Salut mental: el gran repte

Una de cada quatre persones pateix o patirà alguna malaltia mental al llarg de la seva vida. S'estima que l'any 2020 cinc de les deu malalties que causaran més discapacitat seran trastorns mentals. Aquestes malalties, conseqüència d'alteracions al cervell, inclouen afeccions molt freqüents com la depressió, l'ansietat o l'abús d'alcohol, i altres de menys freqüents com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar o el trastorn obsessivocompulsiu, però que impliquen una gran discapacitat perquè afecta persones joves i en moltes ocasions són d'evolució crònica.

Malgrat els avenços diagnòstics i terapèutics, la càrrega personal i familiar dels trastorns mentals augmenta dècada rere dècada, cosa que comporta importants conseqüències socials, econòmiques i legals. Es tracta de malalties complexes, en la causa de les quals intervenen factors geneticobiològics que interaccionen amb factors com els antecedents per maltractaments o abusos durant la infància i els esdeveniments vitals recents. D'acord amb la investigació desenvolupada en les últimes dècades, tots tenim una determinada vulnerabilitat per als trastorns mentals, i la seva aparició es desencadena davant d'experiències vitals, com pèrdues, dol o ús de substàncies. Aquest model explicaria la raó per la qual en els últims anys alguna d'aquestes malalties, com l'ansietat, la depressió o l'abús d'alcohol, han augmentat en relació amb la crisi econòmica.

Un dels reptes de la salut mental és millorar l'abordatge d'alguna de les malalties més freqüents com la depressió, en l'actualitat la segona causa global de discapacitat. Un de cada deu pacients que van al metge de capçalera pateix una depressió i s'estima que, a Europa, un de cada deu euros que ens gastem en salut és a causa dels costos directes i indirectes (baixes laborals i suïcidis) d'aquesta malaltia. Malgrat aquestes dades i l'esforç realitzat en la detecció i tractament de la depressió, la seva prevalença segueix augmentant i, si ningú hi posa remei, es preveu que l'any 2030 passarà a ser la principal causa de discapacitat a escala global.

Un problema ignorat fins fa uns anys és la relació entre aquests trastorns mentals i altres malalties greus com la diabetis, la malaltia cardiovascular i la respiratòria. Els pacients amb depressió major o esquizofrènia presenten una probabilitat de mort prematura del 60% més alta que la població general, a causa essencialment de dos factors: pitjor evolució de la salut física i suïcidi. Avui sabem que un dels factors més relacionats amb la mortalitat en el cas de malalties cròniques -com les respiratòries o la cardiopatia isquèmica- és la seva alta comorbilitat amb malalties mentals com la depressió o l'abús d'alcohol.

La conducta suïcida és un altre problema d'especial rellevància que té com a principal factor de risc la malaltia mental. El 2013, últim any de què tenim dades fiables, es van suïcidar a Catalunya 537 persones, el doble de les morts per accident de trànsit i 10 vegades més de les atribuïdes a una altra de les plagues de la nostra societat: la violència de gènere. El suïcidi és la segona causa de mort entre els joves i s'estima que per cada mort per suïcidi 20 persones ho intenten.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

En els pròxims anys, la lluita contra l'estigma que comporten aquestes malalties i que pateixen els pacients i les famílies que suporten la majoria de la seva atenció és un altre dels reptes de la nostra societat. L'estigma és especialment greu en els malalts mentals crònics i en pacients en risc d'exclusió social, amb trastorns addictius greus i que sovint pateixen a més a més malalties orgàniques importants.

D'altra banda, la contínua aparició de noves substàncies d'abús o els canvis que implicarà la possible legalització de substàncies com el cànnabis són autèntics desafiaments socials. En els últims anys, la prevenció de les malalties mentals i el suïcidi s'han constituït en una prioritat del nostre sistema de salut, però encara està per demostrar que les accions que s'han posat en marxa com el codi risc de suïcidi siguin capaces de disminuir la discapacitat i la mortalitat relacionada amb aquestes malalties.