Savis d'estar per casa

Àbac, una de les primeres veus que s'acostuma a trobar en un diccionari. Aquest va ser el primer article amb què va arrencar la Wikipedia en català, o Viquièdia, com se la coneix, el 16 de març del 2001, dos mesos abans que l'edició castellana i just després de l'alemanya, a les quals es van avançar perquè els catalans van ser més ràpids a publicar el text. El seu autor va ser Daniel José Queraltó, un informàtic andorrà que ja participava en altres projectes informàtics. «Vaig saber que s'estava muntant la Viquipèdia i vaig començar a col·laborar-hi, perquè vaig veure que tenia futur. Escrivia en anglès, però quan van parlar d'estendre el projecte a més llengües, vaig proposar el català, perquè era la meva llengua i Jimmy Wales ho va acceptar», recorda.

Queraltó, no obstant, va ser durant molt de temps el pioner desconegut. «En un dels aniversaris de la Viquipèdia algú es va recordar de mi i em van trucar. Jo ni em recordava d'haver escrit el primer article». Perquè la intrahistòria és una cosa més trista. El pioner de la Viquipèdia ho va acabar deixant perquè ningú li feia cas i «no volia fer-ho sol». Van haver de passar diversos mesos perquè altres internautes incorporessin més material al projecte.

Un d'aquests hereus involuntaris de Queraltó va ser Pau Bosch, àlies Usuari Llull, un biotecnòleg passat al documentalisme per militància lingüística i que s'autoconsidera «una de les persones més odiades del projecte» perquè va ser qui va proposar el canvi de nom de Wikipedia a Viquipèdia. «Va ser per la influència que tenia l'esperanto, perquè s'assemblés a la seva grafia. No vaig haver de discutir gaire perquè érem quatre, literalment. I cada vegada que s'ha intentat canviar, han acabat deixant-lo igual». 

De Llull se'n parla amb molt respecte en una comunitat que adopta les decisions per consens, és a dir, convencent amb arguments els altres en fòrums i que ha anat improvisant les regles per crear una enciclopèdia perquè pràcticament ningú és lexicògraf o enciclopedista.

De 100 a 2.000

En un mes, Llull va convertir els 100 articles que tenia la Viquipèdia en 2.000 però també va encarar problemes com crear una primera portada decent o traduir la interfície. «El programa només permetia posar enllaços; ni fotos ni pàgines de discussió. I per a les negretes s'havia d'usar codi HTML». A ell es deu també que tots els topònims de Catalunya tinguin entrada.

Però Llull gairebé no té cara per a la resta de la comunitat. Mai ha anat a cap de les viquitrobades, les reunions presencials que la comunitat d'editors organitza per conèixer-se. «No n'he tingut la necessitat, la veritat», afirma. Ara gairebé no col·labora, perquè, diu, «la vida no dóna per a tant i tinc altres interessos, com el còmic».  Altres han agafat el relleu, fins a arribar als més de 491.000 articles actuals. Alistair Spearing, un sabadellenc fill de britànic, lidera un projecte per aconseguir que tots els mamífers estiguin representats a la Viquipèdia. «No es tracta només de tenir els articles escrits sinó que siguin el que en diem articles de qualitat, és a dir, de referència, que és un dels barems del projecte. Ara n'hi ha 680 en total. I la Viquipèdia és la segona enciclopèdia en articles de qualitat sobre mamífers després de la Vikipedia anglesa», explica aquest traductor científic. 

Altres projectes 'viqui'

No és l'únic portal temàtic. Cada edició té els seus, que la distingeixen. En català els més especials són, a més dels mamífers, els dedicats a la geografia i la cultura catalana, i el de països de la Unió Europea, però també n'hi ha alguns tan curiosos com el Viquiportal de la Terra Mitjana dedicat a l'obra de J. R. R. Tolkien, o el del manga. I després hi ha els projectes paral·lels, com Viccionari, el diccionari; la Viquidites (la versió de la Wikiquote, que recopila cites i refranys); Viquillibres, que reuneix llibres de text i manuals; Wikivoyage, que agrupa guies de viatge; Viquiversitat, plataforma d'ensenyament universitari, o Viquinotícies, un portal lliure de notícies una mica abandonat.

Molts d'aquests projectes o estan en beta o en un estat incipient davant el volum de l'enciclopèdia. «Hi ha uns 25 o 30 usuaris que contribueixen a Viquillibres davant els més de 1.500 de la Viquipèdia, però ha tingut una empenta important l'últim any», explica Xavier Dengra, coordinador del projecte. Aquest estudiant de Cornellà va començar a col·laborar fa set anys, quan en tenia 14, amb un article sobre el puré de patates, que admet que ha sigut corregit «moltes vegades». És un dels més de 600 que componen el llibre de receptes de Viquillibres, un autèntic repertori popular de cuina amb les versions més bàsiques de cada plat. Són llibres que s'actualitzen i es poden descarregar perquè no estan subjectes a drets d'autor.

A diferència d'altres projectes de la Viquipèdia, aquí els autors tenen més reconeixement i són menys anònims perquè hi ha més part original. Perquè la Viquipèdia no només busca autors voluntaris, també la implicació de les administracions. «Primer van ser els museus i ara són més les biblioteques -en tenim més de 150 actives- i les universitats. Hi ha professors que demanen als seus alumnes que escriguin articles com a treball escolar i organitzem tallers perquè els bibliotecaris siguin els nostres ambaixadors», explica Àlex Hinojo, Kippelboy, coordinador de projectes d'Amical Wikimedia, l'entitat que reuneix bona part dels voluntaris i que distingeix alguns dels seus membres per animar-los.

Marisa Lobato, secretària de direcció retirada, ha sigut la primera viquipedista a veure reconegut el seu treball per la comunitat, a la Viquitrobada del novembre. Va començar corregint errors el gener del 2006 i ha acabat escrivint més d'un centenar d'articles de qualitat, sobretot de temes d'art. «He anat fent a poc a poc, aprenent-ne pràcticament sola. Quan veig que no hi ha un article i crec que hauria de ser-hi, doncs agafo diversos llibres de casa, o me'n vaig a la biblioteca i l'escric. Amb referències, sempre», explica. «El millor és que pots col·laborar des del sofà de casa teva», afegeix.

Maratons de redacció

Notícies relacionades

La viquipèdia de la viquipèdia

Viquipèdia, gratis, lliure, global

Les maratons -sessions d'un dia dedicades a un tema- són un altre dels mètodes pels quals la Viquipèdia capta voluntaris. «Sempre, un o dos participants s'afegeixen a la comunitat», afirma Dengra. I no només escriptors. Un treball tant o més important és la correcció d'errors i l'aplicació de criteris d'estil. Pau Cabot, un professor mallorquí, té el rècord d'articles editats. Però també es fan servir 185 programes automatitzats (bots).

Si hi ha una cosa en què coincideixen els voluntaris que mantenen la Viquipèdia és que el treball enganxa. «Sempre hi ha picabaralles perquè hi ha qui creu que pot dir les coses millor que altres», assenyala Lobato. Però s'intenta optar pel to neutre i deixar fora les baralles polítiques, encara que l'article sobre el procés sobiranista català pot provocar tants recels a internet com en la vida real. Ho demostren les seves més de 500 correccions.