La tómbola de Marisol

Per ella només és la seva mare, una àvia esforçada que viu una vida normal allunyada de qualsevol focus. Per a la resta del món és Pepa Flores, o més ben dit, Marisol, la nena que amb tot just 10 anys va revolucionar els cines espanyols cantant allò que «la vida es una tómbola». Trenta anys després que l'artista, tot un mite sexual als anys 70, decidís retirar-se de la vida artística i convertir-se en una simple mestressa de casa a la seva Màlaga natal, la petita de les seves filles, Celia Flores, ha decidit reivindicar-la amb un disc homenatge en què versionarà els èxits més coneguts de la cantant, des de la seva època infantil fins a l'etapa més madura.

El projecte, que compta amb el vistiplau de l'artista, comporta tornar a situar Pepa Flores sota els focus de la premsa. Encara que la seva filla creu que no trencarà el silenci que l'envolta des de fa dècades. «Això no la incomoda perquè és tot tan sa i natural que quan explico que no la penso implicar perquè ningú pertorbi la seva pau, tothom ho valora i ho respecta», subratlla. «Ella continuarà fent la seva vida quotidiana normal i no vull ni que gravi amb mi ni que aparegui enlloc, la implicaré quan vagi i li digui: 'ajuda'm, ¿aquesta tornada com la faig?'».

El mutisme que Celia assegura que mantindrà la seva mare no és nou. De fet, l'artista, que ja ha fet 68 anys, ni tan sols va anar a recollir al febrer la Medalla d'Honor del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. No se l'ha vist amb la seva primogènita, l'actriu María Esteve, al Festival de Màlaga, ni tampoc en els concerts de Celia. L'única vegada que ha trencat aquesta regla va ser el 2012 amb motiu d'una exposició de fotografia d'Esteve, on va anar acompanyada per la seva família. Unes quantes fotografies, tot just una salutació a la premsa i de tornada al seu anhelat anonimat.

Aquesta vida quotidiana de mestressa de casa té per epicentre el passeig marítim de Màlaga, un àtic al davant de la platja de la Malagueta. Allà es va refugiar quan, separada d'Antonio Gades, es va instal·lar amb les seves tres filles a la seva ciutat natal. La seva vida, diuen els qui la coneixen, és la de qualsevol jubilada, «que s'ho ha merescut», matisa Celia Flores. Els seus veïns estan acostumats a veure-la «com una més», fent les seves compres als comerços del barri, caminant per la platja o passejant els seus gossos, algun d'ells recollit al carrer. Gairebé sempre protegida del món amb unes ulleres de sol que amaguen els seus intensos ulls blaus.

Ocupar-se dels néts

Viu a prop de la seva mare, ja molt gran i amb dificultat de moviment, i entregada a ocupar-se dels seus dos néts. És bona cuinera, sobretot de guisats i paella, que prepara mentre taral·leja alguna cançó al costat de la seva parella des de ja fa 30 anys, Máximo Stecchiny. Onze anys més jove que Pepa Flores, el va conèixer quan ell treballava en el negoci familiar, una de les pizzeries italianes més famoses de la ciutat, on, encara avui, segueix arribant gent interessant-se per si Marisol hi és. Al seu costat va refer el cor destrossat que li va deixar Gades.

En la seva rutina feliç i desitjada també hi ha un lloc per a la solidaritat. Pepa Flores col·labora amb diverses oenagés com a voluntària, encara que només va a les seus de forma anònima per donar un cop de mà i mai als actes públics. I a l'estiu, quan augmenta el xivarri a la ciutat, la parella es retira a la muntanya.

Els paparazzis

Una tranquil·litat que només pertorben alguns curiosos que, quan la reconeixen, li demanen fotos o autògrafs, o els paparazzis que pel seu aniversari encara solen apostar-se davant la porta de casa seva. Atén a tothom amablement, però torna ràpid a la seva discreta quotidianitat, en què ningú la coneix com a Marisol i per a tots és Pepa, o Pepita.

Tot i que «no enyora gens» la seva vida anterior, la música segueix present a la seva vida, i ara encara més a través del projecte de Celia. «N'està encantada, i en el fons, encara que estigui al marge de tot, també li fa il·lusió -confessa la seva filla- veure el canvi que fem de les cançons, m'aconsella si les enfoco per un costat o per un altre… Sempre li sembla bé tot». I, si sent el cuc de la música, «el mata a casa envoltada dels seus». La seva passió és el flamenc. «Ella deia que de petita només volia estar amb una cadireta en un tablao cantant, no anar-se'n enlloc», diu Celia.

Part de la seva discografia ara quedarà inclosa en el disc i l'espectacle que recorrerà 20 años de Marisol a Pepa Flores, produït per Paco Ortega. Aspiren a recaptar 16.000 euros mitjançant crowdfunding per cobrir part de les despeses de gravació del disc, del muntatge de l'espectacle i de l'edició d'un documental que en reculli tot el procés (www.demarisolapepaflores.com). El sistema funcionarà amb recompenses en funció de l'aportació: des de la descàrrega de l'àlbum i una col·lecció de fotos de Celia Flores fins a discos firmats, entrades al concert de presentació, visites a l'estudi de gravació, actuacions privades o fins i tot un viatge a Cuba amb la cantant.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Els col·laboradors també opinen sobre les cançons que s'inclouran al disc. Crida l'atenció, diu Celia, que la gent mostra el mateix interès per les cançons que apareixien en pel·lícules de Marisol, Corazón contento, Chiquitina o Tómbola, que per les d'una època més adulta, com Háblame del mar marinero, l'única que va tenir clar des del primer moment que hi havia de ser, «perquè recordo la mare cantant-la per casa». També Galería de perpetuas, del disc del mateix nom que la filla considera «el més revolucionari» de la seva carrera.

Amb dos discos a les espatlles, Celia explica que ara ha arribat el moment d'enfrontar-se a les cançons de la seva mare. Això sí, deixa clar que «no es tracta d'imitar o calcar, sinó de versionar temes meravellosos», encara que reconeix que potser, «amb la implicació personal que tinc, les cantaré amb una tendresa amb què no ho farà ningú».