Obama continuarà treballant per un llegat ara en perill

Dormir, recuperar el son perdut, i portar la meva dona en unes boniques vacances. I m'ha deixat clar que més val que siguin boniques». Fa uns dies el 44è president dels Estats Units plantejava així en una entrevista els seus plans immediats a partir del 21 de gener, el primer dia complet en què ja serà l'expresident, i Michelle Obama, l'ex primera dama. Però aquest repòs, «estar tranquil un temps» del qual el mandatari demòcrata parlava en l'entrevista, «tornar a connectar amb el teu centre i processar el que ha passat abans de prendre un grapat de decisions bones», es pot anticipar com el descans del guerrer.

CASA A KALORAMA

Els Obama faran el que cap altra família presidencial ha fet des de la de Woodrow Wilson el 1921 i es queden a Washington. Literalment. Mentre esperen que la seva filla petita, Sasha, de 15 anys, acabi els estudis a l'institut privat quàquer Sid­well Friends (on es va graduar l'estiu passat la seva germana Malia i pel qual han passat altres adolescents de cognoms presidencials com Roosevelt, Nixon o Clinton) han llogat una casa al barri de Kalorama, al nord-oest de la capital, 761 metres quadrats amb nou habitacions i vuit banys i mig als quals adaptar-se després de la vida en una mansió de 132 habitacions.

No estarà amb ells Malia, que disfruta d'un any pont abans de començar a la tardor els estudis a Harvard, la mateixa universitat per la qual van passar els seus pares. Tampoc es mudarà Marian ­Robinson, l'àvia materna de les nenes, que ha residit els últims vuit anys amb la primera família a la Casa Blanca. Però hi haurà ressons del seu temps al 1.600 de Pennsilvania Avenue, incloent-hi la protecció d'agents del servei secret de la qual disfrutaran de per vida (encara que el 1994 es va limitar per llei el període de protecció a només una dècada, Obama va reinstaurar la condició vitalícia el 2013).

193.729 euros anuals

Els Obama es queden a Washington també per treballar. Encara que la seu de la Fundació Obama es manté a Chicago -la ciutat on conserven la casa, al barri de Ken­wood, en què van viure abans de convertir-se en la primera família dels EUA i on es construirà el museu i biblioteca Obama Center-, el president ha llogat una oficina en un edifici del World Wild Fund al carrer 24, a mig camí entre la seva nova residència i la que estan a punt d'abandonar.

La despesa d'aquest espai anirà a càrrec del Govern federal, que més enllà de la pensió anual de 205.000 dòlars (193.729 euros) que rebrà Obama, recull en els seus pressupostos una partida per a altres despeses dels expresidents, des d'oficines fins a atenció mèdica, viatges o telèfon. En l'any fiscal 2015, per exemple, al predecessor d'Obama, George W. Bush, les arques públiques li van costejar despeses per prop de 800.000 dòlars.

Més enllà d'adaptar-se als seus nous espais físics, els Obama també hauran d'adaptar-se als seus nous papers. I tots dos han donat senyals d'estar disposats a viure no només dels lucratius contractes que se'ls auguren (s'estima que les ofertes per a llibres podrien moure's entre els 20 i els 45 milions de dòlars, així com de centenars de milers de dòlars per cada discurs), i continuaran treballant per un llegat que el viratge polític dictat per les urnes el 8 de novembre posa en perill.

Tot i el respecte formal mostrat per Donald Trump en la transició (encara que hi ha hagut públiques tensions i crítiques fetes pel president electe a Twitter), Obama ha anunciat que trencarà el seu silenci davant l'home que el succeirà en el càrrec «si hi ha temes que tenen menys a veure amb els assumptes específics d'una proposta o batalla legislativa o van a qüestions nuclears sobre els nostres valors i ideals i si crec que és necessari o ajuda que jo defensi aquests ideals». I en un pas inusual (però no sense precedents) entre presidents recents s'ha involucrat ja en un esforç polític organitzat pels demòcrates per redibuixar els districtes electorals en els pròxims anys intentant recuperar terreny perdut davant els redissenys que han pogut fer els republicans.

Justícia racial

Tant en la seva agenda com en la de Michelle Obama apareixen a més a més com a prioritats temes que han posat en marxa en els seus anys a la Casa Blanca. I en molts d'ells batega un compromís amb la igualtat i la justícia racial que sempre ha estat latent en les seves accions però, per a descontentament d'alguns activistes negres, potser massa latent i no prou verbalitzat. El president, per exemple, mantindrà el focus en My Brother's Keeper, una iniciativa empresa en col·laboració amb el sector privat per ajudar joves negres. I la primera dama, que ha aprofitat el seu paper per fomentar la lluita contra l'obesitat, pel menjar sa o per potenciar l'educació, entrant de ple en terrenys on els més desafavorits als Estats Units són minories, ha anunciat el seu compromís després del 20 de gener amb programes com Let girls learn, un esforç internacional centrat en l'accés de nenes a l'educació, o l'Aliança per a una Amèrica més sana.

