Jose Coronado: L'home que sap mirar les dones

Quan Ricardo Franco va fitxar el 1988 un desconegut Jose (sense accent) Coronado per a 'Berlín Blues' li van ploure crítiques. ¿Com és que agafes aquest paio que no sap actuar?, li van retreure. «Sí, però sap mirar una dona», va contestar el cineasta. Potser  Coronado era un desconegut, un noi maduret (trenta anys) gairebé sense experiència en cine, però era un home amb molta vida al darrere. Amb 18 anys se’n va anar de casa, es va matricular en diverses carreres, va muntar una agència de models i va esprémer la movida madrilenya, «el millor que li ha passat a la capital al segle XX». A ell no li va fer falta cremar-se les celles amb el mètode Stanislavski. Ell sabia com mirar una dona. I amb això n’hi havia prou. 

Coronado és avui una actor pluriempleat al qual Enrique Urbizu ('No habrá paz para los malvados') ha donat els millors papers de la seva carrera. És, a més, tot un senyor. Un home generós amb la multitud que li demana a crits un autògraf i un plaer com a entrevistat, i això que sempre diu que els actors no són oradors sinó només còmics. Acaba de tenir un ensurt, un infart pel qual ha estat alguns dies hospitalitzat i del qual s’ha recuperat perfectament. Els metges, això sí, li han dit que es prengui la vida amb més calma. La mateixa recepta que li van donar a Antonio Banderas –un altre dels actors més estimats i pluriempleats de la indústria– quan el cor també li va fer crac.

TOCA ESTIRAR-SE

Al jovenet que prenia gintònics i jugava al mus amb Manuel Alexandre i Mario Camus ara li toca descansar una mica. Toca aparcar aquest Peter Pan que porta a dins i pel qual cada dia es lleva per anar a treballar. Toca estirar-se a l’enorme sofà de casa seva i llegir algun dels milers de llibres que omplen la seva prestatgeria. Potser també toca deixar de fumar.

El madrileny té 59 esplèndids anys. No se sent gran. Estar envoltat de joves (com a 'El Príncipe') li ha insuflat més ganes de seguir al peu del canó. Amb Álex González, el seu company a la sèrie de Tele 5, ha guanyat un amic per a tota la vida. Quan un està en un país i l’altre en un altre parlen per Skype. «Com si fóssim nòvios», confessa entre rialles. González està fet d’una fusta especial. I Coronado també.

 laboral és extensa, la sentimental bat rècords, inclòs un petit afer amb Eugenia Martínez de Irujo. De la seva relació amb Paola Dominguín va néixer Nicolás el 1988, l’any en què es va estrenar Berlín Blues. Nicolás, que ha seguit els passos del seu pare i intenta obrir-se camí en la interpretació i en la moda, viu amb ell des que té 8 anys. «Tenim una relació fantàstica. A vegades el veig més assenyat i més madur que jo. Fem una bona estranya parella», admet el Santos Trinidad de 'No habrá paz para los malvados'. Mentrestant, Candela va néixer fruit de la relació amb Mónica Molina i ell li ha intentat brindar la mateixa educació que a Nicolás. «Em vaig proposar donar la mateixa llibertat a tots dos. I comprendre que arriba un moment en què s’obren a la vida. Quan la meva filla m’explica coses, jo li dic que fantàstici també li parlo de les meves experiències. Soc cada vegada més feminista. Tinc una edat i m’he adonat que el masclisme és terrible i que és molt necessari el feminisme».

15 POLICIES

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Coronado adora els seus dos fills. «Són el millor que m’ha passat en la vida i mato per ells», afirma amb la mateixa passió amb què confessa que els fills treuen llibertat. «Durant un temps no es pot ser pare i lliure. Després, quan es fan homes o dones has de dir-los: s’ha acabat, ara te l’has de jugar tu», es va sincerar en aquest diari l’any passat durant la promoció de 'Cien años de perdón', pel·lícula amb què feia el seu policia número 15. Lluny queden els temps en què, amb 29 anys i de la mà d’Imanol Arias, recorria la Direcció General de Seguretat, a la Puerta del Sol, per impregnar-se  de la vida dels polis i protagonitzar 'Brigada central'.

Devorador de premsa i fidel espectador dels telediaris, a Coronado se li encén la sang amb la corrupció. «És terrible que en els últims anys s’hagi perdut el concepte d’ètica. Tots aquests Bárcenas... La gent diu que són els putos amos, herois. Això és un problema d’educació. Això s’ha de portar a les escoles i dir que aquests no són herois, sinó fills de puta a qui s’ha de castigar. No hem recuperat l’ètica, ho aconseguirem d’aquí uns anys. El que sí que s’ha aconseguit és posar uns mecanismes de control perquè la corrupció no quedi impune». Coronado, no t’indignis tant, que ara has de descansar.