La campanya es viu a Twitter (amb humor)

Dilluns passat hi va haver dos maneres de seguir el debat electoral: una, per la tele; l’altra, a través dels comentaris que circulaven per Twitter. Si l’objectiu era no perdre detall del que passava a la tertúlia i afegir interès al previsible discurs dels candidats, el segon pla superava de lluny el primer. La rapidesa amb què es comenten a la xarxa els esdeveniments i l’agudesa de certs tuiters per treure punta al menor detall han convertit Twitter en una mena de realitat augmentada que no solament t’explica el que passa, sinó que a més t’ho interpreta, la majoria de les vegades amb sagacitat, ironia i delicioses gotes de mala bava. 

Aquesta qualitat innata de la xarxa de l’ocellet blau, que funciona amb gran eficàcia davant de tota mena d’esdeveniments, ofereix en l’escenari polític una visió sarcàstica i desmitificadora de l’actualitat, que aquests dies concentra la seva atenció en la campanya electoral del 26-J. Els equips d’assessors dels partits suen tinta per trobar l’ocurrència perfecta amb la qual seduir els seus votants, però després ve Twitter i capgira amb mordacitat el catàleg d’Ikea de Podem, el vídeo del bar de Ciutadans, el porta a porta de Pedro Sánchez demanant el vot i la imatge de Rajoy fent campanya en un camp de carxofes.

Davant una campanya electoral reiterativa com està sent aquesta, s’ha convertit en habitual seguir-la a través dels comentaris de les estrelles anònimes de Twitter que més bé practiquen la sàtira política, titulars en molts casos de comptes amb milers de seguidors. ¿I ells com viuen el repte? Els autors d’alguns dels missatges més aguts i retuitejats de la xarxa esperen la cita amb les urnes entre l’avorriment i la seva innata i brillant habilitat per a la broma. 

@moedetriana

Álvaro Ballén, un animador sociocultural gadità de 32 anys, es posa diàriament la careta d’un taverner de Triana (Sevilla) per passar l’actualitat per la pedra del seu humor implacable. Es defineix d’esquerres, però li pot fer repassades a tots. A l principi Twitter era per a ell una prolongació del seu blog, però ja hi ha 128.000 tuiters que devoren els seus missatges. Avui treballa en l'àmbit del màrqueting com a 'social producer' en VICE. 

Debat: ¿tant parlar de la campanya amb sarcasme a Twitter acosta la política a la gent o la trivialitza? «Dubto que causi interès per la política, més aviat és per les xorrades que s’escriuen sobre ella. L’humor és sempre un pont infal·lible i aquest és un d’aquests casos. A més, ajuda a combatre el sopor. Fins i tot jo mateix m’he aficionat més a la política per això», diu un dels tuiters que exerceixen amb més èxit la sàtira política a la xarxa.

La nit del debat electoral, segons després de sentir-se l’esclat d’un focus al plató, @Moedetriana va tuitejar: «El que ha sonat són los palos del sombrajo». ¿Hi ha lluita a Twitter per ser el primer de fer la gracieta i filar més prim? «No ho considero competició, tot i que és veritat que tots volem aportar alguna cosa original i diferent. Sempre ho he vist més com un brainstorming, però amb xivarri», explica. D’aquí a condicionar el resultat electoral n’hi ha un bon tros. «No m’agradaria influir en el vot de ningú, simplement m’expresso com m’agrada. Amb quatre acudits no convenceràs ningú de res», opina.

@encampanya 

«Volíem explicar en públic el que es comenta en redaccions i autobusos de campanya». Així explicava Carles Bellsolà, en la presentació d’El llibre d’Autobús de Campanya, el perquè d’un compte de Twitter (23.000 seguidors) en què un grup de periodistes repassa amb acidesa i molta mala bava l’actualitat política catalana i espanyola.