Records de família

A la Casa Blanca que traspassen als Trump quedaran els records d'una família que s'ha esforçat per ser, malgrat les circumstàncies, precisament això, una família, marcant-se com a meta sopar junts cinc dies per setmana, religiosament a les 18.30 hores, sense perdre's cap reunió de pares d'alumnes, amb el president dedicant temps a entrenar l'equip de bàsquet escolar o a llegir les set entregues de Harry Potter amb Malia.

Quedaran els records d'un mandatari que ha apostat per la diversitat en el seu personal (el periodista i escriptor Ta-Nehisi Coates, en una visita recent, va conèixer una recepcionista sorda, una dona ­negra de l'oficina de premsa, una musulmana amb mocador al cap del Consell de Seguretat Nacional i una iraniana-nord-americana que és una de les assistents personals del president). I les seves parets guardaran els ressons de concerts de hip hop, les ombres dels balls...

La lliçó de l'hort

També quedarà l'empremta física dels Obama i en cap lloc serà més visible i duradora que al jardí, on la primera dama va posar en marxa un hort que ja s'ha convertit en permanent. La seva última ampliació, finançada amb 2,5 milions de dòlars de fons privats, es va presentar l'octubre passat. És, com tants altres aspectes que queden de la primera Casa Blanca negra, alguna cosa més que un símbol.

I té l'esperit del qual va parlar Michelle Obama quan el va inaugurar el 2009: «Aquest jardí ens ha ensenyat que si tenim el coratge de plantar una llavor, simplement de ser prou valents per plantar-la, i ­després la cuidem, la reguem, invitem els amics perquè ens ajudin, ­superem les tempestes que inevitablement arribaran, no sabem què pot créixer...». Per acabar: «Això m'ha ensenyat aquest hort: a no tenir por en aquests esforços, intentar coses noves, no tenir por de fra­cassar». 

DONALD TRUMP

Quan encara era només un candidat, no recolzat per ni un sol vot en caucus i eleccions primàries republicanes, Donald Trump va trucar a David Axelrod, que havia sigut un dels principals assessors del president Barack Obama, i li va fer arribar l’oferta de construir a la Casa Blanca un gran saló «d’almenys 100 milions de dòlars». Ho va explicar el mateix Donald Trump en el transcurs del seu últim míting abans que comencessin les votacions a l’estat d’Iowa, i ho va fer raonant-ho amb la lògica i l’estil als quals, gairebé un any després, és forçós estar acostumat. «Cada vegada que ve la gent top de la Xina... col·loquen una carpa a la Casa Blanca. Sempre posen carpes als jardins. En primer lloc, no és bo en seguretat. En segon lloc, la persona propietària de les carpes està fent una autèntica  fortuna. Tindrem un gran saló a la Casa Blanca», va assegurar. I després va afegir: «Aconseguirem la millor gent, el millor de tot, i també tindrem el millor saló. El posarem en algun lloc on funcioni magníficament, en context”.

Moviment sísmic

D’aquella proposta no n’hi ha tornat a haver notícies. I els canvis que poden arribar a la Casa Blanca d’aquí 12 dies, quan el magnat immobiliari travessi les portes del 1600 de Pennsilvània Avenue ja convertit en president dels Estats Units, van molt més enllà de possibles construccions, remodelacions o decoració. Encara que aquestes també siguin possibles.

     El gir a la mansió que orgullosament s’ofereix com «la casa del poble» però que al llarg de la història també s’ha conegut com el «palau presidencial» s’anticipa tan radical com l’extrem viratge polític que han decidit les urnes, un moviment sísmic com no es veia des que el 1981 els Reagan van donar el relleu als Carter. Trump ha donat pistes que podria acabar amb els briefings d’intel·ligència i la roda de premsa del seu portaveu diaris, i ha suggerit que reforçarà la protecció del Servei Secret amb agents de seguretat privada. Però, a més a més, la seva Casa Blanca pot ser molt diferent de l’actual no només a l’Ala Oest, sinó també a la residència executiva i a l’Ala Est.

Aire a les veles

L’esquema tradicional de primera família nord-americana no es repetirà, almenys per ara, amb els Trump. La tercera dona del septuagenari nou president, Melania Trump, ha decidit quedar-se a la ciutat de Nova York i no instal·lar-se a la residència oficial almenys fins que Barron, el petit dels cinc fills de Trump i l’únic que ha tingut amb l’exmodel eslovena, fa 10 anys, acabi el curs a la seva escola privada de l’Upper West Side (on la matrícula costa 40.000 dòlars a l’any).

