Jude Law: de donjoan a papa

De motius per celebrar l'arribada de HBO a Espanya n'hi ha uns quants: accés ràpid i en alta qualitat a moltes sèries clàssiques, com Los Soprano i Deadwood, però també novetats exigents, com Westworld, Quarry i The young pope, la cara, caríssima sèrie de Paolo Sorrentino sobre el primer i fictici papa nord-americà de la història: Pius XIII.

El director de La gran bellesa ha volgut comptar com a protagonista amb Jude Law, un actor a qui, certament, costa una mica associar amb el celibat; al capdavall, un dels papers que li van donar la fama va ser el del seductor en sèrie Alfie. Per no parlar del bulliciós anar i venir de nòvies en la seva vida privada (vegeu la galeria de fotos de dalt).

The young pope no és, en realitat, la sèrie que sembla a distància. La sàtira no és tan salvatge: si fins i tot el diari del Vaticà va donar la seva aprovació a la producció quan es va estrenar al Festival de Venècia, deu ser per alguna cosa. El que busca, en realitat, és indagar en els dilemes i les contradiccions més o menys secrets dels homes que poblen l'Església.

Sorrentino ha declarat al diari britànic The guardian: «El principal objectiu és exposar els sentiments, els pensaments i les emocions d'homes que només ens solen ensenyarla seva dimensió pública, asèptica i correcta». És a dir, s'assembla a The crown, la sèrie de Netflix sobre Isabel II del Regne Unit, per explorar el conflicte entre vida privada i vida pública, o les esquerdes intenses que s'amaguen rere la perfecta superfície d'un organisme marcat per protocols institucionals.

SUMME PONTÍFEX AMB MANIES

Els cardenals creuen que han fet el fitxatge de la història amb Pius XIII.­ Un papa jove, atractiu i dels EUA és l'únic que necessiten per modernitzar la marca. Però no saben on es fiquen: aquest papa beu Diet Coke­ Cherry per esmorzar, però a part d'això, és bastant fet a l'antiga: no és fan de l'avortament ni els gais, ni del divorci. Que explotin la seva imatge tampoc li fa gràcia: a canvi, proposa limitar les seves aparicions públiques i que al voltant de la seva figura regni el misteri, com passa amb Daft Punk, aquell duo francès d'electrònica que un bon dia es va convertir en parella d'icònics robots.

Els contraris a la seva figura intenten saber quin és el seu passat, com poder erosionar el seu regnat. Aquesta indagació recorda una mica la trama central psicològica de Mad men: ¿qui dimonis és Don Draper? De fet, no costa gaire veure Lenny Belardo (aquest és el verdader nom del jove papa) com l'últim exemple en la dinastia d'antiherois que allotja la ficció televisiva des dels 90. Lenny és, diguem, un altre Home Complicat.

I la seva última complicació arriba, evidentment, en forma de dona, la dona d'un guàrdia suís interpretada per Ludivine Sagnier.

XULO COM NINGÚ

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Jude Law és un actor ideal per fer de Lenny Belardo. Potser el personatge és conservador, però també és sobrat, i ell aquest paper el fa molt bé. Sigui com sigui, embarcar-se en aquesta aventura (amb segona temporada ja confirmada) va requerir certs processos de preparació. Per exemple, va tornar a llegir la Bíblia, encara que tampoc va trobar gaire material útil. Va tornar a acabar amb sentiments poposats: «¡Hi ha moments d'increïbles claredat i inspiració i altres d'increïbles frustració i fúria!», va declarar a Radio Times.

Quan li pregunten en què té fe, Law contesta: «Tinc fe en tota mena de coses. No vaig créixer en una casa particularment religiosa, però em vaig acostar a tota classe de literatures quan era petit i ho continuo fent, ja sigui budista, catòlica o islàmica. Diria que era més politeista que monoteista». És a dir, d'ideologia ambigua. Com el seu jove papa.