Jan i Antonina Zabinski: els Schindler polonesos

Mentre els projectils queien del cel, els lloros sortien volant de les gàbies amb les ales envoltades en flames; els micos cridaven histèrics; les zebres fugien ferides, amb la sang tenyint-los les ratlles, cap al casc antic d'una ciutat presa del caos i la destrucció, i on aquells prou valents per mirar per la finestra sentien que estaven presenciant una cosa semblant a un càstig bíblic. Era setembre de 1939 i el zoo de Varsòvia, un dels més famosos d'Europa, patia tota la fúria del bombardeig que va anunciar la invasió nazi de Polònia. Però així que el fum va haver desaparegut, aquells 300.000 metres quadrats de gàbies i corrals es van convertir en un santuari.

Entre 1940 i 1944, Jan i Antonina Zabinski, la parella que dirigia el zoo, van amagar gairebé 300 jueus i membres de la Resistència polonesa a les gàbies i coves de les instal·lacions. Els d'aparença més ària van ser ubicats a la mateixa casa de la família, on es van fer passar pels seus parents davant la perillosa mirada de l'antisemita criada; a altres els van amagar al soterrani. Alguns van estar allà només uns quants dies, fins que van tenir papers falsificats per fugir; n'hi va haver que s'hi van quedar durant anys, sota la constant amenaça de ser descoberts pels alemanys.

Avui els Zabinski són considerats herois de guerra com Oskar Schindler, l'empresari alemany que es va gastar milions de marcs per subornar els nazis i salvar així de la mort 1.200 jueus; o Frank Foley, oficial de l'ambaixada britànica a Berlín que va salvar unes 10.000 persones expedint-los passaports falsos. La seva història, reconstruïda principalment a partir dels diaris i les memòries d'Antonina, ara és assumpte de 'La casa de la esperanza', el biopic que divendres que ve arriba als cines, amb els actors Jessica Chastain i Johan Heldenbergh interpretant el matrimoni.

En un primer moment, després dels bombardejos i l'esclat de la guerra, Jan -que immediatament es va unir al moviment de resistència polonès- va veure els amagatalls del zoo i les seves cambres subterrànies com un lloc ideal per amagar-hi armes. Però el comportament d'un funcionari nazi ho va canviar tot. Lutz Heck era director del zoològic de Berlín i havia sigut amic de la família, però en aquella època era responsable de coordinar les incautacions d'animals per al Tercer Reich. Una nit, després d'haver visitat el zoo hores abans i haver arrabassat camells, llames, hipopòtams i linxs als Zabinski, Heck va tornar allà borratxo amb uns amics de les SS per celebrar una cacera.

Massacre gratuïta

Amagada a dins de la casa, Antonina va sentir els sons de les riallades dels borratxos, els trets i els xiscles dels animals al ser abatuts. Aquella massacre gratuïta la va fer preguntar-se quants éssers humans perdrien posteriorment la vida. I llavors ella i Jan van decidir fer servir el zoològic per salvar tantes persones com poguessin.

Jan va convèncer Heck perquè el deixés utilitzar la propietat com a granja de porcs per ajudar les tropes del Tercer Reich. Va començar a viatjar regularment amb el seu camió al gueto de Varsòvia amb el pretext de recol·lectar restes de menjar per alimentar els porcs, i en el procés es va dedicar a introduir menjar i diners al barri, i a treure la gent d'allà i dur-la a casa seva.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Els amagats al zoo van rebre el nom en codi d'un animal per evitar sospites: a una família li van posar el sobrenom d'«esquirols» perquè després d'intentar tenyir-se els cabells de ros se'ls havia quedat pèl-roigs; un home va rebre el sobrenom d'«hàmster» perquè solia arraulir-se en un racó amb la seva mascota per llegir llibres. Tots estaven sempre atents al piano que ocupava el centre del menjador. Així que Antonina començava a tocar una peça d'Offenbach, sabien que els alemanys estaven a prop i s'havien d'amagar.

Gairebé miraculós

Quan no viatjava al gueto, Jan es dedicava a construir bombes, a fer descarrilar trens i fins i tot a enverinar la carn amb què després s'alimentarien els nazis, i el 1944 va participar en l'operació de la Resistència per alliberar la capital. Durant el transcurs de l'operació va resultar ferit i enviat a un camp de concentració. Poc després, Antonina va ser detinguda pels nazis sota sospita de col·laboracionisme, i enviada amb els seus fills a Alemanya. És gairebé miraculós que, al final de la guerra, marit i muller fossin capaços de tornar a casa i reunir-se. Immediatament van començar a reconstruir el zoo. El lloc segueix funcionant avui dia, i la casa dels Zabinski ha sigut convertida en un museu, on es recorden les accions clandestines de Jan i es conserven els manuscrits dels nombrosos llibres infantils que Antonina va escriure en l'última etapa de la seva vida. Tots estaven protagonitzats per animals.