Ginés Jesús Fernández & Nieves Triviño

L'exmonja dóna el 'sí' a l'expapa Gregorio

La parella protagonitza una apòcrifa versió d''El Pájaro Espino'. Es casa avui sense oblidar els amics i fidels que es van quedar al Palmar de Troya, a qui volen «obrir els ulls».

Ginés Jesús Fernández, com a Papa, i Nieves Triviño a la portada d’’Interviú’.

Ginés Jesús Fernández, com a Papa, i Nieves Triviño a la portada d’’Interviú’. / EFE / MIGUEL ÁNGEL MOLINA

3
Es llegeix en minuts
PER JULIA CAMACHO

Viure, viure tranquils i estimant-nos, perquè a la nostra edat, això ja és per sempre». Nieves Triviño ho té clar quan se li pregunta per com s'imagina la seva vida a partir de dilluns, quan s'hagi convertit en l'esposa del que fins fa uns mesos era conegut pels fidels de l'Església Cristiana Palmariana de la Santa Faz com a Papa Gregorio XVIII. I és que Ginés Jesús Fernández, el seu nom civil, tenia un doble motiu per abandonar El Palmar de Troya: l'amor per Nieves, exmonja de l'orde, i la constatació que rere els murs d'aquesta petita pedania als afores d'Utrera (Sevilla) tot se sustentava sobre mentides, fraus i abusos, segons afirma ara.

Tant Nieves -que dilluns passat va posar lleugera de roba a Interviú- com Ginés diuen que estan «molt tranquils» i que no tenen por perquè «amb la veritat es va a tot arreu». Ni tan sols temen les acusacions del successor de Fernández, el que va ser el seu secretari Joseph Odermatt (Pedro III), que l'acusa d'haver-se emportat diners. La seva atenció ara la centra la cerimònia que celebraran avui al Sacromonte granadí, que posa fi a un nuviatge iniciat gairebé en secret fa uns mesos i per casualitat, quan Nieves va aconseguir el seu telèfon i va contactar amb el Summe Pontífex per alertar-lo que un grup d'antics frares i fidels ja expulsats, mig en broma mig seriosament, amenaçaven de tornar al Palmar i donar una pallissa al Papa. «Em va estranyar un odi tan bestial», explica, convençuda que el que proposaven «hauria obert una autèntica guerra». «Però és que alguns volien fer-ho pagar a l'orde com fos, perquè van quedar molt tocats psicològicament». Pel que li van anar explicant a Triviño, arran d'abusos de tota mena, inclosos els sexuals.

L'alerta de Nieves, que va deixar l'orde amb 23 anys «cansada de tant càstig», no va fer sinó posar el papa Gregorio XVIII en guàrdia per unes irregularitats que ja intuïa i començava a constatar, com les relacions suposadament prohibides.

Amb aquesta excusa, van començar a parlar de forma contínua. «Jo ja m'hi havia fixat en ell quan era frare i jo monja, però no hi havia parlat mai, eren molt estrictes amb això». Les llargues xerrades telefòniques van donar pas després a trobades semiclandestines, llargues nits en hotels i, finalment i després de molts dubtes perquè «li pesava el càrrec i tots els amics que té allà», la marxa de Ginés i la seva apostasia de la fe palmariana.

La vida real

Va començar llavors un procés d'adaptació de l'expapa a la vida real que encara dura, perquè Ginés «en va sortir molt desubicat i ara s'ha d'adaptar a la vida normal». Passar d'un món on tots l'obeïen sense dir ni piu a buscar una feina, adaptar-se a la convivència amb les filles adolescents d'ella...

El xoc no estranya els que coneixen els excèntrics preceptes de l'Església Palmariana, una escissió de l'Església catòlica que alguns titllen de secta i que va ser fundada a finals dels anys 60 en el lloc on quatre dones van dir haver vist la Mare de Déu, congregant l'atenció de centenars de curiosos. Dos d'aquests van ser Clemente Fernández, vinculat a una severa família catòlica i molt conegut en els ambients gais de Sevilla, i Manuel Alonso, que van arribar a tenir visions místiques i es van convertir en el primer moment en els principals defensors de la causa.

Notícies relacionades

Roma va negar les aparicions, i els seus impulsors -que havien creat un orde religiós a base d'opulentes donacions arribades fins i tot des de l'estranger- van decidir que qui defugia la verdadera fe era el Vaticà, i no ells, tornant a les normes anteriors al Concili Vaticà II. Així, segueixen impartint misses en llatí, els fidels vesteixen roba austera (res de texans), completament tancada, faldilles llargues i vel. Veneren com a sants Escribá de Balaguer, Cristòfol Colom i Franco, no tenen internet ni televisió, i a penes llegeixen. Ni els nens se salven de les estrictes normes.

És precisament a través dels més petits per on el des d'avui matrimoni confia a obrir una via per convèncer els que encara segueixen confiant en l'orde. «Els diem que almenys els nens han de disfrutar, i a poc a poc es van obrint, ja ens escolten, van minant algú de la seva família explicant-los les contradiccions, aquest mina un altre i així...». Aspiren a demostrar-los, assenyala Ginés, «que tot era un frau des de l'inici». Un misteriós incendi aquest estiu a la basílica va cremar nombrosos papers, però ell assegura que compta amb fotos i documents que demostrarien el muntatge del Palmar.