El refugi de Cayetana

«Temo que sigui una visita ingrata, perquè tot això és fruit de l'opressió dels treballadors i hauria d'estar en un museu, ser de gestió pública». Gonzalo, un jove sindicalista de Granada, no pot ocultar el seu gest greu des del mateix moment que travessa la cancel·la del número 5 del sevillà carrer de Dueñas per acompanyar «de mala gana» Margarita, la seva «morbosa» mare. Tots dos formen part dels primers elegits, previ pagament de vuit euros l'entrada, per visitar el secret més ben guardat de la duquessa d'Alba. La casa que Cayetana més va estimar, el seu refugi, i en la qual va morir fa poc més d'un any. Declarada Bé d'Interès Cultural (BIC), els seus hereus han decidit obrir-la ara al públic, i mostrar l'ànima d'una propietària que des de molt petita veia normal fotografiar-se amb els reis de torn o esmorzar davant d'un goya.

Els visitants, entre els quals es barregen grups d'estudiants estrangers i valencians que s'escapen de les Falles, caminen amb cautela, com un xafarder que no vol molestar. Fa la sensació que la duquessa pot aparèixer en qualsevol moment, una impressió buscada pels gestors del museu, que han fet la mínima intervenció possible per donar aquesta aparença de «casa viscuda» i preservar el segell personal que Cayetana va imprimir a aquesta vivenda, segons explica Álvaro Romero Sánchez-Arjona, historiador de la Casa d'Alba.

La taquilla

Condicionar la casa palau de Dueñas per a les visites ha costat uns 270.000 euros, però s'espera que hi passin entre 100.000 i 125.000 persones a l'any, uns 800.000 euros de taquilla destinats a mantenir immaculat l'immoble.

El palau va arribar a la família Alba al segle XVII, encara que l'edifici es remunta a l'època medieval, quan era propietat d'una família patrícia de Sevilla que va participar en l'ocupació de Granada amb els Reis Catòlics. La van vendre a la família Ribera per pagar el rescat d'un fill fet captiu a la guerra, i els nous amos la van transformar en un palau renaixentista. Una descendent d'aquesta saga va unir la seva estirp a la del quart duc d'Alba el 1612, i el palau va passar a integrar ja el patrimoni dels Álvarez de Toledo. El nom de Dueñas prové d'un convent ubicat en un solar adjacent i ja desaparegut.

El passat de l'immoble s'aprecia en cada un dels seus racons, en especial en el seu impressionant pati principal flanquejat per un conjunt de guixeries, columnes i arcs mudèjars que alberguen des d'àmfores fins a un lleó iber o la peça fundacional del Castillo del Carpio. Aquest pati i les habitacions contigües formen el cor de la visita, ja que la planta alta es manté reservada com a zona privada per a ús de l'actual duc, Carlos Fitz-James Stuart, quan és a Sevilla. Unes 680 peces d'art a disposició del visitant, a les quals se sumen les joies botàniques que poblen els grandiosos jardins.

En un d'ells l'asturiana Ángeles cridarà l'atenció del seu marit Ahmed sobre el fet que allà hi va néixer Antonio Machado. El pati del llimoner de la seva infantesa formava part de les dependències que llavors el XV duc d'Alba, resident a l'estranger, va decidir llogar a famílies humils sota la gestió del pare del poeta. Dues se-

nyores del barri se les tenen amb els jardiners per agafar unes branques de buguenvíl·lia que llençaran, mentre María Jesús, d'Arrigorriaga, confessa prendre idees del jardí «per a una caseta que tinc a Cantàbria», i explica que va a Dueñas atreta per la sumptuositat que ha vist en algunes revistes. «Em crida l'atenció l'edifici, no tant el personatge», diu perdent-se entre el tumult de figuretes de porcellana i retrats familiars que atapeeixen el saló de la Gitana, dit així per l'escultura de Benlliure que el presideix.

«A Tana, amb afecte»

Aquest era el saló on Cayetana rebia els amics. Allà hi ha la seva foto de petita amb Alfons XIII o ja adulta amb els reis Joan Carles i Sofia, que l'hi dediquen «A Tana, amb afecte». Entre els seus tapissos flamencs, les seves cornucòpies, barguenyos i llums de vidres venecians s'hi van delectar des de Jackeline Kennedy, Rainier de Mònaco i Grace Kelly fins al músic Cole Porter, Eduard VIII i Wallis Simpson o el fotògraf Richard Avedon, que la va retratar per a Harper's Bazar. El centre del món frívol als anys 60 i 70, especialment durant la Feria de Abril.

Una mica lluny, Margarita segueix reprenent Gonzalo quan exclama sorprès davant alguns quadros: «...espoli», se'l sent murmurar. I és que alguna de les peces, adquirides o incorporades al patrimoni dels Alba els últims segles no desentonarien gens ni mica en museus de primer nivell, com dos quadros de Luca Giordano o un de José de Ribera que confirmen el poder dels grans terratinents durant molt de temps.

Sella d'Eugènia de Montijo

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Uns estudiants d'Alabama s'inte-ressen per la sella exposada a les cavallerisses, que va pertànyer a l'emperadriu Eugènia de Montijo, esposa de Napoleó III. Somriuen al descobrir el vestit de flamenca amb els talons que la duquessa atresorava en una cantonada de la biblioteca, on va muntar un petit tablao per seguir les ensenyances del bailaor Enrique el Cojo. A les parets s'hi barregen des de cartells de toros (un de 1894) i fotos de toreros fins a una bandera de la Peña Bética. En una altra saleta, en lloc preferent, el vestit de llums de Curro Romero.

La capella recorda que va ser el primer lloc on es va pregar després de la mort de Cayetana. Presidida per un retaule del segle XV de Neri di Bicci, i al costat d'un solideu regal de Benet XVI, allà va ser on la duquessa va celebrar el seu tercer matrimoni amb Alfonso Díez.