Paraules a l'uvi

Si les paraules parlessin, explicarien que les seves vides difereixen poc de les dels seus usuaris. Igual que aquests, elles també neixen, creixen, tenen èxit i prestigi i, de vegades, cauen en desgràcia, emmalalteixen d'oblit i moren de no ser usades. La llengua és un caldo de cultiu en permanent ebullició en què les paraules es comporten com cèl·lules i el seu destí depèn de la influència de les modes, dels avenços de la tecnologia i dels capritxos dels parlants. Amb un agreujant: quan una paraula entra en coma per falta d'ús, no hi perd ella, hi perdem els usuaris que ens veiem privats del capital lèxic, cultural, i a vegades sentimental, que aquest terme aportava.

De les 93.111 entrades que donen cos al Diccionario de la lengua española, es calcula que ens solem apanyar en el nostre dia a dia amb no més de 2.000. A aquest raquític aprofitament de la riquesa de l'idioma, les noves eines digitals de comunicació hi han afegit inèdites excuses per aprofundir en la pobresa del seu ús. Resulta estrany, per infreqüent, trobar paraules cultes en les converses de WhatsApp, Twitter o Facebook, àmbits on sol imperar un llenguatge rom, uniforme i sense matisos.

Advertits d'aquesta anomalia, a la seu barcelonina de l'agència de publicitat Proximity acaben de posar en marxa una campanya que, basant-se precisament en el poder difusor de les xarxes socials, pretén promocionar la menció de certes paraules en desús en els missatges que ens enviem diàriament.

Al llarg del 2015, el terme pantomima només va aparèixer a Twitter 250 vegades, la paraula amalgama va ser usada en 331 ocasions i picaflor va sortir en 75 tuits. «La culpa no és de la xarxa, sinó dels usuaris, que solem utilitzar un llenguatge molt simple en les nostres comunicacions, unes vegades per mandra i altres per vergonya. Com si tinguéssim por d'aparentar que anem de cultes per fer servir determinats termes», assenyala Eva Santos, directora general creativa de Proximity i responsable de www.latiendadepalabrasolvidadas.com, la web des de la qual conviden la gent a «adoptar» una paraula en perill d'extinció i a compartir-la a les xarxes.

Reserva cinegètica lèxica

Els 40 termes que proposen en aquesta mena de reserva cinegètica lèxica virtual (vegeu requadro inferior) els van seleccionar a partir de la seva pròpia experiència i del llibre Palabras moribundas. A les seves pàgines, la investigadora del CSIC Pilar García Mouton i el periodista Álex Grijelmo detallen aspectes de la vida de gairebé dos centenars de veus que corren el perill de desaparèixer a força de no ser anomenades: aviar, baladí, chiscón, fanega, niqui, parvulito, trenca…

Unes vegades és l'evolució dels temps la que margina les paraules quan la societat deixa de banda l'objecte que denominen: «Les fresqueras, uns rebostos petits comunicats amb l'exterior on es guardava la fruita i els llegums, avui han quedat obsoletes, i la paraula també», cita com a exemple Pilar García.

Però en altres casos són les modes les que provoquen vaivens en l'ús de la llengua. Sense anar més lluny: guateque i picnic, dos estrangerismes que identificaven costums molt consolidats fa 40 anys, avui sonen desfasats. «Les paraules de moda tenen prestigi. Els parlants les volen utilitzar per deixar veure que estan al dia, encara que a vegades es posin de moda expressions prescindibles com posar en valor. La sort és que, com que les modes necessiten renovar-se, algunes d'aquestes paraules són passatgeres», explica la filòloga.

Vocables al rescat

L'última edició del diccionari de la RAE incorporava gairebé 5.000 veus noves, però donava de baixa una colla de termes per falta d'ús, com boleador (home que en fa caure un altre), concubio (hora de la nit en què la gent sol anar a dormir) o sagrativamente (amb misteri), entre altres. ¿Correran la mateixa sort floripondio, lechuguino i batiburrillo, tres dels vocables cridats al rescat en la campanya de Proximity?

En contra del que es podria pensar, els filòlegs deixen anar poques llàgrimes per les paraules que moren. «No hi ha cap drama en el fet que un terme desaparegui, ja que sempre en sorgeix un altre que el substitueix. Avui no anem a una ferreteria a comprar hembrillas, paraula en desús. En el seu lloc demanem tuercas, i no passa res», explica l'acadèmic de la Llengua José Antonio Pascual, responsable del Nuevo diccionario histórico del español, en procés d'elaboració, on s'expliquen la vida i miracles de les paraules.

Notícies relacionades

En perill d'extinció

Adéu, xiquet/a

La clau, segons l'expert, no és la quantitat de paraules disponibles, sinó la varietat del seu ús. «Abans en castellà aderezaban els llits en lloc de fer-los. Però si tots els verbs els substituïm per fer i els substantius per cosa, perdem riquesa en la parla», adverteix José Antonio Pascual.

Als guardians de la llengua tampoc els fa por l'efecte que puguin causar les noves eines de comunicació. «Les xarxes socials no són el problema, només fan que aflori la realitat de la nostra parla. La pobresa de l'ús de l'idioma té a veure amb l'educació, amb la marginació de la Llengua, la Literatura i les Humanitats en els programes escolars», assenyala Álex Grijelmo. L'acadèmic José Antonio Pascual creu tenir identificada la solució: «S'ha de recuperar la passió per llegir, és igual que sigui en paper o en una pantalla».