LES CLAUS DELS GRANS PREMIS DEL CINE

Els Oscars es redimeixen

Després de dues edicions sense actors afroamericans nominats, aquest any sis dels 20 ho són. Hollywood deixa entreveure el seu estat d'ànim en les candidatures.

¿Per a què serveixen els Oscars? Òbviament els estudis de Hollywood els utilitzen per promocionar les seves pel·lícules, i a les grans estrelles els serveixen per treure el seu ego a passejar. Però ¿què passa amb la resta del món? ¿Quin sentit tenen els Oscars per a nosaltres? Per als que s'interessin per aquesta mena de coses, són una bona eina d'anàlisi de tendències dins del món del cine i un bon termòmetre per mesurar l'estat d'ànim de la indústria; per als que no, usar-los com a mera excusa per a la xafarderia resulta francament entretingut. Aquestes són algunes claus per entendre el repartiment d'estatuetes que tindrà lloc diumenge que ve, algunes de les quals tenen a veure amb la redempció de l'Acadèmia del Cine davant de certes crítiques rebudes en edicions anteriors.

POLÈMICA TANCADA

MÉS PARITAT RACIAL

Després que Hollywood rebés fortes crítiques per nominar només actors blancs durant dos anys seguits, en aquesta edició, sis dels 20 candidats són afroamericans, i n'hi ha un d'origen indi. També entre els directors aspirants hi ha un negre, Barry Jenkins, i les categories tècniques inclouen nombrosos nominats afroamericans. Més il·lustratiu encara: quatre de les nou pel·lícules candidates al premi gros -Fences, Figuras ocultas, Lion i Moonlight- són històries de gent no caucàsica. ¿Quina influència va tenir la campanya #OscarsSoWhite en aquesta diversitat? El sentit comú diu que molta. Així doncs, els últims mesos l'Acadèmia ha convidat 700 nous membres, la majoria dones, minories i estrangers. Potser si no hagués sigut per això avui ningú estaria parlant de Moonlight, una pel·liculeta d'autor amb un pressupost que no va superar el milió i mig de dòlars.

PASSAR RATLLA

LA RESTITUCIÓ DE MEL GIBSON

No fa tant de temps Mel Gibson va ser detingut per conduir ebri i escopir improperis antisemites i sexistes. La seva carrera va tocar fons. Estava acabat. Game over. Avui, en canvi, està nominat a l'Oscar per dirigir Hasta el último hombre, que en total ha rebut cinc nominacions. Sembla que el temps i una pel·lícula de guerra és tot el que necessiten a Hollywood per perdonar i oblidar.

El que l'Acadèmia sembla que ha passat per alt és això: Hasta el último hombre parla del soldat Desmond Doss -a la Viquipèdia expliquen molt bé la seva gesta-, un home moralment noble que viu el seu propi calvari i pateix càstigs i finalment veu la llum, o la redempció, a través de nivells inhumans de patiment. La història d'un home perseguit per les seves creences, explicada per algú que es considera perseguit per les seves -així com per totes aquelles coses que va dir en plena borratxera-, i que aconsegueix demostrar que tothom estava equivocat sobre ell. ¿De veritat que Gibson està penedit?

LA CRUA REALITAT

LES NOMINADES I EL 'ZEITGEIST'

Les pel·lícules, com gairebé tot en aquesta vida, són producte del seu temps. I això queda particularment clar revisant els títols aspirants aquest any a l'Oscar a la millor pel·lícula. Tots transmeten sensacions i emocions que, d'alguna manera, responen als neguits que la inquietant realitat ens genera. Manchester frente al mar ens recorda que les nostres vides són tristes i depriments, i La la land convida a escapar-nos a un món de coloraines per protegir-nos de la pobresa energètica i la pujada del preu del carbassó. Moonlight ens obre els ulls davant la tragèdia d'aquells estigmatitzats al néixer, i La llegada reconeix la tolerància i la unitat entre els pobles com a única sortida. I tant Lion com Figuras ocultas ens diuen que, encara que el futur estigui pintat de negre, amb esforç i tenacitat tots els somnis es compleixen. Bé, doncs, d'acord.

¿ON ÉS AMY?

L'OBLIT MÉS SONAT

LSSRq absència més publicitada entre les candidatures és la d'Amy Adams pel seu treball a La llegada -pel·lícula que, d'altra banda, suma vuit nominacions-. Els experts donen per fet que l'actriu va pagar car el fet de tenir una altra interpretació amb la qual seduir els acadèmics -al thriller Animales nocturnos-, i que els vots per ella es van repartir entre totes dues.

De totes maneres, ser oblidada potser no ha sigut tan dolent per a l'actriu, que ja suma cinc nominacions en la seva carrera. Sembla cantat que l'Oscar a la millor actriu anirà aquest any a Emma Stone. Si hagués tornat a ser nominada però no finalment elegida, igualaria Glenn Close i Thelma Ritter com a actriu que més vegades es queda amb les ganes de guanyar l'Oscar: sis, ni més ni menys. És un honor dubtós, sens dubte.

PER GOLEJADA

LA GRAN FAVORITA

La la land té tots els números per arrasar amb els premis més importants; entre ells només el de millor actor sembla destinat al treball de Casey Affleck a Manchester frente al mar. Els motius que assenyalen com a favorit el musical són diversos. És una carta d'amor a Los Angeles, on viuen la majoria dels acadèmics, i a més rendeix tribut a una cosa que els enamora: ells mateixos. Dit d'una altra manera, entre altres coses parla de la màgia del cine i la grandesa dels actors, i això, en més mesura, també els passava a tres dels últims títols guanyadors de l'Oscar a la millor pel·lícula -The artist, Argo i Birdman.

GUERRA CONTRA TRUMP

Notícies relacionades

UNA GALA POLITITZADA

Des que el 1973 Marlon Brando va enviar una activista indígena perquè rebutgés el seu premi per El Padrí, la nit dels Oscars sovint ha sigut l'excusa perfecta perquè els premiats exhibeixin el seu compromís amb les causes més diverses; s'ha alimentat així la percepció generalitzada que Hollywood està en un pedestal dient a la resta del món què ha de pensar. La presència de Donald Trump a la Casa Blanca garanteix que aquest any la cerimònia sigui una de les més polititzades. ¿El discurs que Meryl Streep va pronunciar als Globus d'Or? Segur que molts candidats s'hi estan inspirant mentre escriuen el seu. Sembla clar que el magnat es mereix totes les crítiques, però ¿de veritat que fer-ho vestit de Gucci i Manolo Blahnik és adequat? ¿I de veritat és això el que els espectadors volen veure? H

Temes:

Més Periódico Pel·lícules Oscars Cine La La Land

Inicia sessió 0 Comentaris