Chelsea Manning: "D'acord, soc aquí"

Del seu pas per l’Exèrcit dels EUA només en queden, aparentment, els cabells curts. Chelsea Manning va sortir en llibertat dimecres passat després de ser-li commutada la condemna a 35 anys de presó en el que  va ser una de les últimes decisions de l’expresident Obama. Avui l’analista que com el soldat Bradley Manning va posar contra les cordes l’Administració dels EUA i les cancelleries de mig món amb la filtració de 700.000 documents classificats sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan que Julian Assange i la seva plataforma Wikileaks es va encarregar de difondre, ja no llueix la perruca rossa amb què apareixia en una foto ni té la mirada entre perduda, atemorida o infantil d’altres instantànies en uniforme militar.

Llavis color coral, una mirada de qui sap el que vol, un esbós de somriure natural i un escot que deixa entreveure un petit pit sota una peça negra rivetejada de blanc. Aquesta és la imatge de Chelsea Manning en llibertat, imatge per la qual ha lluitat durant anys. És una imatge molt controlada com ho han sigut els primers dies en llibertat en què l’exanalista militar s’ha anat mostrant molt lentament. 

En el seu actiu compte de Twitter el primer que va revelar així que va sortir de la presó militar de Fort Leavenworth (Kansas) van ser els seus peus en moviment enfundats en unes vambes negres: «Primers passos en llibertat». Va seguir la foto d’una porció de pizza escassament apetitosa: «Disfrutant de la meva primera pizza calenta i greixosa». Després, amb les mans subjectant una copa de Dom Pérignon per brindar: «A la llibertat i a un nou inici». Finalment, al tercer dia, la seva cara i part del seu cos: «D’acord, soc aquí».

Angoixa per un retrat

Manning havia confessat a Adrian Lamo, el hacker que la delataria per les filtracions, que passar-se la vida a la presó no la preocupava, com tampoc que fos condemnat a mort. El que realment l’angoixava era que el seu retrat fes la volta al món i el mostrés com un home. Ara aquest malson s’ha acabat, però el seu futur no serà fàcil, com no ho ha sigut el seu passat.

Bradley Edward Manning (Oklahoma City, 1987) va néixer en el si del que es considera una família problemàtica. Fill de pare nord-americà (també analista d’intel·ligència, però a la Marina) i mare gal·lesa, a les contínues absències paternes s’hi afegia l’alcoholisme matern. La seva figura petita i el seu caràcter introvertit el van fer blanc de burles a l’escola. 

El divorci dels pares va empitjorar la seva situació. El 2001 la mare se’l va emportar a Gal·les, on va seguir el 'bullying', aquesta vegada a més pel seu accent nord-americà i el seu aspecte i moviments efeminats. De tornada als EUA  va viure obertament com a homosexual, sentint-se presoner dins el seu cos masculí. Es va allistar a l’Exèrcit pensant que allà podia resoldre el problema. Enviat a l’Iraq el 2009 com a analista d’intel·ligència amb accés a material classificat, es va convèncer que el món havia de conèixer les informacions secretes que passaven per les seves mans.

 Va trucar primer a la porta dels dos grans diaris nord-americans. A un d’ells no li va interessar el que oferia. L’altre, ni va contestar. Llavors va ser quan va passar el material a Assange, amb la qual cosa aquest mateix i la seva plataforma van guanyar relleu internacional. Després va venir la denúncia; la cort marcial acusant de 22 delictes, entre ells ajudar l’enemic que podia comportar una condemna a mort, encara que aquesta acusació va ser retirada; la condemna a 35 anys de presó; el llarg període d’aïllament al penal de Quantico (Virgínia), i el trasllat a Fort Leavenworth d’on ara ha sortit.

Teràpia hormonal

Després de conèixer-se la sentència, el 2013, l’exanalista d’intel·ligència va explicar al món el seu procés de transició: «Vull que tothom sàpiga qui soc en realitat. Soc Chelsea Manning. Soc una dona. Tenint en compte com em sento ara i com m’he sentit des de la meva infància, vull començar la teràpia hormonal tan aviat com sigui possible. També demano que a partir d’ara es dirigeixin a mi fent servir el pronom femení».

Podia portar roba interior femenina i maquillar-se, però cada dues setmanes havia de tallar-se els cabells. Va defensar el dret a complir la condemna en una presó de dones, però no li va ser concedit i va seguir en un entorn carcerari masculí. Dos intents de suïcidi expliquen aquesta dificultat. Al final va aconseguir permís per iniciar un tractament hormonal.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Manning s’ha convertit en el símbol dels drets dels transsexuals a l’Exèrcit dels EUA, la institució nord-americana que compta amb una proporció més gran de transsexuals entre els seus membres i se l’ha comparat amb l’home sol davant del tanc a la plaça de Tiananmen.

Icona per a uns, traïdor per a altres. En qualsevol cas, aquí tenim Chelsea Manning.