“Progrés o procés” és la disjuntiva que planteja a l’electorat Jaume Collboni, el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona. El vot està molt fraccionat, els indecisos sumen un alt percentatge i les enquestes no donen un guanyador clar, així que la campanya té dos vessants: la de la política més essencialista, aquella que posa el procés en el centre del debat, i la de la política més social, aquella que mira pel benestar dels electors, en aquest cas els de la ciutat de Barcelona. Les dues han sigut presents en la intervenció de l’alcaldable socialista aquest divendres en el col·loqui Primera Plan@ organitzat per EL PERIÓDICO i el Banc Sabadell.

D’entrada una advertència: “Ens juguem molt, ens juguem el ser o no ser de la ciutat de Barcelona”. Més avisos: “L’elecció és entre un govern proindependència o un govern pro-Barcelona”.Les amonestacions venen a tomb tant del “resultat final”, si com apunten les enquestes és per a Esquerra Republicana de Catalunya o Barcelona en Comú, com a tomb dels possibles acords postelectorals: “Si el pacte entre Ada Colau i Ernest Maragall es materialitza, la ciutat de Barcelona es convertirà en la suma de mal govern de la senyora Colau i de submissió al procés independentista que representa la candidatura del senyor Maragall”. Així que Collboni ha apel·lat al’“únic vot útil que té possibilitats de guanyar”, que és el de la seva candidatura, amb l’objectiu de “girar full del mal govern de Colau i del procés”.

ADN 100% Barcelona

Per aconseguir-ho ha fet una crida a tots “els electors progressistes, catalanistes, moderats i patriotes de Barcelona que volen que Barcelona torni a estar ben governada, torni a tenir un alcalde socialista i torni a mirar el futur” perquè confiïn en la seva candidatura: “una força progressista, no independentista, però, sobretot, una força amb l’ADN 100% Barcelona”. Collboni s’ha mostrat convençut de la seva victòria: “guanyaré”, i poc ha dit sobre pactes, més enllà de demanar diàleg: “si tenim un vot més, parlarem amb tot el món per fer governable la ciutat, com sempre hem fet els socialistes perquè és marca de la casa.” Tampoc ha volgut entrar a valorar atacs produïts entre candidats: “El respecte als electors i a la intel·ligència dels ciutadans mereix que els candidats siguem respectuosos amb els nostres contrincants. Últimament s’han fet comentaris desagradables sobre les condicions personals de cada un, i jo no ho faré”.

Però sí que ha mostrat el seu disgust per una afirmació realitzada per Maragall fa uns dies sobre la renúncia a la catalanitat dels socialistes catalans: “no em preocupa tant que ho digui com que ho pensi algú que vol ser alcalde. Estem una mica farts d’aquesta cançó que ens sona molt al que deia Pujol quan repartia carnets de catalanitat. Els no independentistes som tan catalans o més que el senyor Maragall, i els no independentistes catalanistes que defensem la nostra identitat i la nostra cultura pensem senzillament que la independència no és la solució”. A això ha contraposat la campanya que ha fet el seu partit: “positiva, omple de plans i pactes ambiciosos i disruptius, i alhora possibles” que busquen “tornar a ser Barcelona”.

Seguretat i accés a la vivenda

¿Quina és la recepta de Collboni? Visió metropolitana, cohesió social, creixement econòmic, cultura i repte climàtic. Cinc eixos que ha desgranat incidint especialment en la cohesió social amb propostes com “l’ampliació de la renda mínima infantil garantida perquè tots els nens tinguin, com a mínim, dinar, despeses escolars i transport;” un programa d’ajuda als comerciants perquè el 2025 el 100% de les botigues siguin accessibles per a les persones amb problemes de mobilitat, l’accés de la Targeta rosa als aturats de llarga durada i la creació d’una regidoria contra la solitud que combati “un dels fenòmens de les grans ciutats que és la solitud. Avui tenim a Barcelona més de 100.000 dones més grans de 75 anys que viuen soles”.

Collboni també té receptes per a dues de les preocupacions més grans dels barcelonins segons l’últim baròmetre de l’ajuntament: la seguretat i l’accés a la vivenda, aquesta última “un fracàs sense pal·liatius del govern de Colau”. Collboni ha recordat que l’actual alcaldessa va prometre 8.000 pisos de protecció oficial i només n’ha construït 800 pels 4.000 que va aixecar Jordi Hereu, l’últim alcalde socialista. “A Barcelona hi ha 82 solars disponibles programats per fer vivenda social que no s’han mogut, per tant una de les meves primeres mesures durant els 100 dies de gràcia, si soc alcalde, serà mobilitzar aquests 82 solars”. També hi ha hagut temps per parlar de desnonaments: “posarem el focus en la prevenció no en els elements pal·liatius. Preventiu vol dir avalar a les famílies que no poden pagar el lloguer i en el cas d’hipoteques fer un programa de subvencions revertibles  per evitar els impagaments”.

Incentius per als emprenedors

Notícies relacionades

Colau i Maragall s'ensenyen les urpes però no es mosseguen

La transformació digital de la societat i l’economia centrarà el pròxim Primera Plan@

Per a l’alcaldable del PSC “les polítiques de seguretat són polítiques d’esquerres perquè la inseguretat afecta més els més febles, als barris més vulnerables.”  I allà ha enumerat el 22% increment dels petits delictes amb un de cada quatre barcelonins com a víctima i el ser la ciutat més insegura d’Espanya. Collboni ha promès solucionar-ho en “un any” amb “prevenció, seguretat i més policia”. I s’ha compromès a “cooperar policialment i no fer politiqueig amb la seguretat. S’ha de resoldre el problema”.

L’economia amb incentius i suspensió de taxes als emprenedors –“el missatge de la ciutat a la gent emprenedora ha de ser ‘hola, benvingut,’ no ser ‘hola, primera taxa’; la cultura, amb un augment del pressupost municipal a ella dedicada fins a arribar el 7%; l’esport, amb recepta mèdica subvencionada per fer exercici, i la lluita contra el canvi climàtic han sigut altres de les propostes posades sobre la taula per Collboni que, ha afirmat, vol ser “l’alcalde de tots, dels que el votin i dels que no”.