Aquí també hi ha gana

Són les nou del matí i més de 100 persones esperen per rebre alguna cosa per esmorzar. Entrepà, cafè, te i una mica de fruita per als que fan cua a les portes del centre d'acollida ASSIS de Barcelona. Un d'ells és el Jordi, 61 anys, que sobreviu amb 426 euros: «Pago el crèdit, el lloguer, els subministraments, internet, i em queden 50 euros per passar el mes», assegura. El Jordi no troba feina des del 2014 i el més probable és que no torni a trobar-ne mai més. Així que seguirà anant tots els matins a ASSIS per esmorzar, tres dies a la setmana per recollir «el pícnic» -el menjar preparat que dispensen al menjador social que hi ha a les mateixes instal·lacions- i, de tant en tant, als serveis socials.

Jesús Ruiz, director del centre ASSIS, explica que, encara que hagi baixat l'atur, no s'ha reduït el nombre de persones que atenen: «Ja ni la feina assegura que no siguis pobre». Un es queda fred al repassar la memòria d'activitats del centre d'acollida que dirigeix Ruiz. Del 2013 al 2015 els esmorzars repartits han passat de 39.925 a 48.165, i els serveis de dutxa, de 6.620 a 7.284.

Dimarts passat, l'OCDE publicava el seu informe Estudis Econòmics: Espanya 2017. En ell, es reconeix que «la crisi ha deixat cicatrius que menyscaben el benestar», i destaca els «nivells elevats de desocupació, pobresa i desigualtat». El 28,6% de la població espanyola està en risc d'exclusió social i té problemes per cobrir les seves necessitats bàsiques, segons les últimes dades de l'Enquesta de Qualitat de Vida realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), publicada­ el 2015. Un 6,4% de la població -gairebé tres milions de persones- no té diners per menjar carn o peix almenys cada dos dies, o no aconsegueix anar-se'n de vacances almenys una setmana a l'any, o no pot permetre's una rentadora.

FALTA D'OCUPACIÓ DE QUALITAT

La crisi, tal com es va anunciar a bombo i platerets, es va acabar el 2013. El PIB fa tres anys que creix, i l'atur, els mateixos que baixa. Ara bé, el diable està en els detalls i aquestes detalls es diuen precarietat laboral. Segons assegura l'OCDE en l'esmentat estudi publicat aquesta setmana, «la pobresa també ha augmentat, principalment a causa de la falta d'ocupació de qualitat que proporcioni prou hores de treball remunerat i uns ingressos adequats». El 2016, l'ocupació entre els menors de 35 anys va seguir caient i els treballs temporals suposen el 26,5% del total, la mitjana més elevada dels països de l'OCDE després de Polònia. Jesús Ruiz fa els seus propis comptes: «El 47% de les 1.700 persones que van venir el 2015 a ASSIS no tenien ingressos». La sòlida recuperació econòmica no arriba a totes les cases: hi ha 1.400.000 llars a Espanya amb tots els seus membres desocupats.

 «la pobresa també ha augmentat, principalment a causa de la falta d'ocupació de qualitat que proporcioni prou hores de treball remunerat i uns ingressos adequats»«El 47% de les 1.700 persones que van venir el 2015 a ASSIS no tenien ingressos»sòlida recuperació econòmica Eduard Arruga, el president de la Fundació Banc d'Aliments, informa que en els últims dos anys ha disminuït el nombre de persones ateses gairebé un 6%, fenomen que atribueixen a dues raons. Una, que molta gent està tornant als seus països d'origen. La segona, que hi ha qui ha trobat feina i, per precària que sigui, ja no són derivats al Banc d'Aliments des dels serveis socials municipals. Arruga comenta que moltes de les persones que apareixen en els seus censos fa més de 5 o 6 anys que hi són: «En certa manera, hi ha realment una cronificació de la pobresa alimentària, sobretot en el col·lectiu de persones entre 40 i 60 anys». El Jordi diu que no sap què hauria fet si no arriba a conèixer ASSIS: «Estic molt agraït a totes les entitats que m'ajuden, però jo voldria tenir independència per poder comprar el meu menjar, sabatilles, pantalons -aixeca la veu, però se li fa un nus a la gola-. Sí, als serveis socials et donen coses, però és que arriba un moment en què perds la dignitat. Jo no serveixo per estar demanant tot el dia. Et cronifiques, i jo no em vull cronificar».

Jesús Ruiz té un to de veu més serè, com de locutor nocturn, però també modula el gest i afegeix severitat al discurs quan tracta segons quins temes: «No podem permetre que hi hagi gent que passi una quarta part de la seva vida vivint gràcies a l'assistencialisme. És indigne. No és fàcil venir aquí a esmorzar o posar-te en una dutxa d'aquestes. La mà que dona està sempre a sobre de la que rep».

APUJAR EL SALARI MÍNIM

Davant d'aquesta situació, el director del centre d'acollida ho té clar: «S'ha d'apujar el salari mínim [poc més de 700 euros a Espanya, el doble a França] i establir una renda mínima de ciutadania perquè la gent pugui ser autònoma». Si això passés, Ruiz assegura que entitats com la seva només haurien d'assistir les persones amb problemes afegits, «com una edat avançada, malalties mentals o addiccions».

