La còlera de Déu

«Ni sóc homòfob, ni xenòfob, ni sexista: ¡Déu me'n lliuri! (…) Retiro aquelles paraules de la meva homilia, com no dites, que hagin pogut ferir o molestar alguns, i perdono molt sincerament els que m'han ofès d'aquesta manera. Els perdono de tot cor. Això sí, espero reciprocitat». Amb aquestes paraules, l'arquebisbe cardenal de València, Antonio Cañizares, donava per acabada la seva arenga contra el que va denominar l'«imperi gai» i les «insidioses lleis d'ideologia de gènere», que va cridar a «desobeir» per ser, al seu parer, les que acabaran amb la família. Una manera tan curiosa de demanar perdó no ha convençut la Fiscalia de València, que ha decidit obrir diligències penals contra ell per veure si va cometre un delicte d'odi contra homosexuals i dones.

Aquest episodi sembla haver consagrat Antonio Cañizares Llovera (Utiel, València, 1945) com a legítim hereu de l'ala més reaccionària de l'Església catòlica a Espa­nya, després del pas a un segon pla de l'expresident de la Conferència Episcopal Antonio María Rouco Varela, o el que va ser el seu exsecretari general, Juan Antonio Martínez Camino.

Assot de Zapatero

L'historial d'andanades del purpurat no és menor. Interlocutor de la Conferència Episcopal per negociar -i discrepar- amb José Luis Rodríguez Zapatero, les lleis d'educació per a la ciutadania, la d'interrupció voluntària de l'embaràs o la del matrimoni igualitari van provocar la ira de Cañizares, que va participar en les manifestacions contra les polítiques socials d'aquell govern, del qual, no obstant, acabaria per declarar-se amic. No en va, l'Executiu socialista va augmentar l'aportació voluntària de l'IRPF a l'Església del 0,5% fins al 0,7 %.

Pròxim a Joseph Ratzinger, Cañizares va somiar presidir la Conferència Episcopal. Però Benet XVI el va reclamar per al Vaticà i el va nomenar prefecte de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. I també allà es va lluir, declarant, com a portaveu de la cúria en relació amb els abusos sexuals a menors comesos en escoles catòliques irlandeses entre els anys 50 i 80, que no era «comparable el que hagi pogut passar en uns quants col·legis amb els milions de vides destruïdes per l'avortament».

Després del seu pas per Roma, va estar a punt de recalar a l'arxidiòcesi de Barcelona, encara que les reticències de l'Església catalana van fer que finalment el papa Francesc l'enviés a la de València. Abans, va ser arquebisbe de Granada i Toledo, on va impulsar la Universitat Catòlica, i bisbe d'Àvila.

Del Vaticà a València

Ja instal·lat a València, on va arribar el setembre de 2014 amb el poder del PP esgotant-se en totes les institucions, l'hemeroteca exposa altres arengues que no van arribar a les portes de la fiscalia, però reflecteixen la propensió de Cañizares a ignorar la recomanació de Crist de donar «al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu». Així, dies abans del referèndum català, va convocar una vigília «per la unitat d'Espanya»; un any més tard, va dubtar en veu alta sobre si els refugiats eren «tan sants com els pintaven»; després va al·legar que els periodistes havien malinterpretat les seves paraules textuals, i més recentment, dins de la seva croada contra el que no representi la família tradicional, va carregar contra la diputada de la CUP Anna Gabriel, al considerar que plantejar la possibilitat d'educar en comuna era l'« estupidesa més gran» que es pugui dir.

La 'capa magna'

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El nou panorama normatiu que dibuixen els acords entre el PSPV i Compromís ha tornat a la palestra un cardenal ja per si mateix poc donat a la discreció, ja que és el mateix que va sorprendre per usar l'antediluviana capa magna, vermella i de cinc metres, en l'ordenació de dos sacerdots el 2007. Una peça, s'ha d'assenyalar, que el papa Pau VI va desaconsellar el 1969 i que requereix un ajudant per portar-ne la cua.

I no és aquest l'últim arcaisme que Cañizares ha rescatat. Un cartell de l'organització independentista Endavant amb la Moreneta i la Geperudeta (la patrona de València) convidant a la ma­nifestació pel Dia de l'Orgull LGTBI va provocar el seu penúltim acte de contrició. «Sa Menudència», com alguns l'anomenen per la seva escassa altura, va celebrar dijous passat l'únic acte de desgreuge a la «Mare de Déu» a banda del que les tropes de Franco li van dedicar el 1939, poc després d'entrar a València (encara que la imatge la protegís a la Casa Consistorial l'alcalde republicà José Cano Coloma). En la seva presa de possessió com a arquebisbe, el prelat ja va avisar: «Proclamaré sense descans, em gastaré i em desgastaré». Hi està dedicat al 100%. H