Sucre per compassió

La paraula 'verí' és tan utilitzada últimament per fer referència al sucre blanc, que no se m'acut com dimonis podem anomenar llavors l'arsènic. No descartaria que, ben aviat, alguns despietats assassins decidissin endolcir d'amagat el cafè de les seves víctimes per matar-les de la manera més eficaç que s'imaginen.

Veig detectius dels d'abans, amb gavardina i barret, rastrejant la llista de la compra de viudes que acaben de cobrar l'assegurança, intentant trobar proves de l'adquisició al súper de petits sobres de verí blanc, o fins i tot un equip del CSI buscant, amb les últimes tècniques, diminutes molècules de sacarosa a la comissura dels llavis de la víctima.

Miro el que s'escriu a les xarxes i m'espanta. Aquest producte que crèiem inofensiu sembla l'origen de tots els mals. Un matí, després de revisar el meu Facebook, fins i tot vaig sentir l'impuls de desfer-me de la sucrera, per si la policia feia una batuda al barri.

Acabarà passant. El sucre blanc es vendrà en el mercat negre, en aquest horrible lloc on ara podem trobar àntrax i metralletes. Els espies portaran una càpsula de sacarosa amagada entre els queixals, preparada per ser mossegada si els atrapen i així suïcidar-se de manera patriòtica, sense explicar als dolents el pla secret en què estaven treballant.

Això sense descartar les catàstrofes naturals. Déu no vulgui que un vent huracanat bufi violentament sobre un camp de canya de sucre, perquè si això passés, el meteorit que fa 65 milions d'anys va eliminar els dinosaures ens semblaria una broma sense importància. Les molècules de glucosa i fructosa serien transportades a través de l'aire i acabarien fregant els llavis d'un pobre home a Arkansas, i d'allà s'estendria la catàstrofe fins a eliminar tota la humanitat.

Set planetes

Un grup de científics, com saben, acaben de descobrir set planetes orbitant al voltant d'un petit sol situat a 40 anys llum de distància. Aquests astrofísics s'escalfen el cap intentant analitzar, des de tan lluny, la composició dels nous mons. S'equivoquen en la seva recerca. Són profundament burros. No haurien d'investigar si contenen aigua o atmosfera; farien millor d'esforçar-se per saber si algun d'aquests set cossos gegants posseeix sucre, perquè, si fos així, 40 anys llum serien molt pocs i estaríem en perill. En qualsevol moment podrien arribar-nos, a través de l'espai, compostos d'aquest verí que van sortir disparats per una tremenda col·lisió milions d'anys enrere.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

I si finalment es descobreix vida intel·ligent allà, les coses serien encara molt més serioses. El seu codi genètic podria ser totalment diferent del nostre i estar basat, no en l'ADN, sinó en molècules de C12H22O11. Ni la més endimoniada ciència-ficció ha sigut capaç d'imaginar éssers tan monstruosos com els que estarien formats amb aquest producte assassí.

De veritat, hem de protegir-nos. Llancem a les escombraries totes les restes de sucre de la cuina, passem per la casa mil, cent mil, un milió de vegades l'aspiradora per eliminar qualsevol granet d'aquest tòxic nefast i editem tota la discografia de Celia Cruz, eliminant la seva insensata paraula «¡azúcar!» en totes les seves cançons. Que digui «¡estèvia!» o, millor, que no digui res.