Sis llibres per a la història

Tots els escriptors tenen els seus fracassos. Com Camilo José Cela. Però no hi ha punt d’inflexió en la literatura espanyola del segle XX en què no aparegui un llibre seu. El tremendisme expressionista de ‘La familia de Pascual Duarte’, el sexe i la fam de ‘La colmena’, el paisatge i l’home de ‘Viaje a la Alcarria’, la innovació de ‘San Camilo 1936’, el costumisme portat al límit de ‘Mazurca para dos muertos’ i la novel·la sense argument de ‘Madera de boj’, el redimeixen dels seus esnobismes i el glorifiquen per a la posteritat.

La famIlia de Pascual Duarte 1942 Pietat i mort

«Yo, señor, no soy malo, aunque no me faltarían motivos para serlo». Només per aquest inici val la pena llegir aquesta història realista i existencial en què la pietat i la mort es roben el protagonisme.

LA COLMENA 1951 Crònica amarga

Cela tenia raó a l’afirmar que aquesta obra és la crònica amarga d’un temps amarg. Ho mostra aquesta colla de solitaris que deambulen per una societat que els ha girat l’esquena. Sembla que no passa res, però hi és tot.

VIAJE A LA ALCARRIA 1948 El paisatge i l’home

El primer llibre de viatges d’un viatger sense destí. Només importa el paisatge deprimit i l’home que l’habita. Amb la seva irònica mirada i un estil directe i concís es converteix en testimoni privilegiat d’una crua realitat.

SAN CAMILO 1936 1969 Novel·la vertiginosa

La més amarga de les seves històries. Novel·la vertiginosa i confessional ambientada en els dies de l’alzamiento del 18 de juliol. Sí, és una novel·la sobre la guerra, però descrita d’una forma avantguardista i desconcertant.

MAZURCA PARA DOS MUERTOS 1983 Realisme màgic gallec

Una història híbrida on respirem la presència rural de Pascual Duarte i el sentit grupal de La colmena. Inhalacions d’una espècie de realisme màgic gallec que descol·loquen. Segurament la seva última gran novel·la.

Notícies relacionades

La mirada del llop

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

MADERA DE BOJ 1999 Monòleg dramàtic

La seva novel·la més esperada. I la va entregar sense argument ni ordre cronològic, però amb una gran assumpció del risc i una obsessió sense precedents pel llenguatge. Sorprèn aquest monòleg dramàtic ambientat a la Galícia costanera.