Billy el Nen 'viu' a Nou Mèxic

Hi havia lluna plena aquell calorós 14 de juliol de 1881, fa 135 anys, a Fort Sumner, Nou Mèxic, quan un tret de Pat Garrett va acabar amb la vida de Billy el Nen, que acabava de pronunciar en espanyol la seva última frase: «¿Quién es?».

Va ser el final d'un drama els ressons del qual, tot i el temps transcorregut, encara estan molt presents en el territori. Des de 1881, l'any en què va caure abatut a casa de Peter Maxwell, la llegenda del «desperado» no ha deixat de créixer. Abans que la família Maxwell s'instal·lés a Fort Sumner -Bosque Redondo per als hispans-, el lloc va ser una reserva on van ser internats milers d'indis navahos i apatxes que havien perdut la guerra contra Kit Carson. Al seu cementiri -malgrat algunes versions que ho neguen- està enterrat Billy al costat dels seus dos companys més estimats, Tom Folliard i Charlie Bowdre.

Tot i que la casa de Maxwell, de fusta, deixés d'existir fa més d'un segle, una placa recorda el fet al mateix lloc on es va produir, a escassos metres d'un dels rius més famosos de l'oest, una constant en la curta vida de Billy el Nen: el riu Pecos. Si Fort Sumner és el lloc final de la ruta, els llocs relacionats amb Billy s'escampen al llarg de la zona est de Nou Mèxic, amb l'excepció de Silver City, a l'oest, a prop de la frontera d'Arizona, on es va instal·lar amb la seva mare i d'allà va sortir d'adolescent per iniciar la seva car­rera de cowboy i després de pistoler.

«El chavito»

«El chavito»Vaig venir a Nou Mèxic per tornar-me a trobar amb la llarga ombra de Henry McCarty, àlies William H Boney, àlies Billy The Kid, el Bilito, «el chavito» per als hispans, que l'adoraven. Ja havíem coincidit feia 13 anys, quan me'n vaig anar a viure a La terra de l'encant (sobrenom de Nou Mèxic) per escriure sobre Billy el Nen.

La vida de Billy es desenvolupa sobretot a Lincoln, a Fort Sumner i tots els pobles de la ribera del Pecos (Puerto de Luna, Ruidoso, Santa Rosa). Al poble de Lincoln, a la vall del Rio Bonito, que es conserva pràcticament igual que al segle XIX, es pot visitar la presó de la qual es va escapar Billy, inclòs el tret a les escales que va matar el carceller Bell, i es poden observar, gairebé davant de la vella cort, les tombes de Tunstall i MacSween, dos dels actors, juntament amb Chisum, de l'anomenada guerra de Lincoln.

Una hipotètica ruta que unís aquestes dues poblacions (on hi ha dos museus que recreen tota la història del Kid) passaria per Las Tablas, una sèrie de llogarrets dispersos al peu de la Sierra Capitana. Aquesta va ser la ruta que va seguir Billy en la seva fugida de la presó de Lin-

coln. Molt a prop hi ha el poblat miner abandonat de Withe Oaks, així com Fort Stanton, on es va establir una guarnició militar que vigilava la reserva apatxe de San Carlos. Si es ve des de Mesilla o Las Cruces -lloc on va ser condemnat Billy i a les rodalies del qual, anys després, va ser assassinat Pat Garret-, abans d'arribar a Lincoln es passa per aquesta reserva apatxe, escenari d'alguns dels robatoris de cavalls de Billy i els seus companys i també per Blazer Mill, l'escenari del tiroteig on van morir Buckshot Roberts i el cap dels «reguladors» Dick Brewer.

Las Vegas, Puerto de Luna, Ruidoso, Los Portales són poblacions on Billy i els seus companys -una bona part hispans- anaven amb regularitat, per jugar a la muntanya o a pòquer, a les fires o als balls dels dissabtes i que encara guarden molt del sabor d'aquells dies.

