Errejón i Jordi Hurtado

Aquest mes es compleixen 20 anys d'emissió del programa de televisió 'Saber y ganar'. A Jordi Hurtado li passa com a Íñigo Errejón; el seu més preat do és transformat en defecte per part de tots aquells que disfruten fastiguejant el proïsme des de la sortida del sol. Semblar més jove del que un és en realitat ha sigut sempre un avantatge, encara que, paradoxalment, això és una cosa que, amb aquests dos homes, és utilitzada com a argument per a la burla.

Si la biologia es porta bé amb ells, doncs els fastiguejarem; enviem Errejón a la guarderia i Hurtado a la tomba. Desenes de milers de tuits ens asseguren que el segon de Podem és un nen i que el presentador de 'Saber y ganar' deu fer diversos lustres que és mort, durant els quals s'han anat emetent antigues gravacions del concurs.

És evident que no sempre l'aparença juvenil de tots dos és utilitzada amb crueltat, però si vostè analitza les invectives llançades contra tots dos, observarà que en un percentatge elevadíssim aquestes no són precisament amables.

Fer servir per fastiguejar fins i tot les característiques objectivament bones revela una cosa tristíssima sobre com som en realitat. Les ganes d'incomodar són tan poderoses que fins i tot ja no ens conformem amb això tan roí de burlar-nos dels defectes; també necessitem ridiculitzar les virtuts i així engrandir el nombre dels nostres damnificats.

El mecanisme pel qual l'aspecte de prolongada joventut es pot transformar en motiu de burla mereixeria ser estudiat amb molt deteniment. Potser té els seus orígens en la necessitat d'engrandir les bondats que atorga l'experiència quan un es va fent gran; una mena de cinisme propi dels que han complert molts anys i veuen en el jove la il·lusió que a vegades a ells se'ls escapa. En el fons, es tracta de la gran venjança dels vells a la insuportable frescor que llueixen els que van tenir el desvergonyiment de néixer molt després que ells. L'insult «mocós» va ser ideat, òbviament, per persones que fa anys que havien deixat de moquejar.

El que resulta paradoxal és que a les xarxes socials, els que teclegen burles a Íñigo Errejón i a Jordi Hurtado pel seu aspecte juvenil són, majoritàriament, individus que encara moquegen. Això ens porta a la sorprenent conclusió que, si bé els burletes són joves, el seu humor ha deixat irremeiablement de ser-ho.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Humor envellit i molt mascle, perquè ¿què passaria si Íñigo i Jordi fossin dones? Ignàsia Errejón i Georgina Hurtado no haurien sigut en absolut objecte de bromes. Que una dona es conservi jove és una cosa que agrada molt a tothom, sobretot als envellits homes que solen riure's de l'aspecte juvenil dels seus rivals. Cap home es mofaria d'una política amb la pell «massa» fina per a la seva edat, ni d'una presentadora de cinquanta i escaig que conservés encara els trets de la seva vintena.

Resumint: moltes felicitats, senyor Hurtado, per aquests magnífics 20 anys de programa, i felicitats també a vostè, senyor Errejón, per fer enrabiar els mascles alfa l'edat dels quals se'ls comença irremeiablement a notar.