Qui fos els tous dels dits de Warren Beatty

Quan estava pràcticament retirat dels focus de Hollywood, el protagonista de 'Bonnie and Clyde' ha tornat a les portades, aquest cop no pel seu treball o per la seva vida privada sinó per executar la pífia més gran de la història dels Oscars, encara que ell no en tingués cap culpa. Vegem la trajectòria d’aquesta especial llegenda de Hollywood de gairebé 80 anys.

Els tous dels seus dits_MEDIA_2

Els tous dels seus dits_MEDIA_2 / TÀSSIES

4
Es llegeix en minuts
Ramón de España
Ramón de España

Periodista

ver +

La seva identitat ha trigat molt pocs dies a conèixer-se, però ara ja sabem que el responsable de la gran ficada de pota de la cerimònia dels Oscars d'aquest any es diu Brian Cullinan i treballa -o treballava, perquè sembla que el seu destí encara no està del tot clar- per a la consultora PwC (Pricewater­house Coopers), que fa ni més ni menys que 80 anys que controla tot el tinglado dels premis de l'Acadèmia de Hollywood perquè tot surti com cal. El que no va passar aquest any, quan el senyor Cullinan -a qui s'acusa de passar-se la nit tuitejant i de no estar pel que havia d'estar- li va passar el sobre equivocat al provecte seductor Warren Beatty, que és qui es va carregar el mort en directe. Sigui quin sigui el destí professional del senyor Cullinan, això no se li fa a una llegenda de Hollywood.

Una llegenda, tot s'ha de dir, un pèl especial, ja que el senyor Beatty (Richmond, Virgínia, 1937) és més admirat per la seva profusa i variada vida sentimental que per les pel·lícules que ha protagonitzat i dirigit. D'ell va arribar a dir Woody Allen que li agradaria reencarnar-se en els tous dels seus dits, i no és estrany, perquè per les mans del germà de la gran Shirley McLaine -de la branca mística de la família, com demostren les seves epifanies durant el camí de sant Jaume, convenientment recollides en un llibre que es va vendre la mar de bé- ha passat un material de primera i fins i tot de segona, però en una gran quantitat: hi va haver qui va comptabilitzar les seves conquistes en 12.000, una xifra sense cap mena de dubte impressionant i que potser explica el fet que en més de 50 anys de carrera només ha rodat -com a actor, director i les dues coses a la vegada- unes 20 pel·lícules, cosa que el situa més a prop de Leonard Cohen, que no es va matar gravant discos, que de Georges­ Simenon, cuyo faldillisme galopant no li va impedir escriure més de 200 novel·les, entre les del comissari Maigret, que es polia en una setmana, i les anomenades psicològiques, a les quals en dedicava dues.

Warren Beatty va entrar al cine per la porta gran, protagonitzant Esplendor a l'herba, d'Elia Kazan, el 1961, i triomfant d'una manera espectacular el 1967 amb Bonnie & Clyde, d'Arthur Penn. Dues grans pel·lícules, sí, ¿però va contribuir especialment el nostre home a la seva grandesa? Jo diria que no gaire, però és que a mi el senyor Beatty sempre m'ha semblat un actor correcte que no ha ofert mai una interpretació memorable. En aquesta vida no hi ha temps per a tot i les nostres prioritats marquen el destí que ens espera: tot sembla indicar que beneficiar-se 12.000 dones et treu temps per convertir-te en un geni del teu ram. Per a això s'ha de ser una mica més selectiu -vegeu el cas de Sinatra- i no pot ser -o sí, qui ho sap- que et sigui igual Diane Keaton que Cher, Maria Callas que Daryl Hannah o Brigitte Bardot que Jane Fonda. Tots l'envegem, incloent-hi Woody Allen, però, encara que només sigui per rancor, no l'incloem a la llista d'actors preferits ni que ens matin.

Notícies relacionades

Com a director, almenys, és responsable d'una pel·lícula magnífica, Bulworth (1998), sàtira divertidíssima de la política nord-americana que va passar bastant desapercebuda, potser perquè, tot i procedir de Hollywood, tenia una càrrega revulsiva i transgressora molt notable (és un cas semblant a Ciutadà Bob Roberts, de Tim Robbins, o Idiocracy, de Mike Judge). Ni El cel pot esperar (1978) ni Rojos (1981) tenien excessiu interès, tot i que es podrien considerar obres mestres en comparació amb la seva adaptació del còmic de Chester Gould Dick Tracy, una pel·lícula tonta no, el següent, però que li va permetre conèixer Madonna i incloure-la a la llista de les 12.000.

Retirat de la seducció

El nostre home està retirat de la seducció compulsiva des del 1992, quan es va casar amb l'actriu Annette Bening. Tenen quatre fills i el gran ha sigut una font de problemes i disgustos per a l'amic Warren: va néixer com a Kathlyn Elizabeth Beatty el mateix any que es van casar els seus pares, però ara es diu Stephen Ira Beatty i és un ferotge activista transgènere -se les va tenir amb Chas, el fill trans de Cher- a qui el gran seductor intenta entendre, però sembla que no amb gaire èxit. L'home va pels 80 i ha tingut una vida molt més senzilla que la del seu fill transsexual: la seva presència en l'última cerimònia dels Oscars podria haver sigut un entranyable comiat si no hagués sigut pel ficapotes de Cullinan, a qui, si l'Acadèmia rescindeix el contracte de PwC, li auguro un futur infernal.