No podem seguir callant

Creu que ja va sent hora que ho diguem. Els que tenim la fortuna d'escriure en diaris importants, hem d'atrevir-nos a fer el pas. La nostra covardia està durant massa i la gent mereix estar informada.

No culpo els meus companys pel seu silenci. És arriscat dir la veritat i les seves conseqüències són imprevisibles. Tots tenim hipoteques a pagar i família a mantenir, però la dignitat s'ha de situar per sobre de la nostra por.

De debò, no podem continuar callant. Ja no. La ciutadania es mereix conèixer la veritat i si el gruix dels periodistes continua mantenint el seu silenci, jo el trencaré aquí i ara, passi el que passi.

Mireu, hi ha algú molt important que no està fent bé la seva feina. Tots ho hem sabut sempre, però ens resultava més còmode fer els ulls grossos i mirar cap a un altre costat. La seva àrea de treball està abandonada, manté el seu immens poder a la força i tolera les injustícies d'una manera que, honestament, ja no podem continuar justificant. Siguem clars d'una vegada: Déu no està portant bé l'Univers.

Ja no parlo dels terratrèmols, els tsunamis i les maleïdes malalties que s'emporten tantes persones que estimem; sinó també aquella sensació difusa de desencant que ens genera passar aquí una temporada, matinant i xerrant amb amics, per després desaparèixer per sempre sense deixar rastre i ser tristament oblidats.

Sé que criticar sense oferir una solució és el més senzill, així que em permeto plantejar a debat una mesura que pot redreçar bastant les coses. Proposo apartar Déu del seu càrrec i que l'Univers el porti transitòriament una gestora.

Ho sé. És una mesura enormement arriscada, però en aquesta etapa de la humanitat hem de ser generosos i generoses amb els ciutadans i ciutadanes de l'Univers i la Universa. Es requereix ara més que mai tenir altura de mires i explorar noves solucions.

He pensant molt sobre qui ha de liderar aquesta gestora còsmica, i l'únic nom que ara mateix em ve al cap és el de Javier Fernández. Sé que serà molta feina per a ell, perquè portar el PSOE i l'Univers alhora pot desgastar qualsevol persona, però en moments difícils hem de ser responsables i treure temps d'on sigui.

A més a més, Javier no serà Déu durant molt de temps. Serà una cosa transitòria, només fins que es trobi un nou líder. Ben mirat, pot fins i tot resultar divertit. M'imagino corresponsals de la primera cadena mantenint connexions amb el Vaticà, mentre que, a La Sexta, Ferreras i Pastor es desplacen a la Meca per veure com reacciona el dolcíssim món islàmic.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Va, vinga, fem-ho. Javier Fernández ha aconseguit en la política nacional una cosa que fins i tot el mateix Rei no ha dubtat a elogiar: desbloquejar una mica les coses. Doncs que faci el mateix amb el Cosmos, que fa 13.700 milions d'anys que està instal·lat en un bloqueig absolutament intolerable. I, de passada, que sigui generós amb nosaltres i ens expliqui d'una vegada per sempre què dimonis és la matèria fosca. La humanitat i la física teòrica l'hi agrairem moltíssim. H

per juan carlos ortega