Jorge Mendes: el superagent acorralat

Florentino Pérez es va adonar fa gairebé tres anys que l'ambició de Jorge Mendes (Lisboa, 1966) no té límits, que està fins i tot per sobre de la seva. Davant les maniobres del superagent portuguès per col·locar-li Radamel Falcao a l'estiu del 2014, que van incloure pressions directes de Cristiano Ronaldo i un tuit del mateix davanter colombià en què anunciava el seu fitxatge pel club, el president del Madrid va haver de plantar-li cara per impedir que Mendes seguís acumulant poder en l'entorn del conjunt madridista.

Després de l'arribada de Ronaldo el 2009 es va produir la de José Mourinho a la banqueta el 2010, i el 2013 la nòmina de representats per Mendes al conjunt madridista pujava a sis jugadors: Ronaldo, Pepe, Di María, Coentrao, Carvalho i el futbolista del Castilla Fabinho. Avui només queda el primer, i no se sap fins quan.

"Si arribo a fitxar Falcao, hauria d'haver deixat la presidència a Mendes", expliquen que va arribar a dir Pérez. Estava alarmat per la imatge que oferia el Madrid, que es deixava marejar pel representant més influent en la història del futbol, l'encantador de serps lusità, que ja aleshores liderava, amb la seva agència Gestifute, els moviments de fitxatges més grans del mercat europeu. Avui la seva cartera inclou més de 200 esportistes i ha ­realitzat més de 400 transaccions, 80 de les quals a Espanya, amb un moviment de diners superior als 1.000 milions d'euros. The Wall ­Street Journal va arribar a qualificar-lo com "el verdader propietari del Madrid" i per això, entre altres coses, Pérez va frenar l'arribada de Falcao. Mesos després, Mendes li va prendre el 40% dels drets d'imatge de l'estrella portuguesa per cedir-los a Peter Lim, propietari del València i amic i soci de Mendes en un fons d'inversió, perquè els explotés a l'Àsia. A Florentino li va saber molt greu.

DISTANCIAMENT

A aquestes alçades, tot indica que el distanciament entre ells és un fet. Que gairebé tots els jugadors que l'agent portuguès ha portat al Madrid, a més de Mourinho, hagin sigut denunciats per frau fiscal ha provocat que el dirigent blanc imposi un cordó de seguretat per deslligar les operacions del Madrid de les maniobres del superagent. De tota manera, se l'haurà de trobar cara a cara en les converses amb Ronaldo per convènce'l que segueixi i és probable que també en les negociacions per fitxar Mbappé, ja que, encara que Mendes no és el representant del jove davanter francès, sí que assessora el Mònaco. Totes dues poden ser les operacions de l'estiu i un any més el poder del representant més influent en la història del futbol quedarà patent, al marge dels traspassos d'André Silva al Milan, de Guedes al París Saint-Germain, el possible de Bernardo Silva al Barça, la tornada de Costa a l'Atlètic o la sortida de James del Madrid.

La seva habilitat per comprar barat i vendre car arriba a la categoria de mite 20 anys després d'haver fet els primers passos com a representant de futbolistes amb el traspàs del porter Nuno al ­Deportivo. De pare funcionari, ja havia apuntat maneres de negociant espavilat quan va acordar amb el president del Lanheses, l'últim club modest on ho va intentar com a futbolista, que no cobraria a canvi d'explotar la publicitat estàtica del camp. Va fer guardiola per obrir primer un videoclub i després un pub, encara que aleshores ja tenia entre cella i cella convertir-se en agent FIFA. En un 'pub' que no era el seu va conèixer Nuno i el va portar al Depor. Cinc anys després, el seu nom va sonar amb certa força al mercat al col·locar Hugo Viana al Newcastle per 12 milions d'euros, molt per sobre del valor real del jugador. El mateix van pensar molts quan l'any següent va moure Ronaldo de l'Sporting al United per 17 milions, però aquí la va encertar.

IMPERI GESTIFUTE

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Amb les comissions d'aquestes operacions i, sobretot, amb els 65 milions que va ingressar el 2004 pel traspàs al Chelsea de Mourinho i els jugadors Costinha, ­Ferreira, Tiago i Cech, va posar les bases de l'imperi Gestifute i va estendre a les grans Lligues europees les xarxes amb les quals havia captat el millor i el no tan bo que passava pel Porto, el Benfica i l'Sporting. Després va venir el traspàs de Ronaldo al Madrid (94 milions) i tota la resta, entre el que no hi ha, segons Gestifute, l'entramat de societats a paradisos fiscals per desviar fons dels seus representats i enganyar, així, el fisc. Haurà de començar a demostrar-ho dimecres al Jutjat d'Instrucció número 1 de Pozuelo, on està citat com a investigat en el 'cas Falcao'.

"Ha arribat a la cúspide, ara només hi pot haver declivi. Li queden pocs anys, potser mesos. Veurem la caiguda de Mendes", avança el periodista italià ­Pippo Russo, ­autor d'un llibre crític amb ­Mendes, 'M. L'orgia del poder', en el qual fa coincidir la seva ascensió amb l'aparició dels fons d'inversió a Portugal i, al marge d'analitzar els seus negocis amb els grans clubs, incideix en el que els ha passat al Deportivo, el Saragossa, el Salamanca i el València, ­damnificats per les seves inver­sions en la cartera B de l'agent més poderós.