«La meva besàvia, que vaig conèixer, m'explicava que de petita, devia tenir sis anys, va ballar amb el Bilito, i com que era tan petita va pujar a les seves botes i ell la va portar així tot el ball», em diu Josefina Baca de Navarrete, una noumexicana d'origen espanyol, ni més ni menys que de jueus «ladinos», que van poblar àmplies zones de Nou Mèxic i que van prestar suport al Kid. Josefina, amb una tenacitat encomiable, ha rastrejat l'origen de la seva família fins a arribar a Burgos al segle XVI. Un dels seus avantpassats va ser José Córdoba, mestre de Lincoln i amic de Billy. «Tots els hispans de per aquí som parents, d'una manera o altra. Reivindiquem un passat jueu encara que tots siguem catòlics o mormons», subratlla Josefina Baca de Navarrete.

Patsy Núñez, també descendent de José Córdoba, em va deixar les memòries escrites per ell, tota una informació valuosa i desconeguda fins a aquell moment. Patsy i el seu marit tenen un ranxo de 1.200 hectàrees a Ruidoso, a la vall del Pecos, un dels llocs favorits de Billy. «José Córdoba va ser mestre i jutge de pau, i a casa seva a Las Tablas es va refugiar Billy quan va fugir de Lincoln, allà es va treure els grillons. José el va sorprendre dalt d'un arbre, amb por dels óssos. Explicava moltes coses de Billy», diu aquesta dona on es barregen sangs de les famílies més il·lustres del territori. «José Córdoba deia que li havia deixat al Bilito un llibre sobre Hernán Cortés, ell parlava i llegia l'espanyol».

Un altre dels amics d'aquesta ter­ra, a qui visito a la seva casa d'Alburquerque, el gran novel·lista Rudolfo Anaya, pare de la literatura xicana, també em parla sobre la seva relació amb la memòria de Billy: «En la tradició hispana de Nou Mèxic, sempre surt el Bilito. Jo, quan era jove, em vaig criar a Santa Rosa, a la plana, a prop de Puerto de Luna i arribaven els veïns a xerrar amb el meu pare, i sempre hi havia contes de Billy the Kid, el Bilito. La gent explicava que arribava als pobles petits de per allà, visitava les noies guapes, li agradava ballar. Allà hi havia un lloc on feien ball, a Puerto de Luna. El meu avi, Gregorio Mares, tenia 17 anys i va conèixer Billy allà. És una relació personal per a mi, com per a molts».

Al costat de la gent

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Per Anaya, que va escriure una obra de teatre sobre Billy, és molt clar per què el Bilito va conquistar el cor dels hispans, perquè defensava la seva causa: «En aquell temps hi havia el Santa Fe Ring (Cercle de Santa Fe), els polítics, advocats que ho controlaven tot. Els mexicans, els hispans que vivien aquí a Nou Mèxic, la gent, s'adonava que els estaven prenent el terreny, els estaven prenent les Mercedes (títols de propietat atorgats pel rei d'Espanya), s'estaven perdent perquè quan l'americà va entrar aquí, si un no aprenia l'anglès, o no aprenia com anar al banc, com tractar amb la llei, es perdia, es va perdre molt. I a Billy the Kid els hispans el miraven perquè estava al costat d'ells, al costat de la gent».

Tots els llocs que van tenir a veure amb Billy i la guerra del comtat de Lincoln estan degudament senyalitzats i promocionats com a ruta turística i històrica. I cada any, durant diversos dies d'agost, es fa una desfilada a Lincoln que recorda la famosa fuga del Nen, així com els costums i les músiques d'aquella època. És una festa molt folklòrica, a la manera americana, on els habitants del lloc es vesteixen d'època i representen, com a extres, tots els moments del drama d'aquella cèlebre fugida. També se celebra una ruta a cavall que, partint de Lincoln, recorre els camins de la fugida, al peu de la Ser­ra Capitana, per arribar a Fort Sumner. Encara que tot té la seva part de reclam turístic, sorprèn veure que la memòria de Billy, guardada sobretot pels hispans, encara segueix viva a Nou Mèxic.