Quim Boix: "La meva tortura va desencadenar la manifestació dels sacerdots"

El dress code de la cita a Sarrià prescrivia corbata. A Quim Boix (Bacelona 1945), dels pocs estudiants comunistes de l’Escola d’Enginyers, li van grinyolar les dents, però se la va posar. Germà petit del sindicalista Isidor Boix, era un dels 13 delegats que van mobilitzar tot l’alumnat. Feia segon i, com a delegat, va ser qui li havia demanat al director de l’Escola, José de Orbaneja, amic de Franco, si els deixava el saló d’actes per celebrar l’assemblea el dia 9 de març. «Em va treure del despatx a crits –recorda–. Però no va ser capaç d’arrencar una pancarta de nou metres anunciant l’acte que vam penjar a la façana un mes abans».

El Mercedes de Tàpies

De camí a Sarrià, estava tranquil. Només havien d’aprovar uns estatuts i una declaració sobre la universitat democràtica que s’havien discutit durant mesos a les assemblees de les facultats. Donada la rellevància del seu paper en tot allò, es va acomodar a la taula presidencial. «Quan va arribar la policia ja havíem acabat la tasca i estàvem en condicions d’anar-nos-en tots a casa», explica. Segons el seu parer, va ser el cridaner Mercedes blanc d’Antoni Tàpies aparcat davant el convent el que va atraure la brigada Politicosocial com una arna a la llum. «El to de la reunió va canviar quan la policia va posar com a condició entregar la documentació i detenir a qui li semblés».

Un cop avortada la tancada, els notables i els professors van ser portats a Via Laietana, i Boix va sortir com la resta d’estudiants. Per la porta. Però es va filtrar que els 13 delegats serien detinguts. «Vam pactar que acceptaríem la detenció i que no donaríem més informació a la policia que el nom i el càrrec».

El 6 de maig, dos mesos després de la Caputxinada, es va complir el pronòstic. Va ser detingut –la primera d’11 detencions– i portat a Via Laietana. «Vaig ser molt estricte amb la promesa de no parlar i com que, a sobre, la policia volia que declarés que era comunista i no ho vaig fer, em van torturar». No li van ficar el cap dins de l’aigua, ni li van apagar cigarrets a la pell, però de la pallissa que li van clavar va estar 15 dies masegat.

«¡La que has armat, cabró!»

El van traslladar al Palau de Justícia i als soterranis l’advocat Josep Solé Barberà li va proposar denunciar les tortures. «Vaig estar-hi d’acord i la meva mare, que era més de dretes que el meu pare, va firmar els papers».

Boix va ser tancat a la Model i el 14 de maig del 1966 el funcionari de presó va obrir la seva cel·la i, per a la seva estupefacció, li va dir: «Quim, ¡la que has armat, cabró!». La denúncia que havia firmat la seva mare va animar 130 sacerdots a encaminar les seves sotanes cap a la brigada Politicosocial de la Via Laietana per entregar al comissari Creix una carta de repulsa. No s’havia vist mai. Van escenificar que el franquisme perdia suports de l’Església.

Batalló disciplinari

Notícies relacionades

1966 Assaig general de democràcia

Joan Botam: "Va ser un espai de llibertat gairebé paradisíaca, de gran llum"

Boix va sortir de presó al cap de tres setmanes, el van enviar a fer la mili al batalló disciplinari de Cabrerizas a Aaiun, al Sàhara, i va ser jutjat a Madrid per associació, propaganda i manifestació il·legals. Tornarien a fer-lo seure al banc dels acusats, aquesta vegada amb Ernest Lluch i Cipriano García, per presidir un acte de la facultat de Dret l’octubre del 1966 en què van denunciar que no es respectava el dret a la llibertat sindical dels estudiants i els treballadors. «Al ser reincident, vaig complir sis mesos entre reixes».

Boix, que avui capitaneja la Unió Internacional de Sindicats de Pensionistes i Jubilats, ho dóna tot per bo. «La Caputxinada va demostrar que és possible treballar democràticament, a través d’assemblees».