En perill d'extinció

Adefesio. Segons el diccionari de la RAE, descriu una persona o cosa ridícula, extravagant o molt lletja. També significa despropòsit i disbarat.

Almazuela. En l'artesania tèxtil, fa referència a la peça teixida que s'obté a partir de la unió de diversos fragments d'altres teles. Aquest terme ha sigut substituït en l'actualitat per l'expressió anglesa patchwork.

Allende. De la part d'allà, a l'altre costat, a més de, fora de, segons el diccionari de la RAE.

Cachivache. El Diccionario de María Moliner el defineix com a: «Cosa anomenada així despectivament o perquè no se sap quin nom donar-li».

Córcholis. Interjecció eufemística utilitzada per evitar dir exclamacións o altres paraules més fortes, com paraulotes. L'Acadèmia la va registrar per primera vegada el 1956.

Correveidile. Segons el diccionari de la RAE, serveix per descriure una «persona que lleva y trae cuentos y chismes». Va ser incorporat per l'Acadèmia el 1869.

Cuchipanda. La RAE la defineix de la mateixa manera que quan la va incorporar el 1884: «Comida que toman juntas y regocijadamente varias personas». En l'edició manual del diccionari del 1989 la defineix com una «reunió que formen diverses persones per menjar i divertir-se».

Chipén. Extraordinari. Paraula del caló que parlen els gitanos espanyols.

Entelequia. Cosa irreal. Cosa, persona o situació perfecta i ideal que només existeix en la imaginació.

Fetén. Bo, fantàstic, excel·lent, sincer, autèntic, verdader, evident. Va entrar al diccionari el 1984, però a l'Acadèmia hi ha registres del seu ús datats el 1932. És una paraula presa del caló.

Floripondio. Flor gran que sol figurar en adorns de mal gust. S'acostuma a usar amb to despectiu. També és un arbust del Perú.

Lechuguino. Noi imberbe que galanteja aparentant ser home fet. Persona jove que s'arregla molt i segueix rigorosament la moda.

Magnetófono. Exemple de paraula en desús per desaparició de l'objecte que denomina. L'Acadèmia el defineix com: «Aparell que serveix per gravar sons en un suport electromagnètic i per reproduir-los». Va entrar al diccionari el 1984 i prové del nom de la marca alemanya Magnetophon.

Melifluo. Que té mel o s'hi assembla en les seves propietats. Dolç, suau, delicat i tendre en el tracte o en la manera de parlar.

Niqui. El diccionari de la RAE el defineix com a «polo, peça de punt». Es va començar a usar arran de l'estrena de la pel·lícula Truqueu a qualsevol porta (1949), protagonitzada per Humphrey Bogart, en què un dels protagonistes, anomenat Nicky, solia anar en samarreta.

Paparrucha. Notícia falsa i absurda d'un succés, escampada entre la plebs. Tonteria, estupidesa, cosa insubstancial, segons la RAE.

Picaflor. Frívol, inconstant. Referit a un home enamoradís i galantejador. També denomina l'ocell colibrí.

Plumier. Capsa o estoig per posar-hi plomes, llapis, etc. Paraula francesa incorporada el 1985.

Pocholo. Bonic, atractiu, agradable. Es continua utilitzant sovint al País Basc, d'on és originària, i en zones pròximes. Es va posar molt de moda a mitjans del segle passat usat com a apel·latiu afectuós amb les persones.

Potosí. Riquesa extraordinària. Va ser una moneda de molt valor en l'època colonial espanyola de Bolívia. També és el nom d'una ciutat d'aquest país andí.

Pusilánime. Dit d'una persona sense ànim i valor per prendre decisions o afrontar situacions compromeses.

Notícies relacionades

Adéu, xiquet/a

Paraules a l'uvi

Sílfide. Dona bella i prima. Segons la tradició hermètica europea, un esperit femení de l'aire.

Tarambana. Persona esbojarrada, de poc seny. Documentada des de principis del segle XIX. Se sol aplicare als homes, no a les dones.