Sigues cursi

Sigues cursi. Sigues cursi. No tinguis por, que és bo, què dic bo, és boníssim i fins i tot necessari. Creu-me, sé de què parlo. Tu fes-ho i veuràs que ser cursi no desgrava però la sensació és gairebé la mateixa. Tu atreveix-te a ser cursi i tota la resta al final tant te farà.

Per començar, perquè ser cursi significa que hi ha algú per qui val la pena ser-ho. Hi ha algú per qui val la pena deixar de mirar a fora i mirar-se a dins. Hi ha algú per qui val la pena oblidar-se del que diran. Només per això ja hauria d'haver-te convençut. I és que el que diran és la forma que té la gent que no t'estima d'intentar interferir en la teva vida i dirigir-la. Si tu decideixes fer-los cas, els estàs entregant el timó de la teva existència, t'estàs deixant governar per qui no s'ho mereix ni s'ho mereixerà mai.

Sigues cursi. Ser cursi no és un estat, ni tan tan sol una emoció, s'assembla més a un nou lloc. I és que la cursileria no es té, en la cursileria s'està. De sobte les coses adquireixen un altre sentit, un altre matís, una altra perspectiva. No és que es vegi tot diferent, és que es veu millor. És com anar sempre amb ulleres de sol, de cop i volta tots esteu més morenos i més guapos, per a què ens hem d'enganyar. Fins i tot el món sencer es fa més bonic. Ho han comprovat molts, des de Don Juan Tenorio fins a Ulisses, des de Bernie Taupin fins a Leonard Cohen, des de Benedetti, Kundera o Lorca fins a Neruda o Baudelaire. I com et deia, és un lloc del qual a més a més no voldràs traslladar-te mai. Un lloc que voldràs que es converteixi per sempre en la teva nova llar.

Ser cursi no és anar tot el dia afectat. Ni repetir les xorrades que vas sentir en aquelles pel·lícules que acaben sempre amb una declaració a l'aeroport i un vol a punt d'enlairar-se. Ser cursi és el dret universal de l'ésser que estima. És parlar un idioma que ningú més entén ni entendrà. Un idioma que no es tradueix en paraules, sinó en un estat emocional. Ser cursi és la forma que té d'alliberar-se la intimitat. Perquè el contrari és una intimitat empresonada, clandestina, prohibida, o encara pitjor, silenciada. Per això, una intimitat lliure sempre molesta. Perquè els recorda a alguns que l'amor sempre troba les vies per aconseguir la llibertat. Per no parlar que posa en evidència a qui no se sent de la mateixa manera. Per això i perquè, com et deia, ningú més la comprèn. És tan incòmoda que ningú més la sap portar. Així que si et diuen cursi o es riuen de tu per ser-ho, no ho fan amb mala idea, ho fan per ignorància, ho fan perquè no hi entenen un borrall, com el nen que se'n riu d'una paraula en un altre idioma molt difícil de pronunciar.

Sigues cursi a la teva manera. Sense traves. Sense autocensura. I sobretot sense censura dels altres. Per molt barroer que creguis ser, el que et surt de dins no pot ser dolent si ve de l'amor i de l'afecte envers algú. Sempre hi haurà el típic babau que es cregui legitimat i amb autoritat per jutjar els teus sentiments. Passa, tu a la teva. S'està quedant amb la closca, amb l'embolcall, no passa de l'aspecte purament formal. Tu apuntes a la lluna i ell es queda mirant-se el dit. Això teu va d'emocions i d'emocionar. I si emociones la persona correcta, ja hauràs triomfat, ja està. A l'altre, li dius de la meva part que no és que no sigui target, és que és gilipolles. Que es fiqui en els seus assumptes, o millor encara, que emprenyi menys i folli més.

Negaré que ho he escrit, però el món necessita més cursis i menys de tota la resta. Necessita més coses belles encara que només ho siguin per a dues persones. Sobretot si són només per a dues persones. Mai pot ser dolent que dues persones es construeixin una cosa bonica. Ni molt menys perjudicial. I a qui no li agradi que no miri. Que per a això s'ha inventat el comandament a distància, el clic del 'mouse' o, més recentment, l''app'.

Tu sigues cursi. Sense por, que ser cursi no et fa més feble. Més aviat tot al contrari. T'enforteix, et fa més difícil d'atacar. Com més vulnerable et mostres, més difícil és trobar-te una debilitat. Perquè la debilitat és el que un amaga. Així que la mostres al món ja no és flaquesa, sinó vulnerabilitat. I si la mantens a la intempèrie, ja veuràs com a poc a poc deixa de transformar-se en una porta d'entrada per a tot allò que vulguin imposar-te, simplement pel fet que aquesta porta serà de sortida, ja que estarà sempre ocupada en sentit contrari per les coses que tu hagis decidit alliberar.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

En definitiva, sigues cursi perquè és el que et surt. Perquè és natural. L'amor no ho és si no és espontani. I per això molesta tant.

Perquè o es fa o no es fa. Mai es pot preparar.