Entre totes les medalles i picadetes a l’esquena que han rebut en aquests quatre anys d’existència, els responsables del compte d’ @encampanya es queden amb aquesta: «Ens acusen d’estar alineats amb la CUP, amb el PP, amb Podem i amb tots els altres. És el nostre orgull més gran». I és que la sàtira política genera enemistats quan s’exerceix amb independència i el calendari va ple de cites electorals com un camp de mines. «Es nota el cansament de tantes campanyes. Twitter està impregnat de mala llet perquè tots estem indignats de tant repetir eleccions», expliquen.

Ells, de moment, no s’avorreixen. De la mitja campa-nya transcorreguda, diuen que el seu moment favorit és l’obsessió que li ha agafat a Pablo Iglesias amb les corbates. «Acabarà obrint alguna sessió de la Borsa», pronostiquen. Queda a càrrec de la Pompeu Fabra estudiar el possible poder balsàmic de Twitter per calmar la població: «Els tuits sarcàstics fan suportable la política. No s’ha incendiat mig país perquè molta gent ha pogut fotre-se’n a la xarxa de tants lladregots, dropos i babaus».

@Petetekin

«Llibre gruixut en què es narren els successos ocorreguts el 1917. Exlector de ‘Moby Dick’». Poca cosa més se sap d’aquest mestre de la ironia que no perdona ningú amb tuits apreciats per 78.000 seguidors. Al blog allargava les seves ocurrències més enllà dels 140 caràcters. Ara escriu per a Lipoardo, la web d’humor a la xarxa d’Atresmedia.

«Senyor Rajoy, que ja hem acabat». 

«¿Em pot repetir la pregunta?». 

«Apagueu la llum i que se’n vagi quan vulgui». 

Aquest tuit dialogat de Petete Potemkin, escrit just a l’acabar el debat electoral, va tenir 4.500 retuits en qüestió d’hores. «Va agradar bastant. La gent deu saber per què», diu el seu autor, que a l’hora d’analitzar la campanya electoral destil·la la mateixa ironia que al seu compte de Twitter. «Sóc com una garsa, m’interessa tot el que brilla i és cridaner: les ulleres de Rajoy, les galtes de Sánchez, la calba de Rivera, la camisa d’Iglesias. A Twitter seguim la campanya escarxofats al sofà, autèntic gresol de revolucions», analitza. 

Sobre si la xarxa social pot influir en el resultat del 26-J, ho té clar: «Sens dubte. No descarto que guanyi les eleccions Leticia Sabater o un divertit GIF d’un gat». Ara seriosament: ¿quines formacions polítiques porten avantatge a Twitter? «Les dues més joves. Les altres dues perden molt de temps redactant els tuits a mà, mecanografiant-los i enviant-los a una impremta perquè els publiqui».

@elbarónrojo

Óscar, pare de família corunyès de 40 anys i professional de la sanitat, és un dels més veterans de Twitter. S’ha passat des del 2007 deixant clar per què li posen aquest malnom en la seva vida real. Els seus tuits polítics, sempre de mirada progressista i implacables amb la dreta, analitzen l’actualitat amb mordacitat. El segueixen 211.000 ‘followers’. 

Dues campanyes electorals en sis mesos, més les que hi va haver l’any passat, es noten en l’ànim dels tuiters. El Barón Rojo no ho dissimula. «Entre la mandra, l’estupor i la desídia, no sabria amb què quedar-me. Twitter ho segueix amb la conya acostumada, sumat al cansament de tants mesos», observa. Tot i així, el poder d’atracció de la xarxa per seguir el combat electoral té el seu perquè. «Hi ha la sensació generalitzada que cada mitjà té els seus interessos creats i que intenta manipular-nos, així que ja ens manipulem nosaltres mateixos amb el que ens interessa», explica.

Ell no amaga les seves preferències polítiques, coincidents amb la tendència a l’esquerra que sol assignar-se a la comunitat de l’ocellet blau, però creu que aquesta condició té més a veure amb una qüestió generacional. «Twitter és el que el tu esculls llegir. Els joves són els que més utilitzen les xarxes socials i solen votar opcions d’esquerres», raona. «Al final, només es tracta de triar amb quina demagògia ens quedem», tuitejava dies abans de començar la campanya electoral.

