Iker, el nostre Mulder

Deu fer uns tres anys, el programa de Cuatro Cuarto Milenio, dirigit per Iker Jiménez (Vitòria, 1973), va dedicar un reportatge a un dels clàssics del misteri espanyol: l'habitació 510 de l'Hotel Corona de Aragón de Saragossa, en la qual, segons sembla, qui hi dorm no torna. Un terrible incendi a l'hotel, se'n deuen recordar, va causar la mort a 76 persones el 1979 i les seves habitacions, en especial la 510, haurien quedat marcades per una certa aura esglaiadora, sobrenatural. «Alguns hostes expliquen que el soroll del foc sembla ressonar a través d'una forta olor de cremat. I el més terrible és que hi ha aparicions fugaces que han arribat a provocar autèntiques nits de malson», relatava la veu en off amb una gravetat que feia glaçar la sang. El reportatge, profús en testimonis, va portar gent en aparença normal, com qui escriu això, a voler passar una nit a l'Hotel Corona de Aragón, avui Meliá Zaragoza, disposat a sentir, en viu, les emocions paranormals. Va valer la pena.

Deu ser per aquell aire d'habitació de meravelles, de biblioteca antiga, que desprèn el plató de Cuarto Milenio, conegut com La Nau del Misteri. O pels hipnòtics monòlegs a mitja llum de Jiménez sobre fenòmens de difícil explicació. O per les magnífiques reconstruccions de fites pàtries com l'incident ovni de Manises o l'Edifici Maleït del carrer Tres Forques de València. Cuarto Milenio, el seu sòsies radiofònic (el desaparegut Milenio 3 de la Cadena SER) i l'actual Dos en la noche a l'emissora on line Radioset són i han sigut material altament addictiu per a centenars de milers de seguidors entregats a l'encant del desconegut (la conspiranoia, l'ocultisme, la ufologia, la criminologia, la parapsicologia, la fantasmogènesi). Però sobretot entregats a Iker i, naturalment, a la seva dona i col·laboradora principal, Carmen Porter, una altra icona del desconegut. Una fascinació, en fi, a mig camí entre la ironia postmoderna i la sincera admiració que, donada la singularitat del personatge, té el seu revers fosc en la massiva legió de haters que el consideren només un freak, un guru catòdic de la mentida i la superxeria. ¡Fríker Jiménez!

L'any passat, Iker i Carmen van visitar Barcelona en ocasió de la seva mostra itinerant sobre arcans, que recorre, amb sorprenent èxit, teatres de tot Espanya. A més de l'exposició, la parella va regalar al seu ramat les denominades Les nits del misteri, dues vetllades de diàleg amb l'audiència al Teatre Coliseum amb entrades esgotades amb mesos d'antelació. Allà, sense exagerar, es va poder veure el públic, mentre escoltava en viu els seus ídols, sentint experiències transformadores, gairebé xamàniques, com en una sessió psicomàgica d'Alejandro Jodorowsky.

Notícies relacionades

El Dr. Jiménez del Oso torna del més enllà

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Dotat d'un do prodigiós per a la comunicació, sense necessitat de guió ni teleapuntador, Iker parla, sedueix i atrapa els seus incondicionals: la veu lleument polida, les pauses estudiades, la retòrica alambinada, la mirada sempre a càmera. Potser aquest domini de la comunicació és la raó principal del seu èxit, traduït en les seves 11 temporades al capdavant de Cuarto Milenio, 13 anys a Milenio 3 i un indefinit nombre de llibres de divulgació sobre el que ell mateix denomina «el periodisme del misteri».

Fill d'antiquari, fan de Félix Rodríguez de la Fuente i apadrinat al seu dia per Fernando Jiménez del Oso, que el va fer subdirector de la seva revista Enigmas amb 25 anys, Jiménez sembla creure fermament en el que explica. No tant en l'existència de portes dimensionals o de noies de la corba, sinó en la fascinació del mite. La seva convicció i respecte pels assumptes que tracta semblen indestructibles. Segons diuen, va rebutjar una oferta milionària de Crónicas marcianas perquè sospitava, amb raó, que els seus temes es prendrien poc seriosament. Més preocupat a perpetuar llegendes que a sufocar-les, en els seus programes difícilment es resoldran enigmes, malgrat la presència d'autèntiques eminències dels temes científics i paranormals. No importa. Tampoc Mulder i Scully van arribar mai a tenir certeses.