Kardashian Korporation

Només que hagueu llegit mig article sobre Kris Jenner, segur que us haureu topat amb una paraula, 'momager' ('mother' + 'manager'), que pel que es veu ella, que ensuma el negoci a cada cantonada, ha registrat sense gaire èxit però que, no obstant, descriu a la perfecció el seu paper en aquesta família-marca protagonista del 'reality' que diumenge que ve celebrarà els seus 10 anys en antena. El cas és que Jenner no oficia només de mare cridanera i xafardera –«¿vols deixar de convertir qualsevol cosa en una trama?», li va recriminar un dia la seva filla Kendall–, sinó que també és l’agent de cada una de les seves filles-producte (s’emporta el 10% dels ingressos) i la productora executiva, i per tant ideòloga, d’aquest artefacte televisiu –Les Kardashian– que a base de drama guionitzat, bogeries recreatives i xarxes socials ha aixecat un imperi corporatiu farcit de roba, cosmètics, aplicacions, videojocs, memòries i novel·les que espremen aquesta celebritat tan del segle XXI per la qual la fama és un fi en si mateix i cada experiència pot ser marquetitzada i convertida en un producte consumible les 24 hores del dia. 

Com aquesta antiga dependenta de roba per a nadons i hostessa d’American Airlines ha acabat sent l’executiva més poderosa de la telerealitat encara és una caixa negra que inspira estudis culturals, seminaris d’emprenedoria i màrqueting, i alguna pregunta que sempre acaba sent retòrica. Per exemple: ¿per què va triar per a totes les seves filles –li plantegen una vegada i una altra– un nom que comencés per K, lletra que s’ha acabat convertint en la identitat corporativa de la casa? ¿Potser sempre havia planejat convertir la seva llar en una telebotiga global? Ella, tot s’ha de dir, parla molt, però explica poc. En algunes entrevistes, manté que tot el que sap dels negocis ho va aprendre en les vetllades que organitzava el seu primer marit –ja ho sabeu: l’advocat i confident d’O.J. Simpson Robert Kardashian, amb qui va tenir Kourtney, Kim i Khloe–, en les quals ella somreia, callava i processava tot el que escoltava. En altres, no sense malícia, afirma que va ser el seu segon marit, Bruce Jenner –que avui viu com a Caitlyn Jenner i és pare de Kylie i Kendall–, que li va impartir una master class amb el seu talent per «munyir» durant dècades els dos dies de glòria olímpica que va tenir als Jocs del 1976.

El filó d’‘E!’

No està malament el dard, ¿eh? Sigui com sigui, Kris va deixar d’exercir només de dama californiana de casa bona a principis dels 90, exactament el dia que va aparèixer com a 'attrezzo' sobre una cinta per córrer en un dels anuncis de telebotiga, secció gimnàstica, de la seva ara exparella. Després va crear una empresa de comunicació per gestionar els bolos de l’exatleta, però sembla que l’epifania no va arribar fins que va veure com els Osbourne ho petaven amb el seu reality: ¿potser no podien fer-ho també les seves noies, amb aquest talent que tenen per ficar-se en tots els bassals que els ofereix la vida? Ella mateixa va gravar un pilot, el va enviar a l’executiu del canal E! Ryan Seacrest, cervell del programa American Idol, i la resta ja és història: els 500 milions que han guanyat amb la televisió en 10 anys; les 13 temporades del programa i els seus quatre spin off, i el rumor que va ser la mateixa Kris qui, en vigílies de l’estrena del reality, va filtrar el famós vídeo sexual amb el qual Kim va deixar per sempre de ser l’amiga que gestionava l’armari de Paris Hilton per investir-se en reina absolutista del clickbait. 

El repartiment de papers en la sèrie que ha permès a la cadena E! passar de ser la 13a opció entre dones de 19 a 34 anys a la número u està bastant clar: les estrelles són les filles, però qui dona joc, qui sampleja el psicodrama amb la banalitat i l’excés és la mestressa. També qui ha inventat aquesta evolució dels culebrons dels anys 80 per la qual les protagonistes, a diferència de les dives d’abans, documenten des de com hidraten i fan fitnes amb les seves vagines –pregunta seriosa: ¿què li ha agafat al showbusiness amb els baixos femenins per convertir-los en l’última veta de mercat?– fins a, en el cas de la mateixa Kris, com pot quedar la cara després d’un mal bòtox. A això, convindreu, no s’hauria prestat mai Alexis Carrington. 

400 milions de seguidors

Guionitzada o no, la vida d’aquestes dones sembla sovint anar en una vagoneta descontrolada, encara que monitoritzada. En aquests 10 anys, han deixat moments televisius com aquell «Kim, ¿pots deixar de fer-te fotos? La teva germana va a la presó», que li va deixar anar Kris a la seva filla, la blockbuster de la família, quan aquesta no parava de fer-se selfies mentre portaven Khloe a la presó per haver-se saltat la condicional conduint borratxa. Però el cert és que a base de picabaralles familiars, assalts a punta de pistola i transicions de gènere televisades, aquesta gran màquina expenedora d’històries s’ha convertit en l’estirp més ben pagada de la tele (66 milions per temporada) i també de les xarxes socials, segons un estudi recent de la consultora Hooper. Kim, per exemple, cobra 419.000 euros per post a Instagram; Kylie, 300.000; Kendall, 273.000 i Khloe i Kourtney, 184.000. Entre totes, sumen una audiència de 400 milions de seguidors només a Instragram: tants com ciutadans té la UE. I un PIB anual de més de 120 milions. En un moment en què les grans companyies no tenen cara, elles, gustosament, s’han convertit en la cara somrient de la màquina corporativa.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

¿I després d’una dècada de líftings, rehabilitacions, amors, infidelitats i fins i tot parts en streaming, el fenomen no acusa signes de fatiga? Doncs sembla que no. Per exemple, el periodista de The New York Times Jerry Oppenheimer, rastrejador no autoritzat dels diners i el poder als EUA, ensuma en aquest os dels temps amb un llibre, 'The Kardashians: an american drama', que sortirà dimarts que ve i que, segons ell, va dirigit a tots aquells que es pregunten «com aquesta família disfuncional amb poc o cap talent més enllà de l’autopromoció s’han convertit en un fenomen cultural». «El seu regnat és una anomalia i representen un moment concret en la història de la cultura popular per la relació simbiòtica entre la telerealitat i la premsa groga –ha contribuït al debat el representant i productor Darren Bettencourt–. Crec que l’èxit de Kris i les Kardashian és més un producte de la cultura del segle XXI que d’elles mateixes».

Però, ¿sabeu? a Jenner li interessen més aviat poc articles com el que va escriure Naomi Fry a la intel·ligent The New Yorker, en què apuntava que el clan també ens diu «una cosa significatiu sobre com les persones interactuen, senten i pensen en el capitalisme tardà». Més pendent dels comptes que de la filosofia, en els seus seminaris de neoliberalisme avançat deixa caure tres observacions. La primera: que a casa seva, a Calabasas, família i marca són sinònims. La segona: que per ser una Karda­shian s’ha de tenir la pell gruixuda –«has de tenir-la, si et dediques a això»–. I la tercera: que no són de consum obligatori. «Si no t’interessem, no ens segueixis».