Salvat per sefardita

Recorda perfectament l'arribada dels alemanys a Salònica perquè, de sobte, els seus pares van començar a parlar en judeoespanyol, la llengua que els sefardites han conservat miraculosament durant segles. La seva memòria segueix després la via del tren que el va traslladar al camp de concentració de Bergen-Belsen (Alema-

nya) el 2 d'agost de 1943 amb 366 jueus espa-nyols més als quals la tenacitat d'un diplomàtic, Sebastián Romero Radigales, va salvar de l'extermini sis mesos més tard ignorant les instruccions de les autoritats franquistes.

Difícil d'oblidar també és el fred del camp, la gana, el bol de llet vessada al fang, les presses amb què el feia anar el seu pare perquè no s'entretingués sota la dutxa d'aigua calenta que tant li agradava. Isaac Revah (Salònica, 1934) tenia llavors 9 anys. Els sis mesos a Bergen-Belsen van transcórrer entre classes de Bíblia i recomptes a l'alba, en una zona reservada als jueus susceptibles de ser intercanviats per alemanys que vivien als territoris ocupats pels aliats.

«Al barracó hi havia malalts, hi va haver casos de tifus i feia un fred terrible, però no tenia la impressió que la nostra vida corria perill, malgrat que els alemanys havien donat a Espanya una data límit per repatriar-nos abans de portar-nos als camps d'extermini de Polònia. Les nostres condicions de vida eren degradants, però menys cruels que les d'altres detinguts. No portàvem un número escrit al braç, els adults no havien de fer treballs forçats i podíem conservar les sabates», evoca al saló del seu apartament parisenc.

Alemanya havia fixat un ultimàtum perquè els jueus espanyols de Salònica fossin traslladats a Espanya, però Franco no tenia cap intenció de fer-ho i només les gestions de Romero Radigales, llavors cònsol general d'Espanya a Atenes, van canviar el destí de gairebé 600 jueus sefardites.

Destí: Portbou

«Ens va salvar la vida d'una manera extraordinària. La meva supervivència no la dec a la meva força moral o al meu valor, sinó a la nacionalitat espanyola i a la seva humanitat», prossegueix Isaac Revah. Una vegada alliberat del camp va viatjar amb la seva família i la resta del grup de jueus amb passaport espa-

nyol fins a Portbou. Allà, el dia 13 de febrer de 1944, després de travessar una Alema-nya en plena guerra, unes germanes de la Caritat els van anar a rebre a l'estació. Al petit Isaac li van donar un plàtan, fruita que durant molt temps seria per a ell «símbol de la llibertat».

«Portbou va quedar en el meu esperit com el lloc on vaig néixer per segona vegada», explica assegut davant d'una taula on reposa el Mac que emmagatzema el relat amb què va contribuir que Romero Radigales fos nomenat l'any 2014 Just entre les Nacions a Yad Va-

shem, institució israeliana que alberga el memorial de les víctimes de l'Holocaust.

Hotel a la Rambla

Després de Portbou va venir Barcelona, on la família Revah es va allotjar en un hotel situat a prop de la Rambla. Quatre mesos «de somni» fins que Franco, que va rebutjar la presència dels sefardites a Espanya, els va enviar a un camp nord-americà pròxim a Casablanca on van viure fins al desembre de 1944. Els nens anaven al col·legi i els adults rebien formació professional. Paradoxalment, acabada la guerra van tornar les penúries durant el mes que van passar en quarantena en un camp militar de Gaza. Després, els seus documents d'identitat els van portar a Tel Aviv. El 1948, 15 dies abans de la proclamació de l'Estat d'Israel, el pare d'Isaac Revah va arribar a París per quedar-s'hi. «Crec que el meu testimoni i el d'altres supervivents que han patit més que jo és important per evitar que coses així es repeteixin, per mostrar quin era el detestable estat moral dels nazis, la seva crueltat i la seva barbàrie», reflexiona.

Notícies relacionades

Siegfried Meir: Les quatre vides d'un supervivent

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Als 22 anys, Isaac Revah es va naturalitzar francès per evitar que el seu passaport espa-

nyol l'obligués a fer el servei militar en un moment en què l'Exèrcit de Franco ocupava el Nord de l'Àfrica. Ara, amb 81 anys, aspira a recuperar la nacionalitat espanyola gràcies a la llei del 2015. «Quan em pregunten què feia jo durant la guerra acostumo a respondre que esperar que Romero Radigales em salvés. Tinc per ell una estima extraordinària». Isaac Revah no el va arribar a conèixer.