La veu de Freddie Mercury segueix fascinant

Hi ha el Freddie Mercury vestit de cuir negre de dalt a baix en homenatge a l'estètica 'queer­' de la Costa Oest i el divo que somiava amb coliseus operístics; el 'macho man' gairebé heavy i l'estrella de la pista de ball; el senyor cantant i l''entertainer'. La seva figura canviant, amb moltes cares, explica que en l'actualitat l'invoquin artistes que es mouen en estètiques molt diverses, del pop més extravertit al metal amb ambició wagneriana.

I el més important: era únic, condició que actua com a imant per a aspirants al tron de l'excentricitat, que el veuen com a referent inspirador. Com Lady Gaga, que va agafar el nom de l'èxit de Queen 'Radio Gaga', del 1984. El personatge de Stefani Joanne Angelina Germanotta reprèn el sentit de l'espectacle de Mercury, amb els seus ancestres glam, així com la seva ambició de moure's per sobre dels patrons musicals, de l'electrònica discotequera al tacte rocker. Ni electro, ni metal: ells són el gènere.

PERSONATGE I VEHICLE

Si Farrokh Bulsara va crear Freddie Mercury per expressar a través d'ell una sexualitat que li creava un conflicte íntim, Germanotta va inventar una Lady Gaga símbol de les noies que se senten diferents, que planten cara a una idea homologada de la bellesa, la seducció i el bon gust. El 2011, la novaiorquesa va comptar amb la guitarra de Brian May a 'You and I', on samplejava el famós ritme de 'We will rock you'. Moment d'eufòria per a May, que va arribar a insinuar que Lady Gaga es podria unir a la seva inestable versió de Queen post-Mercury com a vocalista oficial. De seguida es va desmentir: una cosa era que Lady Gaga rendís homenatge al seu heroi i una altra que es disposés a perpetrar alegrement el seu suïcidi artístic.

En el pop comercial, l'empremta de Mercury es va manifestar aviat en intèrprets que, a priori, no semblaven situar-se en la seva estela. Com ­George Michael, un dels primers a posar-se a la seva pell després de la seva mort (l'epé 'Five live', del 1993, va immortalitzar la presa de 'Somebody to love' en l'homenatge de l'estadi de Wembley), i Robbie Williams, molt feliç en el seu assalt a 'We are the champions', amb May, per al film 'Història d'un cavaller' (2001).

Després, Mika i l'èxit 'Grace Kelly`', que amb la seva tornada vertiginosa desprèn un reconeixible histrionisme pop, i que es va inspirar en Mercury al compondre Last party. En aquesta peça evoca una suposada festa de dos dies en què el cantant es va submergir quan va saber que era portador del virus de la sida, una història situada entre el mite i la realitat. En la seva mateixa corda pop, Scissor Sisters situen Queen a la banda sonora de les seves vides, mentre que la figura en escena del seu cantant masculí, Jake Shears, amb el tors nu evoca fàcilment Mercury. I tenim Katy Perry, que parla de Queen­ com «la influència més gran» de la seva vida i que ha arribat a incloure als seus xous una versió de 'Don't stop me now'. El 2014 va llançar una línia de perfums batejada com a Killer Queen, com la cançó de Mercury que, va dir, la va ajudar a «descobrir la música». Fragància «poderosa, atrevida, sofisticada», trets que vol associar a la seva figura de dona forta.

LA CARTA DE COBAIN

Notícies relacionades

L'estrella que no volia deixar rastre

D'estrella a llegenda

El que pot sorprendre més és l'admiració professada des de les files del rock alternatiu: Kurt Cobain va declarar en la seva nota de suïcidi que admirava la manera com Mercury assumia el seu rol d'estrella i personatge d'escenari. The Darkness va mostrar des del minut u el seu deute amb la versió més setantera de Queen,­ com, d'una manera menys explícita, Muse, a través del seu rock èpic i de cançons com 'Madness'.

La banda metàl·lica progressiva Dream Theater s'ha acostat repetidament a Queen, My Chemical Romance s'ha atrevit amb 'Under pressure',­ el 'hit' de Queen amb David Bowie, i Panic! At The Disc acumula 20 milions d'escoltes a Spotify de la seva versió de 'Bohemian rhapsody'. Cançó també abordada amb notable perícia tècnica pel grup català Obeses. El seu cantant, Arnau Tordera, cita la peça 'Lily of the valley' com a influència clau en el seu estil vocal. L'ombra de Freddie­ Mercury es continua allargant, i tot apunta que per molts anys.