Pere Portabella: "La Caputxinada va ser l'assaig general del maig del 68"

Portabella ja havia produït la 'Viridiana', de Luis Buñuel, que el 1961 li va valer la Palma d’Or de Cannes i l’hostilitat del règim. «La vigília vaig anar a casa d’Antoni Tàpies a organitzar la seva entrada a Sarrià i vaig quedar amb Enric Argullol, llavors estudiant de Dret, que passaria a recollir-me –recorda el cineasta–. Però es va entretenir i quan vam arribar ja no hi vam poder entrar».

Sense perdre temps, Portabella, que estava embrancat en el rodatge de 'Nocturno 29' –la seva segona pel·lícula com a director–, va ser un dels agitadors de la resistència exterior.

Es va reunir al despatx de Joan Benet amb l’advocat Salvador Casanovas per formar una comissió de suport, batejada com la Taula Rodona. «Va ser l’organisme unitari que va donar peu a l’assemblea d’intel·lectuals de Montserrat, on es va elaborar el text base per a la constitució de l’Assemblea de Catalunya del 7 de novembre de 1971».

Fins a aquell moment, assegura, no s’havien assegut oficialment junts els comunistes i els democristians, als quals s’afegirien els partits nacionalistes i els sindicats. «La Caputxinada va crear una cultura assembleària, que després els partits van abandonar durant la Transició, per organitzar candidatures verticals, amb cúpula i fidelitat», es queixa.

A buscar 2.555.000 pessetes

Portabella va tenir un altre paper protagonista. Als 33 intel·lectuals i als professors convidats a la Caputxinada els va caure una multa grossa. En total, 2.555.000 pessetes (15.360 euros). Els més castigats, Jordi Rubió, Antoni Moragas, Antoni Tàpies, Carlos Barral i Agustín García Calvo. S’havia de treure diners de sota les pedres. I per a això hi era ell i la seva agenda de contactes. Va anar a veure el poeta Jacques Dupin, que dirigia la Maeght de París, la galeria d’Antoni Tàpies, i van organitzar una subhasta al Palais Galliera de París. Samuel Beckett i René Char van cedir manuscrits i Alexander Calder, Wilfredo Lam, Eduardo Chillida, Max Ernst, Joan Miró, Picasso i el mateix Tàpies, obra gràfica. 

Frau sense ànim de lucre

Notícies relacionades

Quim Boix: "La meva tortura va desencadenar la manifestació dels sacerdots"

Joan Botam: "Va ser un espai de llibertat gairebé paradisíaca, de gran llum"

Portabella va intentar convèncer  tres o quatre prohoms de l’alta burgesia –«no diré noms»– perquè viatgessin i compressin. Però no n’hi va anar ni un. Tot i així, es van reunir 2.783.640 pessetes, que s’havien de passar per la frontera. Un contacte li va donar una adreça de París i una contrasenya. De pel·lícula de Samuel Fuller. Cap allà se’n va anar amb la bossa, la va dipositar i li van entregar unes senyes de Barcelona, on va rebre un paquet amb el feix. «¡Va ser un frau brutal! L’únic que he comès a la meva vida», confessa.

Poc després, intel·lectuals francesos com Simone de Beauvoir, Jacques Prevert i Alain Resnais van firmar un document de suport. «La Caputxinada va ser un assaig general del maig del 68 –canonitza–. Aquí es va traduir en una plataforma exemplar que va generar una cultura de negociació i de pactes».