La ruta de la corrupció

Dos carrers a la dreta. Allà hi ha la casa de Rus. Veniu a això, ¿oi?», indica una parella de jubilats que travessa l’animada avinguda en direcció al casc històric. A Xàtiva, la localitat on l’expresident del PP i la Diputació de València Alfonso Rus va ser alcalde durant 20 anys, ja estan acostumats a veure periodistes buscant les restes del naufragi. Lluny queden els anys en què Rus es fumava un puro a la llotja de l’Olímpic de Xàtiva, club de futbol que va presidir i va usar, segons la investigació del cas Taula, per rentar diners procedent de mordidas.

La presumpta trama corrupta també s’emportava un percentatge

–pròxim al 3%– de tot el que tenia a veure amb l’empresa pública Imelsa; un totum revolutum que tant posava gespa artificial com bombetes als pobles de la província. De Ciegsa, l’empresa pública que havia de construir escoles, també en van treure benefici.

La detenció de Rus va provocar un efecte dòmino que va posar contra les cordes l’exalcaldessa de València Rita Barberá. Una branca del cas investiga el blanqueig de capitals de regidors i assessors del PP i el finançament irregular del partit. El que era el despatx del grup popular, on en teoria es distribuïen els bitllets de 500 euros, avui l’ocupa Compromís. «El PP va aixecar una paret a la recepció amb una finestreta, de manera que si volies accedir al despatx de Mari Carmen García Fuster (secretària del grup municipal del PP) i a les oficines interiors, accessibles als funcionaris en totes les dependències de l’Ajuntament, aquí t’havien d’obrir des de dins amb un botó que ells van fer instal·lar», explica el regidor de Compromís Giuseppe Grezzi.

Són els últims serrells del presumpte finançament il·legal amb el qual el PP va guanyar, presumptament «dopat» i amb l’ajuda de la trama Gürtel, elecció rere elecció en ter-res valencianes.

5.225 milions d’euros

Segons l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, el cost dels grans esdeveniments i projectes a la Comunitat Valenciana durant els mandats de Zaplana i Camps va pujar a 5.225 milions d’euros. Aquí s’inclou Terra Mítica, el parc temàtic de Benidorm i primer pelotazo urbanístic promulgat per Zaplana, que va marcar el camí a seguir. També els sobrecostos de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Els abusos en la gestió del PP d’aquests projectes estan vinculats a la branca valenciana de Nóos. Al capítol de projectes ruïnosos s’hi ha de sumar el Gran Premi de Fórmula 1 –pel contracte inicial i la posterior compra pública de l’empresa que va fer fallida està imputat Camps, i Alberto Fabra, assenyalat.

Al marge de Rus, la gestió de les diputacions populars de Castelló i Alacant no va ser millor. L’impulsor de l’exaeroport de vianants de Castelló, Carlos Fabra, té un peu fora de la presó després d’obtenir el tercer grau sobre la seva condemna de quatre anys per frau a Hisenda. I Joaquín Ripoll, expresident de la d’Alacant, està processat per falsejar el pla de gestió d’escombraries de la Vega Baja a favor de dos empresaris.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

També a Alacant, però a l’Ajun-tament, la més que tèrbola amistat entre l’exalcaldessa Sonia Castedo i l’empresari Enrique Ortiz els va fer caure tots dos, que esperen judici pel cas Rabasa per explicar la manipulació del pla urbanístic a la conveniència del constructor.

El 2013, el periodista Sergi Castillo va estimar al seu llibre Tierra de saqueo que la «factura de la corrupció» era de 12.500 milions d’euros. Avui creu que podria superar els 15.000 milions. Una xifra que s’ha de prendre amb precaució, adverteix, «però que ajuda a fer-nos una idea de la magnitud del robatori», perquè és «gairebé equivalent» al pressupost anual de la Generalitat valenciana