Colòmbia: els 'narcos' de quarta generació

La nova temporada de 'Narcos' recupera la figura de Gilberto Rodríguez Orejuela, el 'capo' del càrtel de Cali que va veure truncats els seus somnis de ser fins i tot més poderós que Pablo Escobar el 2004 en una presó dels EUA. Netflix necessitarà molts anys de 'streaming' si aspira a revisar la història de les màfies que van succeir 'el Ajedrecista'. Les ficcions sobre els barons de la droga proliferen a la xarxa, la tele, els cines i els llibres, i contribueixen a la constant retroalimentació del que es coneix com a narcocultura. Però, al mateix temps, el narcotràfic és present pur, actualitat luctuosa: un problema polític i de seguretat que no deixa de travessar la societat en diferents i inesperats estrats.

Mentre a Medellín existeix el Narcotour, un projecte creat per Mauricio Builes que busca recrear el que va passar en els dies de Pablo Escobar a partir de l’experiència de les persones afectades, a la regió d’Urabá, a 500 quilòmetres de Bogotà, el clan del Golfo desafia l’Estat colombià amb un poder que no deixa de ser equiparat al que va fer tremolar el país a finals dels anys 80 i principis dels 90. Hereu de formacions paramilitars d’ultradreta, el grup que dirigeix Dairo Antonio Úsuga David, àlies Otoniel, va arribar a comptar fins fa poc amb més de 2.000 homes armats, la qual cosa representa una força superior a la del guevarista Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN).

El Govern del president Juan Manuel Santos va llançar contra el clan del Golfo l’operació Agamenón. Designar amb el nom de l’heroi de la guerra de Troia, només per sota d’Aquil·les a La Ilíada, la caça de l’enemic públic número u de l’Estat té poc a veure amb afinitats literàries: es tracta, per a les autoritats, d’un combat d’arestes gairebé mítiques. Per això hi involucra 1.200 policies, molts més dels 500 utilitzats pel Bloc de Recerca per acabar amb Escobar.

Mil sicaris capturats 

En els últims anys s’han capturat més de 1.000 sicaris i col·laboradors d’Úsuga David. Al seu torn, s’han incautat desenes de tones de cocaïna, destruït 67 laboratoris per al processament de l’alcaloide i decomissat 156 béns, entre ells una poderosa finca ramadera que era l’orgull pecuari del país. Les forces especials han recuperat 130 milions de dòlars en mans d’aquests narcos de quarta generació. Els especialistes asseguren que ni tan sols durant els anys de lluita contra els grans càrtels de Medellín i Cali es van confiscar tants diners.

Realitat i entreteniment a vegades desdibuixen les seves distàncies. El clan del Golfo ha decidit respondre amb el «pla pistola» i matar en represàlia els policies que intenten acorralar-los. També són responsables dels assassinats de nombrosos líders socials. Tot això passa gairebé al mateix temps que a les pantalles de televisió els culebrons colombians no deixen de recrear el món narco. Mentre arriba Narcos 3, encara es parla d’Alias JJ, una producció del canal Caracol sobre Jhon Jairo Velásquez, Popeye, excap dels sicaris d’Escobar. Alias JJ repeteix en aquest sentit el mateix camí traçat per Sin tetas no hay paraíso, El cartel de los sapos, Escobar, el patrón del mal, El Capo, La viuda de la mafia: hi ha sexe, drogues i molta mort. Per Omar Rincón, investigador de la Universidad de los Andes, de Bogotà, no es pot aturar la influència de les narconovel·les. Els colombians les desitgen. La qüestió no és censurar-les. «S’han de seguir fent perquè la història és un duel de relats i la ficció és la millor manera d’explicar-la, tot i que caldria diversificar els punts de vista, no només quedar-se en la veritat dels narcos, sinó buscar els altres relats».

Narcocultura 

L’escriptor, assagista i columnista d’'El Espectador', Héctor Abad Faciolince, es preguntava fa gairebé un quart de segle si Colòmbia assistia a «una narcotització del gust». L’autor de les novel·les 'Basura' i 'Asuntos de un hidalgo disoluto' no va poder preveure fins a quin punt es parlaria anys més tard de la narcocultura, en la qual conflueixen les estètiques del «nou-ric» nord-americà i l’home de camp antioquè esdevingut milionari. La fotògrafa Manuela Henao ha posat, al seu torn, la mirada en un dels aspectes més estridents d’aquesta narcocultura: els seus arquetips femenins. Henao ha disseccionat el cànon femení dels capos en què la dona és relegada a un paper decoratiu que es construeix sobre la base de les cirurgies i els tractaments de bellesa. No en va, la seva sèrie d’imatges es diu 'Beauties'. Segons la Societat Internacional de Cirurgia Plàstica Estètica, Colòmbia és el sisè país del món on es realitzen més tractaments d’estètica.

Sicari ficat a polític 

La narcocultura és la que facilita també que un personatge com Popeye es converteixi en estrella de les xarxes socials i aspiri a ser candidat a la Cambra de Senadors. La «memòria viva» del càrtel de Medellín, com li agrada ser anomenat a l’home que ha presumit de la mort d’unes 300 persones, té gairebé 500.000 subscriptors a Youtube. I després de purgar 23 anys de presó, aspira a seguir l’estela política de l’expresident de dretes Álvaro Uribe i integrar-se en el seu partit, Centre Democràtic. Els seus fans, majoritàriament, són joves per als quals el càrtel de Medellín no és una realitat històrica, sinó un tema de sèries de televisió.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El passat pot ser glamuritzat. La conjuntura, en canvi, es presenta com un enorme desafiament. El secretari adjunt d’Estat dels EUA per a Seguretat i Lluita Antinarcòtics, William Brownfield, ha alertat sobre els possibles «problemes polítics i bilaterals» de l’Administració Trump amb Colòmbia si no es frena «aviat» l’augment de la producció de coca. El fet és que els cultius il·lícits van arribar a la xifra rècord de 188.000 hectàrees, amb una producció potencial de cocaïna de 710 tones mètriques, segons els càlculs nord-americans.

Rècord de sobredosi

Al llarg del 2016, Colòmbia en va produir 910 tones, una xifra sense precedents que, al mateix temps, representa un increment del 35% respecte al 2015 i triplica les xifres del 2012. El 92% d’aquesta droga confiscada el 2016 als Estats Units va provenir de Colòmbia, i és al país nord-americà on esperava ser consumida. De fet, les morts per sobredosis van arribar a un màxim de 6.784 a tot el territori nord-americà durant l’any 2015. «El narcotràfic no es pot combatre des d’una sola nació, hi ha els que la compren i hi ha els que la venen, així com existeixen els escenaris que serveixen per transportar aquest tipus de productes il·legals; és per això que hem de treballar tots per acabar amb aquestes màfies», va recordar el vicepresident i general Óscar Naranjo.