Discuteix-ho
zentauroepp39117133 mas periodico leonard beard para risto mejide170630172744
Hi ha paraules que volen, paraules que agafen altura i no aterren mai. Paraules que curen, a les quals pots pujar i volar lluny, molt lluny, fins on et doni la ingenuïtat. Són paraules grans de tan petites que aparenten ser. Paraules com 'moltes gràcies', paraules com 't’estimo', paraules com 'perdó'. Paraules necessàries fins i tot per poder respirar. I després hi ha les paraules caigudes. Paraules que es van dir en un moment inadequat.
Les paraules caigudes són les que es pronuncien en qualsevol discussió. No perquè no valguessin, sinó perquè generalment no van ser ben escollides. I aquest error se sol cometre sempre en el pitjor dels moments, en el fragor de la batalla. Són paraules buides, que passarien per innòcues si no fos perquè se solen pronunciar de manera inoportuna. Però com que semblen portar un missatge important, són percebudes i rebudes amb massa atenció. Això és el que les fa letals. Que ens caiguin de la boca i immediatament, abans fins i tot que qui les ha disparat pogués evitar-ho, ja s’estiguin trencant. Contra el terra, contra alguna cosa, contra algú, tant se val. I el pitjor no és això, el pitjor és que pel camí també arrasen tot el que troben. Per això, et demano, et prego, discuteix-ho. Discuteix-ho.
La discussió és a la parella el que la consulta d’un metge és a la longevitat. L’única manera d’evitar a tot preu la primera és renunciar a la segona. Per això sempre he pensat que les parelles que no discuteixen, no són mai parelles, que mai ho han sigut, ja que no han arribat a conèixer-se de veritat.
Discuteix-ho. Discuteix-ho molt. Que aprendre a discutir no és deixar de fer-ho. Més aviat tot al contrari. Aprendre a discutir és conèixer-se cada vegada millor, i això significa, per començar, no discutir mai sobre coses ja discutides. Una discussió redundant és una discussió inacabada, i això significa que s’ha estat discutint malament. El pitjor déjà vu és el que s’enquista, s’eternitza, un conflicte crònic que pot arribar a matar-vos. Però després de cada conflicte puntual us espera el que encara no coneixíeu de l’altre… i d’un mateix.
Discuteix-ho. Però això sí, discuteix-ho bé. És tan important aprendre a discutir. Atenció, que és un aprenentatge que no s’acaba mai, perquè comença de zero amb cada nou problema i amb cada relació. El problema és el tauler, els arguments són les peces i la discussió seran els moviments permesos aquesta vegada. I aquests dos jugadors estan disposats a imprimir el seu estil a la contesa que tots dos pretenen guanyar, quan l’ideal seria que acabessin en taules.
Discuteix-ho. Negaré que ho he escrit, però aprendre a discutir també significa aprendre a escoltar. Aquesta és la part més difícil del procés. Perquè tota discussió actua com un tap de cera. Un tap lleig, antihigiènic i terriblement aïllant. Així que el primer que s’ha de fer quan es discuteix és destapar-se les orelles, ocupats per arguments presumptament irrefutables, i tractar de practicar des del minut u la regla dels 10 segons. Agafar-te sempre aquest temps per pensar el que l’altra persona ha dit abans de contraargumentar.
Per últim, discuteix-ho, que discutir implica concedir-li a l’altre la presumpció ja no d’innocència, sinó de veritat. Encara que només sigui per un moment, que el dubte que ens assalti sigui que mai estem en possessió de res. La veritat és una suma inexacta de veritats individuals que mai serà completa. I per aquesta raó, per arrodonir-la, sempre necessitarem la versió de l’altre. És un exercici que costa perquè xoca frontalment amb el nostre tap de cera i amb la música interior a tot drap, també anomenada ego.
El millor de les discussions, de totes maneres, sol venir després. I és que la prova que s’ha discutit bé és bastant immediata. De seguida arriba la millor part, dividida en tres actes, com tota bona tragicomèdia. Les disculpes per les dues parts, el reconeixement d’errors mutus i la reconciliació sincera.
Hi ha parelles que l’acaben suant al llit i altres que prefereixen posar-hi fi mirant una pel·li al sofà. A mi això, sincerament, tant me fa. El que importa és que després de cada enganxada i torna a començar, aquestes dues persones se sentin una miqueta més juntes que abans, un passet més enllà.
I això sí que no admet discussió.
- Claverol i "la millor feina del món"
- Patricia Franquesa: "Quan pateixes una sextorsió penses que no s’acabarà mai"
- Junqueras i la polèmica dels cartells aviven el debat a ERC
- Aldama creu que Rubiales el va trair al pujar l’Andorra i no el seu Zamora
- Sánchez aplana els Pressupostos i allunya una remodelació del Govern