    En les últimes dècades altres primeres dames amb fills en edat escolar, incloent-hi Michelle Obama, també van sospesar postergar el seu trasllat a la capital, però van acabar inclinant-se per acompanyar els seus marits. I aquesta convivència té segons alguns experts un pes més que simbòlic. Sense la seva dona i el seu fill petit. Trump «pot acabar perdent-se els petits tocs i les petites fonts de bones notícies que poden impulsar un president», segons explicava a The Washington Post Gil Troy, un historiador de la Universitat McGill, que apuntant a la presidència dels EUA com una de les feines més solitàries del món, opinava també que «tenir la dona a prop pot normalitzar molt les coses. La primera dama pot insuflar una mica d’aire a les veles d’un president».

    No mudar-se no significa que Melania Trump no exerceixi les funcions tradicionals de la primera dama, encara que aquest sigui un paper que no està definit a la Constitució nord-americana i que ha anat variant segons qui ha arribat a la Casa Blanca. En el seu únic míting en campanya, després de la vergonya del discurs plagiat a Michelle Obama a la convenció republicana, va anunciar que pretén lluitar contra el bullying (una causa que no és difícil trobar paradoxal donades les insultants explosions del seu marit, que promet seguir fent servir Twitter des del Despatx Oval).

    I Anita McBride, que va ser assessora del president George W. Bush i cap de personal de Laura Bush, ha explicat també al Post que, pel que fa a actes cerimonials, el que està sentint és que «quan sigui necessari i si ho és, la senyora Trump pot traslladar-se per participar en actes, però també ell té altres membres de la seva família que poden recolzar-la en aquests deures».

     En aquest suport hi ha precedents. Jackie Kennedy solia viatjar sovint durant la presidència del seu marit, i eren la mare i les germanes de JFK les que assumien algunes de les funcions cerimonials, i Margaret Truman i Pat Nixon van suplir sovint les seves mares. Però són exemples que apunta a deixar petits Ivanka Trump.

Veïna d'Obama

És la segona filla del president electe, que va estar molt més activa i present durant la campanya que Melania i és una de les persones en qui més confia Trump, qui possiblement desenvoluparà de facto el paper de primera dama dels Estats Units. De moment, ja ha sigut ella qui ha ajudat el president a gestionar trobades amb famosos defensors del medi ambient com pre exemple Al Gore i Leonardo DiCaprio i qui ha estat present en diferents reunions o converses amb líders estrangers com el japonès Shinzo Abe o l’argentí Mauricio Macri. 

    Ella i el seu marit, Jared Kushner, també íntim assessor del magnat, han llogat una casa a Washington on s’instal·laran amb els seus tres fills. Com els Obama, han triat Kalorama, que es consolida com el barri it de la capital amb aquestes arribades i d’altres, com per exemple la de Wilbul Ross, el milmilionari escollit per a la Secretaria de Comerç, que abans fins i tot de ser confirmat en el càrrec s’ha comprat una mansió de 12 milions de dòlars. I es dona per fet que serà Ivanka qui ocuparà l’oficina a l’Ala Est reservada a la primera dama.

Aire a les veles

Hi ha precedents legals en què el president electe podria escudar-se per allunyar els fantasmes de nepotisme, com per exemple una decisió judicial del 1993 que assegura que la llei del 1967 que mira de frenar-lo només afecta càrrecs del Gabinet, no pas de la Casa Blanca. Però amb Ivanka i Kushner entre el seu staff, Trump tornarà a posar a prova, si no la llei, l’ètica. Serà un altre repte als costums d’un president sens dubte innovador que, posat a trencar amb les tradicions, és el primer en dècades que no ha fet públiques les seves declaracions d’impostos i que està esquitxat per l’ombra de seriosos conflictes d’interessos, per més que hagi assegurat, sense donar tots els detalls, que es desvincularà de la seva organització empresarial, que quedarà en mans dels seus fills Donald Jr. i Eric.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

     El més que possible rol d’Invanka, però, pot representar un canvi benvingut per molts en la definició d’un paper difús. «Potser Ivanka forçarà una reconsideració de què significa ser primera dama del país i qui ha d’ocupar aquesta posició», ha declarat, per exemple, Kate Andersen Brower, autora de dos llibres sobre la vida a la Casa Blanca, que ha apostat decididament perquè aquest paper (que no té salari, però sí que disposa de personal propi amb finançament federal) vagi a parar «a algú que el vulgui i que reconegui la increïble responsabilitat i oportunitat que ve amb el verdaderament antiquat sobrenom, i no a algú que simplement hereta el títol». 

    El que sembla claríssim és que amb l’arribada dels Trump a la Casa Blanca es constata el que ha dit Katherine Jellison, historiadora de l’Ohio University i una altra autoritat en primeres dames: «Estem en un moment en què es trenquen tots els motlles». I també una cosa que ha assenyalat McBride, l’exassessora dels Bush: «Com tot en aquestes eleccions, el manual s’està reescrivint cada dia». I si alguna cosa ha demostrat Trump és que és millor no avançar-se al que s’escriurà en aquelles pàgines.