La catalana del Cirque du Soleil

Va arribar en l’últim moment i per casualitat. La catalana Jessica Heredia mai havia pensat que podria formar part de l’elenc del Cirque du Soleil i, no obstant, ja fa més de dos anys que hi és. Una amiga li va comentar que el circ més gran del món estava buscant artistes a Barcelona, i era el dia anterior a les proves. «Ens van obligar a fer de tot. Van ser tres dies duríssims. Era un càsting europeu... Imagina’t la tela marinera que hi havia allà», recorda, contenta. Va superar la prova i ara és l’única espanyola a Varekai, l’espectacle de la companyia canadenca que es podrà veure a la capital catalana de l’1 al 10 de gener. «No hi ha res més amunt que això», exclama, encara incrèdula. «En l’àmbit professional ja ho he fet tot», afegeix, feliç.

La Jessica va ser gimnasta fins que va voler l’atzar. Amb 19 anys es va enamorar d’una manera de ballar que no havia vist mai. Ara, amb 33, recorda perfectament el moment: «Vaig veure cinc nois ballant break dance al metro de Barcelona... I ja». Dues setmanes van ser suficients per canviar el mallot per la roba ampla. Ara promocionat com un dels estils de ball més populars, a principis del 2000 el break dance tenia pocs practicants i menys centres de formació. «No hi havia escoles, en vaig aprendre al carrer», explica la Jessica. En volia més i, per millorar, aconseguia vídeos de campionats estrangers i els revisava. Actualment, la catalana interpreta un dels personatges del món fantàstic que crea Varekai, l’únic que balla ­break dance. Encara que com explica el director artístic de l’espectacle, l’anglès Michael Smith, al Cirque du Soleil els artistes no només ballen o fan piruetes. «Han de transmetre emocions», diu Smith. I per a això passen tres mesos per la seu de la companyia circense a Mont-real. «El nom ja ens dóna el talent», apunta.

Jessica, veïna de Granollers, que apareix en un divertit número sobre una superfície lliscant, fa dos anys que recorre el món amb Varekai. Cada tres mesos compta amb dues setmanes de vacances. Normalment les aprofita per fer turisme per la zona en què està de gira juntament amb el seu futur marit, un tècnic de llums de l’espectacle a qui va conèixer en el circ. «El millor que m’ha ­passat aquí», explica, il·lusionada. Ara es troba a Viena i confessa que té ganes de tornar a Barcelona, encara que sigui per uns dies.

Notícies relacionades

'Varekai' torna a BCN

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

El seu pitjor moment a la companyia també el té clar. La Jessica es va trencar el tendó d’Aquil·les enmig d’un espectacle i, després d’operar-se a Texas (EUA), va estar set mesos de baixa. «Em van dir que estaria un any parada», remarca. Malgrat els moments difícils, la noia, que a Espanya havia treballat amb el ballarí Rafael Amargo, destaca la gran experiència que és conviure amb les més de 100 persones, de 19 nacionalitats diferents, que treballen a Varekai. «Els sacrificis valen la pena. ¡Estàs al Cirque du Soleil!», exclama la ballarina. El ritme frenètic de la gran multinacional del circ no li permet tenir gaire temps lliure. La preparació física i els assajos ocupen gran part de la seva jornada. «Mai he hagut de demanar-li més a un artista», reconeix el director artístic de Varekai sobre la disciplina dels intèrprets.

La Jessica desprèn el mateix optimisme que la història de superació que relata Varekai. De moment, la ballarina només pensa a disfrutar del present i en el seu pròxim casament. I només dubta quan se li pregunta pel seu futur professional. «Després d’això... ¿què? ¿Me’n vaig a la Lluna?». Una idea, no obstant, li ronda pel cap: muntar la seva pròpia escola de ball a Barcelona.