Efectiu, eficient o eficaç

Pensem que utilitzem les paraules, fins que algú o alguna cosa ens recorda el seu verdader significat, i llavors -i només llavors- ens adonem que ha sigut al revés, que han sigut elles les que s'han estat aprofitant de la nostra mandra i utilitzant-nos com si fóssim titelles lingüístics, que és en el que realment ens estem convertint a cop de tuit i de whatsapp. Com passa amb qualsevol mem, les paraules també sobreviuen gràcies a la nostra llengua, beuen de la nostra saliva i respiren amb la nostra pronunciació, i per això faran el que sigui per perdurar, per transcendir, per arribar fins a la següent generació.

Així, hi ha paraules que segueixen clarament una estratègia per sobreviure en aquesta realitat miop més enllà dels 140 caràcters, que consisteix a agrupar-se en cèl·lules de resistència per associació encara que sigui enganyosa i fal·laç. Les paraules es refugien a rebuf d'altres més utilitzades, més comunes, es disfressen de sinònimes, quan realment no ho són, i allà aguanten amagades el xàfec d'aquesta epidèmia de comoditat que ens amenaça i ens amara davant d'una procrastinació amb tendència a convertir-seen huracà de força major.

És el que passa amb efectiu, eficient i eficaç. Tres paraules que a priori no tenen res a veure, sobretot quan ens referim a les relacions humanes i ja no diguem sentimentals. Tres conceptes que intercanviem amb massa alegria. Només cal encendre la ràdio, la tele o obrir qualsevol diari per adonar-se que no hem reparat en cap dels seus matisos, lloc on solamagar-se la veritat.

Amb la paraula efectiu no hi ha confusió possible, ja que ve clarament definida al DRAE: real i verdader, en oposició a quimèric, dubtós o nominal. No és estrany que comparteixi gairebé totes les lletres amb afectiu. El que és afectiu és molt més que efectiu, perquè arriba fins i tot abans que aquest, tant al diccionari com al cor. I així demostra que es pot ser perfectament real i verdader a la vegada que quimèric, dubtós o nominal.

Efectiu no és eficient. O com a mínim no hauria de ser-ho. Fixa't en la definició d'eficient: capaç de disposar d'algú o d'alguna cosa per aconseguir un efecte determinat. Disposar, utilitzar, manipular i aconseguir un efecte, un resultat. I el pitjor, com sempre, ve en l'última paraula: determinat. Predefinit. El destí.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Tornem-hi amb el destí.Potser per això està auna sola lletra de deficient. L'eficient aconsegueixel que volia. L'efectiu ho és.I així arribem a la necessària distància amb eficaç, o el que és el mateix, «capaç d'aconseguir l'efecte quees desitja o s'espera».Definició molt semblanta la d'eficient, però queens introdueix en dosconceptes radicalment disruptors. Els desitjos i lesesperes. Les dues condemnes de l'ésser humà per a un tal Siddhartha. I és quela vida sencera són desitjos i esperes. La felicitat, comdefensava Punset, és a l'antesala d'aconseguir el que es persegueix. Ens passem l'existència a la sala d'espera dels nostres desitjos. Segons Lennon,el que et passa mentre tu fas altres coses. Esperar i desitjar. Perquè ja em diràs què som, sinó un conjunt d'anhels que semprehan d'esperar.Així que res, potseravui ens toca aprendre alguna cosa sobre aquestes subtils diferències. Que quan pretenem ser eficaços i eficients, no ens fixem ni ens adonem dels cadàvers que anem deixant pel camí. Uns cadàvers anomenats sorpresa, intuïció, canvi de rumb, de sobte i ja. Qualsevol cosa que sigui contrària a l'expectativa. Al que es preveu. Al que vam pretendre aconseguir. A la quimera,al que és dubtós i al queés nominal.I és que les coses importants, les de veritat, són aquí, en aquest espai, en aquest angle mort del mirall retrovisor anomenat futur. I és que les coses importants, les de veritat, són sempre i necessàriament ineficients,ineficades, i són molt pocdonades a la previsió.

Prefereixen ser efectives.