@SeñoritaPuri 

Es pot ser mare entregada, caixera de supermercat i ‘tuitstar’. Va començar amb un blog per desfogar-se després de superar un divorci fa gairebé 20 anys i a Twitter va trobar la finestra per treure el nas a l’actualitat i opinar sobre el que veu. Els tres llibres que ha publicat (l’últim, ‘Madre in Spain’) ja són ‘best-sellers’. Té 146.000 ‘followers’. 

El seu tuit preferit per descriure la campanya electoral diu així: «En aquest país només hi ha una cosa més feble que la paraula d’un polític: La memòria dels seus votants». @SeñoritaPuri és crítica amb tots els partits i diu estar «farta que ens estiguem dessagnant i en lloc de metges tinguem lladres, becaris i ‘ fontaneros’ al capdavant del país». Almenys, afegeix, li queda el consol de Twitter per seguir la contesa electoral «amb humor i resignació».

Potser per això la xarxa social està tenint tant èxit en aquesta cita electoral. «Twitter és immediat, creatiu, àcid, salvatge. Et permet veure la informació des de molts prismes i punts de vista, i no només el corporatiu que imposa el mateix mitjà», opina aquesta mare tuitera.

Malgrat els seus tocs d’alerta en 140 caràcters, assegura que no sol rebre queixes dels seus seguidors, ni tan sols dels al·ludits, però revela: «Una vegada li vaig preguntar a Íñigo Errejón per missatge directe si el molestaven els meus tuits polítics i em va dir que en absolut. Tres dies després va deixar de seguir-me». 

@CarlosLanga

Respectat entre l’aristocràcia tuitera per l’humor surrealista dels seus tuits dialogats, pertany als cracs de Twitter que han aconseguit passar de l’anonimat -encara que el seu nom coincideix amb el seu ‘nick’- a guanyar-se la vida amb el seu enginy. Escriu per a revistes de tendències, col·labora amb mitjans d’internet i és guionista de ‘Likes’ del canal #0. Té 85.000 seguidors.

«Com en ‘El dia de la marmota’ però sense Bill Murray». Amb aquest ànim diu encarar una campanya electoral en què el sorprèn que només es parli dels quatre grans partits polítics i els mitjans s’hagin oblidat de la resta. A Twitter no existeix la cotilla de les línies editorials, al·lega, però tampoc creu que la xarxa social sigui el millor termòmetre per mesurar la qualitat de la picabaralla política. «Simplement, la gent llegeix Twitter i la campanya també hi és present. Però si només la segueixes per aquí, tens un problema», opina.

«A Twitter, qualsevol esdeveniment que doni vida es viu intensament. I unes eleccions generen molts moments remarcables», raona. El seu 'timeline' és un exemple: la nit del debat electoral, va tuitejar usant la ironia: «Rajoy: ‘¿Com? ¿Que Évole era el Follonero?’». Minuts abans havia fet una gràcia amb un altre detall de la tertúlia i havia escrit: «Iglesias murmurant : ‘Jo tenia una granja a l’Àfrica’». Amb els polítics prefereix no mantenir-hi relació directa. «Només m’escric amb Nelson Mandela. Li va tot bé», revela.

@diostuitero

D’ídols n’hi ha molts a Twitter, però de ‘diostuitero’ només n’hi ha un. Fins a 286.000 ciberfeligresos segueixen diàriament les homilies en 140 caràcters d’aquest avilès de 40 anys que es revesteix del mateix Jesucrist per comentar l’actualitat amb ironia. Ha publicat 53.000 tuits des del 2012. Els millors els va reunir al llibre ‘Palabra de diostuitero’.

Ha aconseguit que Pedro Sánchez l’invités a passar un dia al seu costat, que Alberto Garzón i Pablo Echenique s’entrevistessin amb ell i que Eduardo Madina li ensenyés el Congrés dels Diputats en petit comitè. També reconeix que s’escriu missatges directes amb altres líders polítics, «però això és secret de confessió». Ser el totpoderós de Twitter té els seus privilegis. Des d’aquest punt zenital de la xarxa assisteix a la cita electoral amb un dubte existencial: «Amb l’ànim que segones parts no han sigut mai bones, però sempre hi ha una excepció. A Twitter se segueix amb conya».

