès Iglesias aquesta vegada. El compromís és especialment significatiu perquè, encara que Podem inclou el referèndum vinculant en les seves cinc propostes per reformar la Constitució, cap membre de la direcció del partit havia confirmat fins aquest moment si aquests eixos eren intocables en una taula de negociacions o només la base per començar a dialogar amb altres partits després de les eleccions. De fet, els dirigents podemistes havien eludit per activa i per passiva dir si bloquejarien una investidura per defensar la consulta a Catalunya.

FORÇA PLURINACIONAL

Desvelada la carta, Pablo Iglesias ha abundat en la necessitat d'obtenir un resultat sòlid el 20-D per poder així defensar el dret a decidir dels catalans des d'una posició de força a Madrid. El secretari general s'ha mostrat convençut que la remuntada de Podem cristal·litzarà a les urnes. “Les nostres possibilitats de guanyar les eleccions són enormes”, ha afirmat i ha reivindicat l'“altura d'Estat” del seu partit al ser l'única força estatal que defensa la consulta i la necessitat de construir un nou model territorial en què totes les identitats se sentin representades: el “país de països”.

“Som una força plurinacional que no és suficient en si mateixa. Per això hem buscat aliances”, ha reconegut, per aplaudir els pactes aconseguits a Catalunya --En Comú Podem--; Galícia --En Marea-- i al País Valencià --Compromís-Podem--. La reivindicació d'aquests acords és una metàfora que ajuda a entendre els reptes que ha anat afrontant Podem el primer any des de la fundació. No volia convertir-se en una "sopa de sigles" --i va desdenyar un pacte estatal amb IU-- però ha entès que, en alguns territoris, el partit no podia créixer si no era de la mà d'altres formacions amigues.

Amb aquestes aliances teixides, Podem diposita ara en aquests territoris la força per impulsar la remuntada. Especialment a Catalunya, on el Centre d'Estudis Sociològics (CIS) augura que la coalició En Comú Podem serà l'opció més votada el 20-D i li atorga fins a 11 diputats. Amb la moral ben alta per l'auge que creuen que estan vivint en la campanya electoral, els dirigents del partit confien a superar aquestes expectatives i mantenen més viu que mai el compromís que que els diputats catalans tinguin un grup propi al Congrés dels Diputats. 

DARD AL PSC

En l'acarnissada disputa amb el PSOE per aconseguir el vot dels electors indecisos, i animat pels resultats del debat electoral de dilluns passat, que segons les enquestes va guanyar, Pablo Iglesias hatllançar alguns dard enverinat contra els socialistes. No ha respost a les crítiques altisonants de Felipe González, ni tampoc a les del candidat, Pedro Sánchez, que va apel·lar als seus a treure "la raça". De fet, ni tan sols ha esmentat el rival. Ha sigut directe al camp de batalla en que es trobava: el català.

Ha retret al PSC la seva ambigüitat respecte al repte independentista a Catalunya i l'ha atribuït a les directrius que, assegura, reben els dirigents catalans des de la seu socialista a Madrid. “Crec que fins i tot el PSC si no tingués una relació de dependència jeràrquica amb el PSOE estaria dient coses molt més raonable i coherents”, ha assenyalat i ha reivindicat que el seu partit, a Catalunya, no obeeix a ordres de la direcció estatal. 

Conscient que el seu electorat potencial prové de files socialistes, Iglesias mesura fins on tensar els atacs i critica la deriva del PSOE, però salvaguarda la memòria de dirigents històrics que continuen sent un referent a la retina de la nostàlgia per a milers de ciutadans. En aquest context, ha elogiat la figura del socialista Pasqual Maragall i la seva valentia al fer públics els casos de corrupció a Catalunya.

El dirigent podemista ha augurat que, després del 20-D, el PSC admetrà que va ser un error no defensar una consulta a Catalunya i limitar-se a acceptar el model federal que proposa el PSOE per abordar els conflictes territorials. “Molts sectors del PSC diran ‘ja està bé, això no se soluciona traslladant el Senat a Barcelona. Se soluciona votant’”.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez, sobre la proposta de referèndum de Pablo Iglesias: "Ho diu perquè sap que no guanyarà les eleccions"

Els blocs del 27-S segueixen vius en el 20-D

En el torn de crítiques, ha insinuat que els dirigents de Democràcia i Llibertat estarien acovardits per un referèndum recolzat des de Madrid. "Potser [Artur] Mas i [Francesc] Homs no volen que es voti. Si no volen que hi hagi referèndum a Catalunya, que ho diguin obertament", ha reptat. 

C’S, TOCAR PODER

Respecte a Ciutadans, l'altre partit emergent a qui Podem disputa l'etiqueta del “canvi”, Pablo Iglesias ha admès que li “encantaria” poder arribar a acords en matèria de regeneració, però ha posat en dubte que sigui possible. “No crec que Ciutadans sigui molt de dretes o molt d'esquerres. És del que faci falta per tal de tocar poder”, ha retret. En l'embolic de la conspiratòria de pactes postelectorals, Iglesias ha exigit a Rivera que clarifiqui a qui recolzaria després del 20-D. “Si és veritat que Ciutadans té un acord amb el PP, que ho digui clarament o ho desmenteixi clarament”, ha reivindicat.