Els (mals) càlculs del tecnòcrata

En la seva llarga car­rera política, José Manuel Soria (Las Palmas, 1958) mai ha fet res sense calcular. Ha mesurat els temps, els suports i les purgues, ha estat en el lloc exacte en el moment precís i ha cuidat molt la seva imatge pública, els seus enemics polítics no han aixecat el cap i ha sabut acostar-se a un bon arbre (primer a José María Aznar i després a Mariano Rajoy). Amb aquestes qualitats que l'han obligat a estar en permanent alerta, alguna cosa devia flairar en l'últim acte públic al qual va anar com a ministre d'Indústria tres dies abans de presentar la dimissió pels papers de Panamà.

Davant un selecte fòrum d'uns 200 inversors estrangers, en un saló de l'Hotel Ritz de Madrid, Soria havia pronunciat en un fluid anglès un discurs sobre els avantatges d'invertir a Espanya. El més habitual en aquesta trobada, per la qual ja havia passat Luis de Guindos dos dies abans, és que s'obri un torn de preguntes i que el convidat les respongui mentre es dina. Doncs aquell dia, 13 d'abril, ni una cosa ni l'altra. Un dels assistents que va actuar de portaveu es va aixecar i en un correcte anglès va dir: «No hi ha cap pregunta». Soria ni es va quedar a dinar. Ja era un cadàver polític.

¿Què li ha passat al calculador Soria? Per a alguns membres del PP, l'exministre d'Indústria no ha sabut calibrar les conseqüències dels seus fets, com no les va saber mesurar en el cas Panamà, amb abundants evidències de faltar a la veritat que ell va denominar «errors» d'explicació.

Estrena amb Solchaga

Els que el coneixen des dels anys 80, en la seva primera etapa a Madrid com a tècnic comercial de l'Estat, el qualifiquen de «tècnic» o «tecnòcrata». Llicenciat en Ciències Econòmiques, va treballar a començaments dels 80 a l'ambaixada d'Espanya a Caracas i després d'aprovar l'oposició com a tècnic comercial, el costum estableix que els joves tècnics inicien el rodatge en els ministeris econòmics. Soria, com també el seu company de promoció Luis de Guindos, va conèixer la primera administració socialista. L'exministre va formar part del grup d'assessors del gabinet del ministre d'Economia de llavors, Carlos Solchaga, entre el 1986 i el 1987. Després va ser cap de gabinet del secretari d'Estat de Comerç i fins als primers 90 va formar part de diversos consells d'administració d'empreses públiques (Aldeasa, Initec i el Banc de Crèdit Industrial).

Potser en aquesta etapa va aprendre la interrelació (en molts casos tòxica) entre empresa i política. Se li reconeix un gran coneixement dels entramats dels mitjans de comunicació i les empreses de tot tipus, i la informació és poder.

La mort del pare va truncar la carrera a Madrid i va tornar a Canàries per ocupar-se dels negocis­ familiars, com les navilieres, l'allar­gada ombra de les quals el va portar­ a sortir­ en els papers del paradís fiscal.­ El virus de la política li corria per les venes i l'opció pel PP li ha reportat un gran currículum­ de poder. Primer com a alcalde de Las Palmas (1995-2003), després com a president del Cabildo (2003-2007) i finalment com a vicepresident del Govern de Canàries i conse­ller d'Economia (2007-2010). En pa­ral·lel i durant 17 anys (1999-2016)­ va ser president del PP de les Canàries, on va exercir «amb mà de ferro».

Incondicional de Rajoy

Incondicional de RajoyNi Panamà ni el Banc Mundial han sigut els únics escàndols en què el nom de Soria ha estat directament o indirectament vinculat. Són diversos els sumaris oberts a les illes per suposada corrupció urbanística en els anys en què ell era el màxim dirigent popular. Però sempre s'ha mantingut segur. Els seus triomfs polítics, sobretot la seva etapa com a alcalde, són el millor aval que ha tingut des d'aleshores. Això i els seus amics al PP.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

A finals dels 90 Soria ja era un dels joves de la llavors nova dreta que van acompanyar el triomf de José María Aznar (amb el qual li van treure una semblança raonable, amb més centímetres d'altura a favor de l'exministre), i va ser el seu ferri defensor. Com a dirigent regional ha cultivat una imatge de polític moderat. No és un acèrrim antinacionalista ni tampoc se li coneix una capacitat especial per a l'anàlisi i el discurs polítics, però hi ha una anècdota. El maig del 2008 va ser un dels tres encarregats de redactar la ponència política del congrés del PP, amb la basca María San Gil i la catalana Alicia Sánchez-Camacho. El text estava tan escorat a posicions ultraespanyolistes que Soria va escriure a San Gil el següent SMS: «María, he rebut la teva ponència. ¡Arriba España!».

L'exministre d'Indústria va saber veure que el futur al PP es deia Mariano Rajoy i va ser un dels seus incondicionals en la travessia del desert després de la derrota del 2004. Va ser de gran ajuda per a Rajoy quan aquest buscava casa a les Canàries per al seu pare en els primers anys del nou mil·lenni. El cap de Govern li va tornar el detall passant unes vacances amb la seva família a les illes el març del 2004. Les va pagar la trama Gürtel, segons va declarar el seu capitost Francisco Correa. Per contra, el PP ho nega i assegura que va pagar la factura. Una mostra més de la difusa frontera entre l'àmbit públic i el privat que ha presidit el pas de Soria per la política.