Fernando Trueba: més espanyol que ningú

Internet et pot arruïnar la vida. O més ben dit, certs usuaris de la xarxa que disfruten amargant l'existència als seus semblants, gent a qui li encanta odiar i que ha trobat en el món virtual una manera insuperable de linxar els que li cauen malament: se'ls coneix pel terme anglosaxó haters i sobre ells existeix un llibre excel·lent del periodista anglès Jon Ronson, So you'veu been publicly shamed (T'acaben d'avergonyir públicament), que s'hauria de traduir amb caràcter d'urgència.

Com que les execucions públiques estan prohibides des de fa temps, ara tenen lloc al ciberespai, com està podent comprovar el cineasta Fernando Trueba, a qui estan deixant com un drap brut a la xarxa certes persones a les quals no van caure gens bé les seves declaracions de quan li van concedir el Premio Nacional de Cinematografía: ja ho saben, allò que no s'havia sentit espanyol ni cinc minuts de la seva vida i que, als partits de futbol internacionals, ell sempre anava amb l'equip contrari.

Segons el cineasta madrileny, aquesta campanya en contra seva està afectant molt negativament la taquilla de la seva última pel·lícula, La reina de España, encara que hi ha una altra teoria segons la qual la seqüela de La niña de tus ojos és una onerosa pífia -depenent de les fonts, el pressupost oscil·la entre els 11 i els 14 milions d'euros- que no està a l'altura de l'original, una comèdia molt digna sobre un tema d'indubtable interès cinèfil, els llargmetratges rodats a l'Alemanya nazi per la indústria espanyola de l'època.

SEVER I SOBRAT

Trueba assegura que els seus comentaris eren de caràcter humorístic i que només pretenia cagar-se una estona en el nacionalisme, cosa contra la qual un no té res a objectar. El problema del nostre home és que, malgrat que ha rodat bastantes comèdies, el sentit de l'humor no sembla que sigui el seu fort, ja que sempre se l'ha vist més segur i convincent en el seu habitual registre sever, sobrat i vagament pompós. Indubtablement, si no vols que et treguin punts del carnet de progressista professional, el millor és dir ipso facto a Twitter que estàs a favor de Trueba i que els que el boicotegen són uns fatxes. I és possible que ho siguin, però la matusseria del director va contribuir notablement a excitar els seus haters, entre els quals cal esmentar el destre Fran Rivera i el cantant Falete, encara que el fet que l'agafin amb tu un torero i una folklòrica pot acabar beneficiant-te.

Jo diria que estem clarament davant un problema de forma: Fernando Trueba no és un personatge especialment graciós ni simpàtic i està en el seu dret de ser com és, però això afecta la dimensió humorística de les seves paraules, que corren el risc, com ha passat, de ser considerades absolutament serioses.    

Res a veure amb, posem per cas, el gran Albert Pla, un home que s'ha cagat repetides vegades a Espanya i a Catalunya, i que fins i tot va arribar a dir que els de Podem són extremadament perillosos i hauríem d'assassinar-los abans que recorrin a la protecció de guardaespatlles. Pla pot sortir il·lès de totes les seves burrades perquè encaixen perfectament en la seva imatge pública, fent joc amb el vestit de troglodita amb què surt a actuar i l'admirable deliri que regeix les seves cançons. Però Trueba ens ha acostumat a la serietat, i quan diu alguna cosa, encara que sigui de broma, ens ho prenem al peu de la lletra. O almenys, ha sigut així en el cas d'alguns. Si Albert Pla no ha demanat mai disculpes per les seves rucades, Fernando Trueba ha comès l'error de fer-ho, sobreactuant a més a l'hora de proclamar el seu amor a la pàtria, i ni així l'ha perdonat Falete.

LES MILLORS PEL·LÍCULES

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

La veritat és que, digui el que digui, el senyor Trueba no pot ser més espanyol. Les seves millors pel·lícules són aquelles en què ha abordat un tema tremendament local, mentre que ha patinat considerablement cada vegada que ha emprès un projecte amb ambició internacional: recordem la fallida comèdia Two much o la decebedora El sueño del mono loco, basada en una excel·lent novel·la de l'escriptor anglès d'expressió francesa Christopher Frank -a qui també devem La nuit americaine, que Andrzej Zulawski va convertir en Lo importante es amar-, un text que Trueba adorava i que se li va escapar pel camí.

Fernando Trueba va mentir al dir que no s'ha sentit mai espanyol. I els seus haters, francament, no veuen més enllà dels seus nassos a l'agafar-la amb algú a qui, senzillament, Déu no l'ha cridat pel camí de l'humor.