Els fruits de la llavor del 15-M

Avui es compleixen cinc anys del moviment de joves i no tan joves que va inundar les places espanyoles -sobretot la de Sol a Madrid i la de Catalunya a Barcelona- per impugnar el sistema i el «règim del 78» al crit de «no ens representen» i per denunciar la política d'austeritat econòmica, la corrupció estructural, els rescats privats amb els diners de tothom i les mesures injustes contra la població empobrida per la crisi, com per exemple els desnonaments.

El moviment dels «indignats» va arrelar amb gran força, va traspassar les fronteres i, davant el perill de podriment que sempre comporten aquest tipus de protestes, va saber acabar a temps les mobilitzacions, derivant les concentracions a assemblees sectorials i de barri. Si internet i les xarxes socials han significat que qualsevol pot convertir-se en informador, el 15-M va desafiar la idea que la política és una qüestió de professionals i la va posar a l'abast de qualsevol, com destaca un dels analistes que intervenen en el balanç del suplement Més Periódico d'avui.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

La llavor estava plantada, però quedava el repte de transformar un moviment sense estructura, sense lideratge i sense programa en algun tipus d'organització que aportés a la política les consignes i ensenyances del 15-M. Aquest pas es va produir amb el naixement de Podem, que va irrompre en les europees del 2014, i amb les confluències que van capgirar les principals alcaldies en les municipals del 2015. Així, Ada Colau, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, es va convertir en alcaldessa de Barcelona, i l'antiga lluitadora per la democràcia Manuela Carmena va guanyar a Madrid, novetats impensables només uns mesos abans.

Però tota institucionalització comporta inevitablement contradiccions, que qüestionen les idees i els projectes originals. Així, un moviment sense líders ha derivat en l'hiperlideratge de Pablo Iglesias aPodem, que a hores d'ara ja és un partit com els altres i que es veu sotmès a les tensions entre els que defensen la transversalitat del 15-M i els que advoquen per una ideologia excloent. De dalt a baix, hem tornat a la tradicional oposició dreta-esquerra. Tot i aquestes incoherències, en cinc anys s'ha trencat el bipartidisme amb el naixement de dues noves forces polítiques, ha canviat la figura del cap de l'Estat i la lluita contra la corrupció és una prioritat. No està gens malament.