Bona part dels que no tenen diners per menjar com cal, tampoc en tenen per pagar factures. O per al lloguer. La pobresa alimentària no és res més que una altra manifestació d'una pobresa general. Carlos Macías, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), insisteix que no s'han de fer «parcel·les de pobresa» i recorda que la gent que recorre a la PAH deixa de gastar en menjar el que caldria per poder pagar el lloguer o la hipoteca. Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la ­Pobresa Energètica (APE), recorda que quan a algú li tallen l'aigua, el gas o la llum (o aquestes tres coses), «ja no pot cuinar a casa seva, de manera que no s'alimenta correctament».

Cristina Basols, responsable de programes d’inclusió social i pobresa de la Creu Roja Catalunya, denuncia que no hi ha a Espanya cap normativa legal que previngui, controli o reverteixi la pobresa alimentària: «L’alimentació és un dret, però no es practica. No hi ha un sistema darrere que la garanteixi». L’any 2014, l’Observatori DESC va publicar l’Informe Sobre el Dret a l’Alimentació a Catalunya. En l’informe mesuraven els impactes de la pobresa alimentària en dos districtes de Barcelona, Nou Barris i Ciutat Vella. L’estudi recollia el testimoni de Carlos Losana, pediatre en un CAP de Ciutat Vella: «Diverses persones han vingut a demanar llets especials per a nens malalts que poden anar amb recepta, ja que no tenen recursos per comprar llet de pot».

A Estudis Econòmics de l’OCDE: Espanya 2017 es llegeix que la despesa social és «especialment baixa en la primera infància, inferior a la mitjana de l’OCDE». En la primera infància –fins als 12 anys–  afirma Basols, la falta d’aliments frescos en la dieta dels nens es complementa amb el que mengen a l’escola. Ella i el seu equip han portat a terme un projecte de recuperació de cantines en instituts de tot Catalunya: «Vam mesurar com afectava la mala alimentació dels adolescents no només en el terreny físic, sinó també en l’emocional. Hi havia menys conflictivitat si venien de casa ben alimentats», i adverteix que el rendiment escolar es veu minvat entre els alumnes que arriben a classe al matí sense haver sopat ni esmorzat.    

Les persones en situació de pobresa pateixen generalment malnutrició, ja que tendeixen a basar l’alimentació en productes de baix cost que contenen moltes calories i greixos i pocs nutrients. No hi ajuda que, durant molt temps, tal com sosté Cristina Basols, el menjar repartit per entitats i serveis socials «es basés en productes secs», és a dir, ni fruita, ni verdura, ni proteïna animal, que és molt més difícil i costosa de conservar en bon estat.       

Des del Banc d’Aliments, Eduard Arruga explica que l’objectiu de la fundació que presideix és aprofitar al màxim l’excedent d’aliments repartint menjar «suficient, segur i saludable». La dificultat de conservar i distribuir proteïna animal la supleixen repartint carn i peix en conserva.

Durant l’adolescència s’adquireixen els hàbits d’una vida saludable. Condemnar milers d’adolescents a la malnutrició pot causar que en el futur es disparin les intoleràncies alimentàries, al·lèrgies o diabetis. Però més enllà, explica Basols, hi ha el fet que els pares pateixen molta pressió al carregar el pes dels deutes, al no saber si arribaran a final de mes: «Tot això té un impacte en la salut mental dels adults i, òbviament, en la dels seus fills», sosté Cristina Basols, des de la Creu Roja.

150 QUILOS D'ESCOMBRARIES PER HABITANT

Segons la FAO, un terç dels aliments que es produeixen a l’any a nivell mundial acaben a les escombraries. Per a l’activista contra el malbaratament d’aliments Manel Bruscas «és kafkià» que hi hagi prou menjar i que, a la vegada, hi hagi gent que passi gana. A Espanya, explica, es desaprofiten nou milions de tones a l’any (el Ministeri d’Agricultura parla de 7,7 milions de tones), més de 150 kg per habitant. Segons els seus càlculs, gairebé un terç del total del que de veritat es desaprofita. Un altre terç respondria a escoles, hospitals i al sector de la restauració. El tercer, calcula Bruscas, és responsabilitat de la cadena de distribució d’aliments: «L’agricultor ha de llençar els productes que no són atractius estèticament, perquè el distribuïdor no els hi compra».

Notícies relacionades

«¿Escopinyes? Com a molt, per Nadal»

«Vaig tenir tres mesos les ulleres trencades»

 

FACUA va publicar a finals del 2014 una enquesta a 28 supermercats i únicament nou van respondre a la pregunta sobre què feien amb els aliments que no venien. La majoria va ocultar si portava a terme polítiques socials corporatives per donar aliments o si, en canvi, els llençava a les escombraries. «La Comissió Europea diu que és un 5% del total, però és impossible. El percentatge deu arribar al 30%». Per fer aquest càlcul, Bruscas es basa en les dades extretes d’un dels primers supermercats a publicar les xifres dels aliments que malgasta, Tesco, al Regne Unit: «Si això és el que tiren ells, no tinc per què pensar que aquí tirem menys». El cert és que a França fa un any que és il·legal que els supermercats llencin menjar; mentrestant, al sud dels Pirineus els contenidors d’escombraries se’ns omplen d’aliments desaprofitats nit rere nit. Això sí, l’OCDE pronostica per a Espanya un creixement del 2% el 2017 i el 2018.