De Le Pen al vot en blanc

No és el millor moment per a una primera vegada, la veritat. El 23 d’abril em trobaré en una situació rara quan entri a la cabina a elegir la meva papereta. Crec que ho decidiré en aquell mateix moment». A Jules, un estudiant de 18 anys que viu a Montrouge, al sud de París, i que votarà per primera vegada en unes eleccions presidencials, no el convenç cap dels candidats que es disputen l’Elisi. L’únic que té clar és que no donarà el seu suport al Front Nacional. «Marine Le Pen està fora de tot dubte. La identifico com a racista, feixista», assegura.

Tampoc és una opció per a Gabriel, un altre estudiant de 19 anys i resident al districte 16 de París. “El Front Nacional és el partit que va fundar el pare de Marine Le Pen, que és antisemita, racista i xenòfob. No representa la idea que tinc de França, que és el país dels drets humans», sosté.

No obstant, la candidata ultradretana obtindria el 29% dels vots entre els joves inscrits en el cens electoral que podran votar aquest 2017 per primera vegada en uns comicis presidencials, que representen 3,3 milions d’electors potencials, un 7,4% del conjunt del cos electoral, segons explica la sociòloga i directora d’investigació de Cevipof Anne Muxel en la plataforma The Conversation.

PRECAUCIÓ

Emmanuel Macron, el candidat centrista i exministre d’Economia de François Hollande aconseguiria el 27%, mentre que el socialista Benoît Hamon i el líder de França insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, obtindrien un 15% cadascun d’ells. Uns percentatges que convé llegir amb precaució a causa de l’alt grau d’incertesa electoral inèdit en unes presidencials, quan falta menys d’una setmana per a la primera volta.

L’experta recorda que els que vagin a votar per elegir el pròxim inquilí de l’Elisi ho faran en un context de profunda recomposició del paisatge polític i de mutació de les pràctiques democràtiques. També en un ambient de desconfiança en les institucions. Per això no hi ha símptomes d’una gran mobilització. Molts estan temptats per l’abstenció en la primera volta, insatisfets per l’oferta electoral o pels dubtes sobre la capacitat dels candidats per canviar les coses. 

No és el cas de Loïc Frohn, que també estrena aquest any la seva targeta del cens. «L’únic segur és que aniré a votar, encara que sigui en blanc. És important perquè ens donen la paraula i no es pot deixar passar l’oportunitat. Fins i tot votar en blanc és una solució. És una manera de dir que vull votar però no m’interessa res del que em proposen», comenta.

Clara, una jove de 22 anys que treballa a Londres i ha viatjat a París per donar-li al seu pare el poder de votar per ella, diu que el dilema de molts joves és elegir entre «el cor i el vot útil» per evitar la victòria de Le Pen. «Per als joves el millor candidat és Mélenchon, el que més escolta el poble i els joves, el més humà, encara que crec que no passarà a la segona volta i que hauré de votar Macron», analitza mentre disfruta d’una tarda assolellada a la riba del canal Saint Martin. Segons el seu parer, França necessita una nova generació de líders polítics que siguin menys elitistes.

FALTA DE CONFIANÇA

Set de cada 10 joves no tenen confiança ni en l’esquerra ni en la dreta. Per a les noves generacions, les organitzacions tradicionals de mediació política cedeixen el pas a les xarxes socials i donen prioritat a les iniciatives individuals. 

Notícies relacionades

Els joves francesos s'allunyen de les urnes

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

«Hi ha una petició de renovació i de canvi. En la joventut coexisteixen reivindicacions que reclamen més democràcia participativa i al mateix temps un lideratge de tipus autoritari que pot qüestionar alguns pilars de la democràcia. No hi ha un comportament homogeni però els comportaments radicals poden seduir els que  busquen desbloquejar el sistema», resumeix la sociòloga.

Un dels elements clau de les presidencials serà el nivell de participació. La falta de mobilització podria arribar a nivells inèdits en unes presidencials i l’abstenció arribar al 32% segons l’enquesta realitzada a començaments de març per Cevipof, cosa que suposa l’11,5 punts més que en la primera volta del 2012 i fins i tot superior al rècord assolit fins ara, el 28,40% el 2002, any en què Jean Marie Le Pen va passar a la segona volta en la qual va ser derrotat pel conservador Jacques Chirac.