Belén Esteban entra al club dels estafats

La justícia ha donat la raó a Belén Esteban: Toño Sanchís, el seu representant, confident i consol durant anys i fins i tot tutor legal de l’Andreíta, està obligat per sentència a pagar-li 388.864 euros, més les costes i els interessos. La victòria judicial de l’Esteban, recolzada per un informe de 656 folis que documenta un festival de clàusules trampa, falsificació de firmes i altres enganys, ha sigut un autèntic llevat per a 'Sálvame de luxe', que es va emportar un 22% de l’audiència.

Ha sigut la culminació d’un sainet que ha durat diversos mesos i que ha tingut altres grans moments televisius, que si Sanchís es va aprofitar més d’ella quan estava «malalta» –llegeixi’s drogoaddicció–; que si ha estat a punt de vendre el seu pis a Paracuellos, que si corrien perill els estudis de la seva filla.

La princesa del poble també ha rendibilitzat el filó a ‘Semana’, que li ha pagat 45.000 euros per una portada. Per la seva banda, Sanchís, que insisteix que va arribar a un acord verbal del 30/70 amb la seva representada i avisa que recorrerà la sentència, intenta moure’s per la corda fluixa amb l’únic suport d’Olvido Hormigos.

L'autora d'"Andreíta, cómete el pollo", "yo por mi hija MA-TO" i "aquí hace falta aguaplás" té ara poasibilitats de convertir el seu "pá-ga-me" en la frase talismà de l'estiu. De moment, hi ha un to per al mòbil.

Els ALTRES ESTAFATS

BEN STILLER VS. DANA GIACCHETTO

Leonardo DiCaprio va pensar en Dana Giacchetto –agent i amic íntim en l’època anterior a ‘Titanic’– a l’hora de construir el seu paper de Jordan Belfort a ‘El llop de Wall Street’. Amb això està (gairebé) tot dit. Giacchetto va ser el ‘broker’ estrella de la Generació X. A través de la seva firma, Cassandra, va arribar a manejar entre 500 i mil milions de dòlars d’actors com Ben Stiller, Cameron Diaz, Winona Ryder, Matt Damon, Ben Affleck i DiCaprio mateix, fins que el 2000 van ordenar el seu arrest per haver robat 10 milions a través de l’‘esquema Ponzi’ amb què finançava el seu embogit tren de vida. Va ser detingut a l’aeroport de Newark quan intentava fugir a Roma –va jurar que hi anava a demanar la mà de la nòvia– i va ser sentenciat a 57 mesos de presó. Va caure en desgràcia i va ser trobat mort al seu apartament de l’Upper West Side de Nova York després d’una orgia d’alcohol i drogues. Tenia 53 anys.

UMA THURMAN VS. KENNETH I. STARR

Uma Thurman un dia es va adonar que Kenneth I. Starr, patró del bufet Starr and Co. i el crac que va manejar les seves factures, impostos i inversions entre 1987 i 2010, li havia birlat prop d’un milió de dòlars. L’actriu es va plantar a l’estil ‘Kill Bill’ a les seves oficines i li va exigir que l’hi tornés. I ell ho va fer, però no van sortir de la seva butxaca, sinó dels comptes d’altres clients. Amb Sylvester Stallone, Wesley Snipes, Martin Scorsese i Annie Leibovitz, va ser de les primeres damnificades de l’estafa piramidal de Starr, batejat com el ‘Madoff de Hollywood’. La mossegada total va pujar a 29 milions de dòlars. Tot i que es va amagar en un armari del seu apartament de Manhattan, el van atrapar i el tribunal el va condemnar el 2010  a passar set anys i mig de presó, que va acabar en uns mesos i 500 hores de servei comunitari. Starr va argumentar que se sentia pressionat per costejar el tren de vida de la seva dona, l’exestriper Diane Passage, divorciats el 2011.

LEONARD COHEN VS. KELLEY LYNCH

Després de cinc anys de retir budista al monestir Mount Baldy de Los Angeles, Leonard Cohen va deixar la postura del lotus i va descobrir que hi havia un forat als seus comptes de cinc milions de dòlars (4,5 milions d’euros) –«els diners per a la jubilació», es va lamentar l’artista–. L’autoria del desfalc va recaure en Kelley Lynch, la seva representant durant 17 anys i amant a estones. El jutge la va obligar a tornar-li set milions d’euros, però no ho va fer i va forçar el ja desaparegut cantant a hipotecar la casa i tornar als escenaris als 74 anys. Però la cosa no va acabar aquí. Després d’uns mesos desapareguda, Lynch va iniciar una campanya de fustigament a Cohen, que la va tornar a portar a judici per assetjament (va aportar 10 carpetes de correus electrònics amenaçants, algun d’al·lusiu a la mida del seu penis). L’exrepresentant va ser condemnada a 18 mesos de presó i a anar a classes d’autocontrol. 

LUIS DEL OLMO VS. ROGELIO RANGEL

El locutor lleonès va confiar en Rogelio Rengel, el seu administrador, amic íntim durant més de 30 anys i padrí d’un dels seus nets, i el 2011 va saber que l’havia traït de manera espectacular, estafant-li uns 14 milions d’euros. Se’n va assabentar per boca de la dona i els fills de l’empresari, també arruïnats pel seu entramat d’operacions sobre bons, deute de l’Estat i altres productes financers. Rengel, fundador i editor de la revista ‘Don Balón’, només va admetre a l’Audiència haver desviat 3,7 milions d’euros de les empreses del periodista per cancel·lar les brutals pèrdues de la publicació. Del Olmo, que va assenyalar que se’ls havia gastat muntant «unes gresques universals en puticlubs de Catalunya», va sol·licitar 25 anys de presó per al seu examic. El tribunal el va condemnar a 10 anys i 6 mesos de presó per apropiació indeguda i falsificació de comptes entre el 2005 i el 2011.

PAU GASOL VS. ARTURO ORTEGA

Els Gasol, Pau i Marc, van interposar dues querelles criminals contra Arturo Ortega, el seu agent, i Enrique Rodríguez, encarregat de gestionar els contractes publicitaris dels germans des dels inicis. El 2009 els van oferir participar en un projecte immobiliari a la província de Guadalajara, tot i que més tard van ampliar mires a l’explotació de l’energia eòlica a Romania. La mare dels Gasol, Marisa Sáez, els va qualificar de «sangoneres». Van birlar 14 milions.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

CARMEN MAURA VS. ANTONIO MORENO

El 1995, Carmen Maura va veure com Antonio Moreno Rubio, l’home amb qui havia viscut durant 13 anys i a qui havia donat plens poders per gestionar els seus comptes, desapareixia juntament amb 200 milions de pessetes. L’empresari, que havia demanat crèdits i obert comptes a nom seu per tot el país, la va deixar amb deutes per valor de 170 milions de pessetes (una mica més d’un milió d’euros), sense targeta de crèdit i sense telèfon.