El rescat de la sexualitat femenina

Els informes sobre la sexualitat femenina de Shere Hite als anys 70 van obrir la capsa de Pandora del debat sobre la sexualitat femenina, en aquella dècada oblidada després d'haver sigut protagonista als anys 60 en alguns selectes cercles intel·lectuals i feministes. Les entrevistes que es van publicar van desencadenar tots els comentaris masclistes que els crítics, periodistes i literats de l'època guardaven al seu niu cerebral misogin.

Perquè Shere s'havia atrevit a preguntar a uns quants milers de dones sobre la seva conducta sexual, el seu criteri moral, les seves relacions amb els homes. La senzillesa del seu treball i la sinceritat amb la qual exposa els seus resultats són el seu millor mèrit. Com la seva pròpia personalitat, transparent, entregada, generosa i emotiva.

Shere no sols és bella, intel·ligent i educada, sinó que posseeix una especial sensibilitat per captar els matisos, malgrat que el seu domini de l'espanyol no és total, per identificar-se amb la interlocutora, per interessar-se pels temes que es plantegen.

Ella ha desvelat molts misteris i mites del comportament sexual de dones i homes, i sempre s'ha mostrat absolutament solidària i interessada en la tasca del Partit Feminista. No ha faltat mai als nostres congressos, com el que vam fer a Bilbao el 1999 amb motiu de les eleccions europees a les quals ens presentàvem, ni a les trobades i homenatges que hem organitzat.

La vaig conèixer a madrid, quan ella va exigir a l'editorial Planeta, que li publicava les traduccions dels seus llibres, que la presentació d'un dels treballs es portés a terme al nostre local del Partit Feminista, i va obtenir un enorme èxit, ja que aquella tarda la nostra seu es va omplir literalment a vessar d'assistents. I més tard, sopant juntes, es va mostrar molt interessada en les meves tesis de la dona com a classe i va aportar comentaris encertats en contraposició amb l'hostilitat envers aquesta definició que durant molts anys han mostrat a Espanya dirigents polítics, professors i feministes. Uns anys després, a l'editorial Vindicación Feminista Publicaciones, vam traduir al castellà el seu últim llibre, Las mujeres como agentes revolucionarios del cambio. Un bonic títol i un bonic llibre que hauria de llegir tothom.

La seva aportació més llarga a la meva tasca la va fer el desembre del 2010, quan les meves amigues i companyes feministes nord-americanes em van organitzar un homenatge. Es va desplaçar des de Londres a Madrid per assistir als diversos actes que es van portar a terme a l'Institut Internacional i a l'Ateneu, i va llegir una profunda i raonada ponència sobre la meva obra i la seva, de la qual em plau extreure ara uns quants paràgrafs:

«En aquests moments en què es debat sobre si ens trobem en capitalisme o socialisme, admiro com Lidia Falcón ens recorda que en realitat estem en una era de producció domèstica; és a dir, que la reproducció humana és portada a terme per dones a les quals Falcón denomina víctimes de reproducció (només a Cuba va ser consagrada a la Constitució la idea que els homes haurien de ser responsables del 50% de les tasques domèstiques). Així que les dones han de proveir d'amor al si de la família, ¡o seran etiquetades de 'meuques' i 'prostitutes' que venen sexe! Sí, els seus pits proporcionen aliment per a la família, però no es tracta d'això».

«Al reproduir-nos, avancem en aquest món. No obstant, aquest treball ha sigut relegat a les dones, els cossos de les quals s'ha de reconèixer que estan preparats per consumar el període de nou mesos de gestació, mentre que els homes només necessiten arribar a l'orgasme i ejacular dins d'una vagina per crear nova vida».

«Potser Lidia i jo hem seguit el mateix camí en la nostra comprensió del feminisme i també en les nostres lluites personals, malgrat que Lidia ha estat casada gairebé tota la seva vida adulta i jo he continuat soltera gairebé sempre (i visc sola ara)».

«Quan ens vam trobar, la seva editorial, Vindicación Feminista Publicaciones, va traduir un dels meus llibres més importants: Las mujeres como agentos revolucionarios del cambio, una compilació dels tres primers informes Hite, publicats originalment al Regne Unit el 1993».

«La meva investigació correspon a la portada a terme per un científic social. En vista de les noves idees sobre la igualtat de la dona i el nou home, em vaig preguntar (i els resultats s'exposen als meus llibres, els anomenats informes Hite) ¿com es comporta la gent en la intimitat? També els vaig preguntar què estaven sentint i pensant, i basant-me en aquestes dades vaig treure les meves pròpies conclusions; fent servir la meva preparació acadèmica com a historiadora, vaig mirar de desentranyar els fonaments ideològics del sexe».

«Els impulsos eròtics humans, segons la meva anàlisi, són canalitzats per les normes socials cap al comportament sexual que la societat demana, però això exagera la distància entre mascle i femella, i els imbueix informació sobre la jerarquia del gènere. Però hi ha hagut una mistificació: ja que el sexe és un indicador bàsic en el manteniment de l'ordre social, aquest tema tabú sempre ha semblat estar vetat als pensadors».

«De fet, el que anomenem sexe és en realitat una construcció cultural, no un imperatiu biològic: el sexe no sorgeix d'un misteriós impuls sexual misticomecànic. El sexe tal com el coneixem és una creació social, un definidor central del gènere. L'acte del coit o còpula porta codificat el missatge que hi ha dos sexes, que ets o bé mascle o bé femella, que has de complir un paper bàsic fonamentat en el gènere/sexe...».

«Jo sostinc que el sexe tal com el coneixem no és més que una de les formes possibles en què l'erotisme pot ser organitzat en una societat, i que reflecteix la desigualtat -sexual i psicològica- rampant; no és tant que tinguem un impuls sexual innat per reproduir-nos, sinó que tenim un desig innat d'arribar a l'orgasme i el plaer… El sexe podria no existir en la forma actual en una societat que no se centrés tant en el gènere. Autoconvèncer-nos que el sexe és merament un comportament animal, i per això no tenim més remei que fer-ho com ho fem, forma part d'una ideologia profundament assentada…».

«La creença que el coit o l'activitat reproductiva és l'element clau, fixat eternament per decret biològic de tota l'activitat eròtica, és una ficció… Com si la seva existència demostrés que el sexe tal com el coneixem a hores d'ara és una part integrant absolutament immutable de la vida (que sempre va ser concebuda sota el mateix prisma».

«Això no significa que el sexe lliure sigui la solució proposada, ni que l'alliberament sexual sigui el valor a escollir per reemplaçar la visió mecanicista; aquestes frases clau de la revolució sexual dels 60 no representen el canvi sinó merament el revers de la vella moralitat, una burla dels punts de vista tradicionals sobre la sexualitat, sustentats en la mateixa ideologia».

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

HEM PARLAT en privat diverses vegades, i la nostra coincidència de pensament i d'anàlisi és molt gratificant. Shere Hite és una investigadora i pensadora imprescindible en la línia del feminisme materialista, que es vol obviar i enterrar en l'oblit dels temps passats, davant les noves tendències, que em nego a anomenar «feministes», que estan defensant la prostitució, la pornografia i la teoria queer com a avanços davant les velles denúncies i categories establertes després de 200 anys de lluites i anàlisi.

Reivindicar el treball que sobre la sexualitat femenina i masculina ha desenvolupat Hite és imprescindible no sols per a la investigació feminista sinó per situar novament el paper que s'ha de reivindicar sobre la sexualitat perquè sigui gratificant, igualitària i integradora en una societat que avanci cap a l'eliminació de les discriminacions i explotacions que estan patint les dones.