Del que s’ha vist fins ara en la campanya, es queda amb el catàleg d’Ikea de Podem: «Em va deixar boig, estic estudiant fer una cosa similar amb el full parroquial, a veure si el llegeix algú», diu. Dilluns, a l’acabar el cara a cara dels quatre candidats, va tuitejar: «El meu resum del debat és que teniu guanyat el cel». La seva visió de Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera sona igual de bíblica: «Són els quatre genets de l’Apocalipsi».

@superfalete

Des d’Alacant, un advocat dóna vida al superheroi més antiheroi de la xarxa. «És molt dur tenir superpoders i seguir una dieta», sospira a la seva targeta de presentació a Twitter. En realitat, la seva guerra no és amb els quilos, sinó amb tot el que veu al seu voltant i no li agrada. La seva arma és el sarcasme dels seus tuits, que atrauen 128.000 seguidors.

«El millor de la campanya són els comentaris dels vídeos electorals i els mems. L’altre dia vaig llegir un tuit del compte de Podem de Saragossa que, deixant-se portar per l’eufòria del partit de la selecció, va deixar anar un ‘¡Arriba España!’ que hauria firmat el mateix Franco», diu sobre una cita electoral que, en la seva opinió, s’està vivint a Twitter «amb cert cansament, encara que hi segueix havent tuiters molt entregats a la causa, sobretot als dos partits d’això que anomenen ‘nova política’ i no ho és».

Convençut que Twitter és «més d’esquerres», @superfalete descarta que els seus missatges influeixin en el resultat electoral. «La vida no és Twitter, per això Rajoy va primer en les enquestes», adverteix el tuiter. Es declara «descregut» de la política i subratlla que té tuits crítics amb totes les formacions. No està entre els seus objectius alliçonar el personal. «Qualsevol opinió, expressada en un tuit o de qualsevol altra manera, pot obrir un debat, encara que s’utilizi un to sarcàstic, però jo ho faig per divertir-me», confessa.

@ModernetdeMerda

El compte va néixer per fer conya de la plaga de ‘hipsters’ que inunda Barcelona, però el seu titular, que ha aconseguit preservar el seu anonimat malgrat haver promocionat el seu primer llibre -‘Modernet de merda. El manual’-, també ha fet caure el seu fuet sobre una altra plaga: la dels polítics. Amb tant sarcasme es guanya diàriament les riallades de 51.000 seguidors.

Allà on el comú dels mortals hi veu una referència anodina, el tuiter acostumat a extreure perles del fang hi detecta un tresor. Per això, com més cita electoral reiterativa, més tuit afilat a la xarxa. «És positiu que hi hagi menys interès en aquesta campanya, perquè fa que els tuiters ens fixem més en errors o incoherències i així s’accentua l’humor. Hi ha més ironia ara que en el 20-D. Per pura supervivència», analitza @ModernetdeMerda, que fa una crida a canonitzar la nova espècie d’analistes sorgida a la xarxa. «Aquests comentaristes irònics haurien de ser patrimoni del país. Han creat un nou humor àcid, ràpid i breu».

Notícies relacionades

Podem prepara un pacte "ràpid" amb el PSOE després del 26-J

Sánchez titlla Podem de "problema" i llueix "l'equipàs" del PSOE

Les campanyes són temporada alta per al tuiter sarcàstic. Al final, guanya el ciutadà. «Twitter és una universitat de la vida política. Molta gent entén millor què passa gràcies a les anàlisis humorístiques dels fakes que es dediquen a parlar. És gairebé un servei públic». Part del mèrit és dels polítics. «Rajoy no és el millor president que la democràcia podia donar a Espanya, però és el millor regal que la democràcia podia fer a Twitter», sentencia.