Daft Punk al Vaticà

 

El britànic Jude Law protagonitza 'The ­Young Pope', la magnífica telesèrie sobre un revolucionari Pontífex que aquesta nit estrena a Espanya el nou canal HBO. És l'antítesi del papa Francesc: un Pontífex distant, cabrejat i autoritari, que viu obsessionat per enxampar a contrapeu els qui l'envolten i que arriba a confessar que no creu en Déu; que es veu a si mateix com una rockstar i que -sí, inspirant-se en Daft Punk- oculta la seva cara als seus milions de seguidors.

«Un Pontífex és un 'showman'», opina Law, que dona vida a aquest líder espiritual tan desconcertant a la nova telesèrie 'The Young Pope'. «El Vaticà és el lloc on va néixer el teatre, amb tot aquell vestuari i aquells decorats -valora-; i un Papa és algú que manufactura una imatge i la controla per complaure el seu públic».

 

ELS PASSADISSOS DEL PODER

Resulta xocant veure algú com Law en la pell de Pius XIII; un home que, digui el que digui el títol de la ficció, no té res de jove en les seves creences. És un ultraconservador que odia els gais, és contrari al divorci i branda l'autoritat divina com una destral. «N'hi haurà que se sentiran ofesos per la sèrie, però el nostre objectiu no ha sigut escandalitzar», explica Law, que a les ordres del director Paolo Sorrentino -'Il Divo' (2008), 'La gran bellesa' (2013)- ha convertit el retrat d'aquest Papa fictici en una fascinant sàtira no tant de l'Església com del que es conspira als passadissos del poder.

En efecte, n'hi haurà que potser no sabran com reaccionar davant un Pontífex que pronuncia frases com «¿heu oblidat com masturbar-vos?», dirigint-se a les masses, o «he resat amb tanta força que gairebé m'he cagat a sobre». Segons Law, en tot cas, «més que sobre el catolicisme, és la història d'un home que mira d'entendre les seves pròpies flaqueses, ambicions i crisis de fe».

PIUS XIII, TRUMP, 'BREXIT'

Ningú, afegeix l'actor, és immune a les crisis de fe. «Jo mateix he tingut crisis de gairebé tot». I reconeix no ser un home religiós. «El catolicisme em provoca reaccions contradictòries; hi ha moments en què el considero inspirador, però té coses que em fan sentir frustració i ràbia». Algunes es poden detectar al Pontífex que encarna a 'The Young Pope'. «Desconfio de la fe més conservadora. En realitat, de tot allò que fomenta la divisió entre les persones, tant si es diu Pius XIII, Donald Trump o 'brexi't, em fa pavor».

Tot i això, admet, entén el seu personatge. Fins a cert punt s'hi identifica. També Law ha alimentat el misteri al voltant de si mateix -«quan un intèrpret s'obre massa al públic deixa de ser creïble»-, i s'ha negat a viure ajustat a la norma. I ha pagat per això: en ocasions ha fet parlar menys per la seva condició d'actor camaleònic -en títols com L'enginyós senyor 'Ripley' (1999), 'Inteligencia Artificial' (2001), 'Alfie' (2004), 'Contagi' (2011), 'Hugo' (2011) o 'El Gran Hotel Budapest' (2014)- que per la seva fama de fester i els seus cinc fills de tres mares diferents. «Tot i així, espero que en el futur, quan la gent es recordi de mi, no ho facin per les xafarderies. I si és així tampoc passa res. Penso en la meva vida i sento que no tinc dret a queixar-me». 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci